L'Obra Cultural Balear (OCB) celebrava aquest dissabte dia 5 de maig la seva dinovenaDiada per la Llengua i la Cultura, que enguany ha afegit, també, la reclamació dels Drets Civils. El lema de la convocatòria ha estat 'Som aquí per la Llengua, la Cultura i els Drets Civils'.
L'acte, com és tradicional, va tenir un fort component participatiu tant de les delegacions territorials de l'Obra com, també, d'altres associacions que s'afegien a la Diada. Segons la pròpia entitat organitzadora, tant l'acte central de la Diada com a la resta d'activitats al voltant d'aquesta reunien entre set i vuit mil persones.
A les cinc de l'horabaixa ja es contemplaven a la plaça Major de Palma diverses expressions de cultura popular, al mateix temps que s'usaven elements reivindicatius a favor de la plena normalització del català. En paral·lel, a la mateixa hora s'iniciava des de la plaça del Rei en Jaume – d'Espanya, en la nomenclatura oficial - un cercavila, amb xeremiers i una batucada, que inicià el camí cap a la propera plaça Major, on la gent confluïa amb les actuacions musicals de fons dels grups Cucorba i Al-Mayurqa. El president de l'Obra Cultural, Josep de Luis, explicava que"és molt important la presència de la gent, hem tornat fer història, marcam la línia històrica que ha seguit l’Obra Cultural Balear sortint al carrer i reivindicant els valors que fa 57 anys que la nostra entitat defensa. En aquests moments d’incertesa", continuava el dirigent cívic, "en aquests moments on s’estan posant en qüestió moltes de les fites assolides, és important tornar-ho a fer, és important sortir al carrer fent una demostració de força de tota la gent que té un mínim de sensibilitat en favor de la llengua i la cultura pròpia d’aquesta terra", deia.
Manifest reivindicatiu
En ocasió de la Diada d'enguany, l'OCB ha presentat a la societat un seguit de reivindicacions perquè la llengua, la cultura i la democràcia siguin respectades i reforçades en tots els àmbits. El conjunt de les reivindicacions es feia públic en un manifest que llegien dotze persones, representants d'àmbits socials diferents, com és ara dos immigrats, un representant del GOB (Grup d'Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa), un membre la pròpia OCB, un altre de Joves de Mallorca per la Llengua, representants del món de l'ensenyament i la cultura, de Jubilats de Mallorca...
Les reivindicacions de l'Obra es refereixen a tres àmbits diferents. El primer, l'europeu: "cal que les institucions de la Unió Europea reconeguin la insularitat de les Illes Balears; que el criteri de subsidiarietat sigui aplicat en tots els àmbits de la gestió política; que tots els marcs polítics on participen els pobles i les nacions d’Europa siguin de lliure adhesió, regits pel dret a Decidir i sense imposicions de cap tipus i que les institucions europees reconeguin la llengua catalana com una llengua oficial més, sense les restriccions actuals". El segon àmbit era el de l'Estat espanyol: "tota l’administració de l’Estat s’ha d'adaptar a la pluriculturalitat i plurilingüisme; demanem la derogació de la denominada ‘Llei Mordassa’; l'alliberament dels presos polítics i el lliure retorn de Valtònyc i la resta de persones exiliades". I en relació a l'àmbit de les Balears, es reclama que "l’autogovern de les Illes Balears sigui efectiu; que els pobles que formen les Illes Balears tenguin reconegut el dret decidir sobre el seu futur; que les institucions de les Illes Balears siguin econòmicament independents; potenciar les polítiques de cohesió social desenvolupades per les institucions pròpies; posar les polítiques culturals i educatives com a eixos centrals de la gestió de les nostres institucions…".
Al mateix temps, l'Obra feia públiques les "propostes per una política lingüística dirigida a assolir una total recuperació i normalització de la llengua catalana" a les Illes, que són deu: un pacte educatiu, la creació d’una conselleria (amb rang de vicepresidència) de Normalització Lingüística, un pla de normalització de tota l’administració en quatre anys, la posada en marxa de mesures per normalitzar lingüísticament el món laboral, la reforma de les lleis perquè el català sigui llengua de coneixement necessari, la implementació de mesures per afavorir l’aprenentatge de la llengua, posar en marxa mesures per augmentar la presència del català als mitjans de comunicació, que el pressupost del Govern dedicat a Normalització Lingüística sigui el 0,3 per cent del pressupost total, la plena normalització lingüística en l’ensenyament no obligatori, que es desenvolupi una política lingüística amb terminis i objectius concrets i que compti amb els recursos necessaris i, finalment, l'el·laboració d'un document que incorpora els llistats de mesures concretes per a implementar des de les diferents administracions: ajuntaments, consells insulars, Govern…
Discurs de Josep de Luis
El president de l'Obra Cultural Balear,Josep de Luis, tancà l'acte, com és tradicional, llegint un discurs, breu, que en essència recordà el passat immediat d'atacs al català a Balears. Advertí les futures majories polítiques que sorgeixin de les eleccions del 26 de maig que han d'impulsar la llengua. Finalment, també reivindicà la mobilització a favor de la democràcia. Així, de Luis volgué recordar als presents que el català "encara pateix les seqüeles dels atacs patits durant el quadrienni negre de [José Ramón] Bauzá. Un personatge sinistre per la llengua i tòxic per on ha passat. Ningú dels qui el coneixen el vol al seu costat", denunciava, referint-se a l'expresident illenc, recentment fitxat per Ciudadanos.
Acte seguit, de Luis feia balanç de l'última legislatura. Durant "els darrers quatre anys és cert, i s’ha de reconèixer, que s’han aturat els atacs contra la nostra llengua. Però s’esperava alguna cosa més. Aquesta legislatura no ha satisfet les nostres expectatives". I advertí que "som aquí, una vegada més, per fer palés als responsables polítics de les institucions que sorgiran de les eleccions del proper dia 26, la ferma voluntat d’exigir polítiques decidides, valentes i transversals en favor de la llengua catalana. I un advertiment", afegia: "estarem atents des del primer moment de la nova etapa política perqueè, aquesta vegada sí, les necessitats de llengua i cultura siguin degudament satisfetes".
I no faltà, com és habitual en tots els actes que organitza l'Obra en els darrers anys, la reivindicació del drets civils: "vivim un moment de clar retrocés dels drets civils. Es van laminant els fonaments democràtics. No podem restar impassibles davant els esdeveniments i la deriva demofòbica d’unes estructures d’estat engendrades durant la dictadura. Unes estructures amarades de totalitarisme i que rebenten, cada vegada que els convé, els principis democràtics", tancava en clara al·lusió a la situació que està vivint el Principat.
Un any més, i aquest a poques setmanes de les eleccions illenques, l'Obra Cultural treu múscul i mira de pressionar les institucions insulars perquè actuïn en favor de la llengua, de la cultura i dels drets civils.