Turisme qüestionat

La guerra dels creuers a Palma

El Govern balear vol graduar l'arribada de creuers als port de Palma, d'acord amb les navilieres, al mateix temps que creix el sentiment ciutadà en contra d'aquest tipus de turisme alhora que una plataforma ciutadana exigeix una moratòria en l'arribada d'aquestes naus. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La guerra dels creuers no cessa, a Palma. No hi ha treva que valgui. Cada setmana sorgeix alguna novetat. Els ànims dels sectors ciutadans crítics amb aquest format turístic s’encenen cada vegada més. Asseguren que estan farts de la inacció de les institucions. Els ecologistes no s’aturen de criticar el que consideren un negoci que aporta sobretot contaminació i saturació sense que beneficiï a ningú més que a l’estricte nombre d’empresaris de bars i de botigues de record que serveixen als creuristes. Mentrestant, els polítics que gestionen el Govern i l’Ajuntament de Palma, conscients que les seves bases estan del costat dels crítics, intenten buscar algú camí per conhortar-les, infructuosament fins ara.

Contra els creuers. Diversos grups i entitats ciutadans de Palma varen crear una plataforma contra l’arribada massiva de creuers a la ciutat. Va néixer com una variant de Ciutat per qui l’Habita, una altra plataforma que es va forjar per lluitar contra els efectes nocius de la massificació del centre de Palma degut, justament, al turisme de creuers. El dilluns dia 30 de setembre la plataforma va «exigir» a les autoritats una «moratòria en la contractació de creuers i megacreuers» que arriben al port de Palma. L’exigència es feia tres setmanes després que una delegació mixta del Govern i de l’Ajuntament de Palma anés a una fira internacional d’aquest tipus de turisme, a Hamburg, on s’entrevistà amb les empreses que porten els creuers i assegurà que havien pactat «negociar» per reduir l’impacte d’aquest turisme sobre la capital balear. El fet, però, que no es concretés res més ha portat a la plataforma esmentada a fer una passa més en les seves reivindicacions i exigir ja sense embuts que el Govern i l’ajuntament palmesà facin totes les passes necessàries davant de Ports de Balears, i si calgués davant del Govern central, «per suspendre temporalment la contractació dels serveis portuaris de desembarcament, embarcament i d’amarrament» d’aquestes naus. Segons el portaveu de l’entitat, Joan Forteza, això «és un turisme que és absolutament insostenible» i «no desitjable» tant per la contaminació que suposa com per massificació del centre de Palma que implica. La plataforma exigeix, així mateix, que durant la moratòria es creï «una comissió tècnica» que avaluï el cost en contaminació de la badia de Palma dels creuers, l’impacte sobre la ciutat i què significa econòmicament aquest tipus de turisme.

Fins ara les autoritats s’havien mostrat favorables a un «control» genèric, sense concreció, de l’arribada massiva de creuers. Davant la coincidència durant el passat estiu al port de Palma de quatre, cinc, sis, set i fins i tot vuit d’aquestes naus alhora - amb el desembarcament de cop en el petit centre històric de fins a 20.000 creueristes que el col.lapsen del tot – decidiren intentar un acord amb les empreses que gestionen aquest tipus de turisme. D’aquí el viatge a Hamburg que abans s’ha referit. Segons el conseller de Turisme i Treball, Iago Negueruela, les navilieres estan d’acord amb «negociar» un futur escalonament en l’arribada de les naus per no saturar el centre de la capital illenca. Però això no basta per als crítics.

El nombre de crítics no para de créixer. Així ho posava de manifest el passat dimarts una enquesta feta per l’IBES (Instituto Balear de Estudios Sociales), publicat dimarts passat pel diari Última Hora, de Palma, un 25% dels enquestats troba que el balanç dels creuers és «negatiu», un percentatge que s’ha duplicat en el darrer any, mentre que les que el consideren «positiu» ha baixat en el mateix període del 55% al 41,7%. El 53% troba que caldria «escalonar» l’arribada d’aquestes naus, tal i com el Govern intenta assolir.

No es tracta només del turisme de creuers. La percepció negativa del turisme en general està creixent, a les Illes. La massificació de vehicles és considerat – segons el mateix estudi demoscòpic – el seu principal problema per part d’un 57% dels enquestats. Val a dir que el nombre de vehicles motoritzats que hi ha a Balears supera ja el milió i ha crescut al voltant d’un 15% en els últims deu anys, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística. Per un altre costat, un 35,6% troba que la saturació de gent, fruit del turisme, és el seu segon problema més important.

El Govern es mostra contrari a imposar per llei límits al turisme de creuers – al menys de moment – i s’estima més, segons va dir dimarts passat el conseller Negueruela,  un acord amb les navilieres per graduar l’arribada a Palma de les naus. Al respecte, però, hi ha sensibles diferències entre el PSOE i els seus socis de Govern – Podem i Més per Mallorca- i de pacte – els dos citats més Més per Menorca i Gent per Formentera, que donen suport extern a l’Executiu-: mentre que els socialistes volen explorar la possibilitat de l’acord amb les navilieres, els seus socis es mostren més crítics cap el turisme de creuer, fins i tot el titllaren – en el Parlament illenc, dimarts passat – de «més negatiu que positiu» per a la societat.

En paral.lel als intents del Govern i de l’Ajuntament de Palma de pactar amb les navilieres una graduació de l’arribada de naus al port de Palma, el Govern central va anunciar que invertiria 117 milions en els ports de les Illes, una part important en el de Palma per, entre d’altres objectius, «millorar la recepció» de creuristes, quelcom que les entitats crítiques amb aquest turisme consideren sinònim de la voluntat de Madrid d’incrementar-ne el nombre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.