Entrevista a Mercè Sampietro

«El cinema ha d'entretenir, però també té l'obligació de denunciar i reflectir la vida»

Què passa si perds la feina quan ja vas encaminat cap a la jubilació? O quan la societat –"les lleis del mercat", en podem dir– et considera massa vell i, el que és pitjor, antiquat? Lluny del que acostuma a retratar el cinema actual, sovint avesat a històries per a un públic post-adolescent, això és el que ens explica Abuelos, una comèdia de component emocional que aborda, sense manies, la situació per la qual passen molts homes i dones grans, d'entre cinquanta i seixanta anys, quan són exclosos del mercat laboral.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abuelos s'estrena aquest divendres, 11 d'octubre, és l'opera prima d'un jove cineasta, Santiago Requejo, i compta amb la participació de Mercè Sampietro, amb qui conversem sobre una obra compromesa i que vol tenir vida més enllà de la sala. "M'ho vaig passar bé, fent-la –ens explica–. Té una acollida molt bona, la gent surt emocionada", tot donant valor a allò tan màgic que té el cinema: el fet de remoure sentiments, però també de generar idees. Una història per provar de canviar el món, encara que sigui amb accions menudes.

L'obra arriba als cinemes amb un moviment de conscienciació i un concurs –Premios +50 Emprende– que busca donar una empenta als emprenedors que ho necessitin. La iniciativa, de moment, és tot un èxit. Sampietro està convençuda de la necessitat d'aquest tipus d'accions i d'obres, que acaba sent allò que sempre l'ha mogut a actuar i a pujar a un escenari. "Avui en dia, tot està dominat pel conflicte i la problemàtica dels joves, i aquest film se n'escapa", subratlla, amb la contundència de qui s'ha guanyat poder parlar amb autoritat.

Perdre la feina, i també la dignitat

"Els productors pensen que el públic potencial del cinema són els joves i que la resta no anirem al cine. Però el cinema, a part d'entretenir i de moltes més coses que representa que ha de fer, té l'obligació de reflectir i denunciar les coses que passen a la vida quotidiana, tot i que també sé que no tot el cinema ha de ser així", remarca. "Abuelos és una pel·lícula feta per a tota classe de públics, però que parla d'una altra problemàtica a la qual no estem avesats, més enllà de l'adolescència i de les preocupacions pròpies dels 30 anys".

El conflicte d'Abuelos ens interpel·la igual, "tinguem l'edat que tinguem". "Crec que les coses només les poden canviar els joves, les noves generacions. Tot és en mans d'ells, de l'energia i de les ganes que tinguin per canviar-ho. Per això, em fa molta il·lusió veure entre els més joves tots aquests moviments respecte a l'ecologia i el canvi climàtic. Espero que tot plegat acabi bé".

 

Un joves que marquen l'agenda i les pulsions del moment, i que dominen més que ningú les noves tecnologies. "En general, la gent gran no en sap res, de les noves tecnologies". És un problema afegit al fet de perdre la feina, la reconversió a un món que avança de pressa, i que no espera ningú. "Quan tens cinquanta anys i et quedes sense feina, no només perds pròpiament la feina: et roben la dignitat, perquè la teva vida està lligada a la feina. Tu i ella sou indissolubles. Tothom pensa en els problemes econòmics –que n'hi ha, i molts–, però de vegades oblidem com es perd autoestima. Em sembla un drama enorme, perquè és el mercat qui decideix la teva vida". I passem a ser regits per les lleis de mercat: o tens un valor, o no el tens.

Ser gran i actriu, una mala equació

Quan parla de la feina, però també de la vida, Sampietro és un torrent energètic. De rialla enlluernadora, de conversa vitalista i sempre tocant de peus a terra, amb l'experiència d'haver-les vist de tots colors i d'haver-se'n sortit. El seu sector és especialment dur amb qui és gran i, a sobre, dona. "Les actrius grans no pintem res. No s'escriu per nosaltres, en cinema. Pràcticament no existim, tot es fa per a gent molt jove. Sí que hi ha la tia, mare o àvia gran, amb un paper secundari on fa veure que renya el fill. Però no hi ha grans personatges. Estem totalment relegades".

Per sort, Sampietro treballa i és reconeguda per companys i públic. De feina n'hi ha, especialment al teatre, on ara mateix està assajant La dona del 600, de Pere Riera. A Abuelos, el seu és un paper petit on s'ho va passar molt bé. "Santiago [Requejo, el director] ha fet personatges que no estan encarcarats, que són de carn i os. Té molt de mèrit, perquè és la seva primera pel·lícula. Però es va saber rodejar de gent molt solvent, creant un ambient de treball molt bo".

Un guió clar, uns companys professionals, un director amb qui treballar ha estat fàcil. I una pel·lícula que posa el focus en aquella gent que mereix tenir tot el protagonisme, encara que sigui només per una vegada a la vida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.