Festival de Sitges 2019

Triomf històric d'«El Hoyo» a Sitges, amb quatre premis

El film de Galder Gaztelu-Urrutia ha aconseguit els premis a Millor pel·lícula, Millor efectes especials, Citizen Kane i Millor 'opera prima'. També és la primera pel·lícula amb producció catalana de la història del certamen que aconsegueix el guardó més important.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Triomf per a la historia d'El Hoyo, el debut en el cinema de Galder Gaztelu-Urrutia. Convertida en petit fenomen des de la seva projecció a l'Auditori, la seva dosi de cinema amb rerefons social, amb premissa poderosa i plena d'enginy, sense por de ser massa gore ni de regar-ho tot amb alguna sortida d'humor negre, negríssim, el film ha aconseguit ser la Millor pel·lícula de l'edició 2019 del festival de Sitges.

A aquest èxit també cal sumar-hi un que és la primera pel·lícula espanyola que guanya en els darrers 25 anys –l'última en fer-ho va ser Justino, un asesino de la tercera edad, premiada ex aequo amb 71 fragments d'una cronologia de l'atzar– i la primera obra amb producció catalana –Zentropa Spain– que guanya en la història del certamen de cinema fantàstic més important de l'Estat. A banda del guardó a la millor pel·lícula, El Hoyo també suma al palmarès els premis de Millors efectes especials, Citizen Kane a la millor opera prima i el premi del públic, un dels més preuats pels directors.

El hoyo ha posat la rúbrica a una trajectòria plena d'èxit i de bones sensacions pel que fa al públic assistent, fent del boca-orella un valor afegit. I ara triomfa "a casa", després de confirmar el que ja es veia en certàmens de prestigi com el de Toronto –on va ser premiada pel públic a la secció Midnight Madness–. Amb una premissa senzilla però altament poderosa, la pel·lícula construeix una metàfora sobre l'egoisme en la societat actual: com està repartida la riquesa, com gestionem els recursos i com pensem –o no– en els altres.

A banda d'aquest potentíssim rerefons, que donarà moltes estones de debat entre els espectadors, funciona perfectament com a thriller, construïda com a perfecta simbologia distòpica que passa en un únic escenari –evident connexió amb Cube, també amb l'obra inaugural de Sitges 2019, Into the tall grass, ambdues dirigides per Vincenzo Natali–. L'acció se centra en un presó vertical excavada al subsòl, amb compartiments on hi han només dues persones, sense possibilitat de moure's. Un cop al dia, baixa una plataforma amb les restes del menjar que deixen els habitants del nivells superiors.

Ivan Massagué assumeix amb nota el rol de protagonista –el vam veure l'edició passada a L'any de la plaga, l'adaptació de la novel·la de Marc Pastor– i és el `pal de paller des d'on s'orquestra una excel·lent opera prima, amb diàlegs enginyosos i una història molt ben resolta i travada, amb ritme, agilitat i pòsit i, sobretot, amb una evolució que mai no decep. A subratllar també el gore desacomplexat i la brutalitat d'una situació que ofega i que arriba afer que l'opressió arribi al pati de butaques.

Reconeixements a 'Bacurau' i Vivarium'

La resta de premis també han reconegut Bacurau amb el premi a la millor direcció –per Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles–, amb el premi de la crítica José Luis Guarner i el premio del jurat Carnet Jove. L'actiu Imogen Poots ha estat reconeguda pel seu paper a Vivarium, Miles Robbins, com a millor actor per Daniel isn't real, i millor guió per a Mirrah Foulkes per la feina a Judy & Punch. El Premi Especial del Jurat ha estat per a Adoration, de Fabrice Du Welz.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.