Una situació certament estranya s’ha produït a Balears en relació a la política lingüística del Govern illenc. Dos dels partits que fan part del pacte de governabilitat, Més per Mallorca –aquest també és membre del Govern juntament amb Podem i el PSIB-, i Més per Menorca, dona suport extern a l’Executiu, han criticat la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, del PSOE, per no exigir el català per ocupar el càrrec de director de l’Institut d’Indústries Culturals, que depèn de la seva conselleria. A la crítica s’hi han afegit tant el partit regionalista PI –Proposta per les Illes- com, des de l’àmbit civil, l’Obra Cultural Balear, l’entitat que inicià les crítiques.
Finalment els socialistes han rectificat, segons va anunciar la pròpia Costa en la roda de premsa posterior al Consell de Govern del divendres 28. S'exigirà el català, finalment, per a la plaça esmentada, però l'incident ha deixat en evidència la tensió entre el catalanisme polític i social i el PSIB-PSOE.
Desconfiança. El sobiranisme illenc fa temps que desconfia del PSOE balear, en relació a la normalització del català. L’Obra Cultural Balear, que president Josep de Luis, ja es manifestà el passat 4 de maig a favor de pressionar el Govern perquè, al seu parer, no posava suficient esment a promocionar el català: “és ver que en els últims anys (els del primer Govern de Francina Armengol, 2015-2019) s’han aturat els atacs contra la llengua (que havia fet el Govern de José Ramón Bauzá, 2011-2015), però la veritat és que esperàvem qualque cosa més. Estam aquí (a la plaça Major de Palma, lloc on se celebrà la Diada per la Llengua el 4 de maig) per dir als responsables polítics de les institucions que sortiran dels comicis del dia 26 que tenim la ferma voluntat d’exigir polítiques decidides, transversals i valents a favor de la llengua catalana”.
Cinc mesos després l’Obra Cultural segueix estan molt “decebuda”, segons el seu president, a la vista de l’actitud de la conselleria de Costa, que va publicar la convocatòria en el Butlletí Oficial per ocupar la plaça de director de l’Institut d’Indústries Culturals sense exigir-li el català, que només és un mèrit per ocupar la plaça. L’Obra Cultural Balear ho considerà “una vergonya i un insult” perquè “és imprescindible no tan sols saber català” per accedir a un càrrec com aquest, sinó també “tenir-ne un bon nivell”, perquè “haurà de tractar cada dia amb agents que usen habitualment i amb tota normalitat” el català.
Seguint l’estel·la de l’Obra Cultural, tant Més per Mallorca com Més per Menorca, així com el PI, es manifestaren radicalment en contra de la no exigència del català per ocupar el càrrec esmentat. Irritats, els portaveus dels dos grups ecosobiranistes, Miquel Ensenyat –Mallorca- i Josep Castells –Menorca- asseguraren que “haurà de rectificar” (la consellera) perquè “no ho deixarem passar”. Des de Podem es va passar sobre la qüestió, la seva portaveu parlamentària es va limitar a dir que “sempre hem defensat el català” i que “demanarem explicacions” a la consellera Costa. Des del PP, Ciutadans i Vox expressaren la “satisfacció” –en paraules del portaveu popular, Antoni Costa- perquè el PSIB es “moderi” i “entengui” que el català ha de ser “un mèrit” i no “una imposició”.
Els socialistes, per la seva banda, es posaren de perfil. Una de les seves portaveus parlamentàries, Sílvia Cano, es limità a dir que la decisió inicial de la conselleria de Cultura “s’ajusta a la legalitat i a les normes i és el que s’exigeix a tots els alts càrrecs del Govern”.
Fiinalment, com s'ha dit, la conselleria de Costarectificà, però la desconfiança no s'ha esvaït. Des del catalanisme es veu amb preocupació com el PSIB-PSOE i Podem han convertit en normal l’incompliment de les obligacions lingüístiques que afecten els consellers i alts càrrecs de l’Executiu. En efecte, segons la normativa vigent –amb rang de decret- els membres del Govern –inclosos els directors generals i assimilats- s’han d’expressar en públic sempre en català, si ho fan oficialment. Tanmateix, hi ha consellers que parlen sempre en castellà, d’altres que ho fan sovint i dos quarts del mateix passa amb directors generals de conselleries del PSIB i de Podem