Francina Armengol està enfadada amb Pedro Sánchez. No ho diu, en públic, és clar, però, com se sol dir, la processó va per dins. Aquesta setmana s’ha limitat a expressar,en el Parlament illenc, que lamenta molt la nova convocatòria electoral: «em sent decebuda» perquè «estam davant d’un fracàs de la política» que obre la possibilitat que «la ciutadania cregui que votar» no serveix per res, cosa que negà que sigui així i animà els ciutadans a votar altre pic el 10 de novembre. Tampoc volgué carregar contra Sánchez, o no només contra ell: «la responsabilitat és de tots, és vera que Sánchez tenia la responsabilitat» d’intentar formar Govern però «la responsabilitat» ha estat «de tots» a l’hora de fer impossible la investidura i, conseqüentment, provocar la nova convocatòria a urnes.
Armengol, d’ençà l’endemà de les eleccions generals va dir en moltes ocasions que calia arribar a un pacte entre el PSOE i Podemos que, amb el suport de nacionalistes, permetés la investidura de Sánchez i un Govern estable. Posava el seu Executiu com a exemple de col·laboració entre la formació morada, la socialista i els partits nacionalistes – Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera – que permeté el juny arribar a un acord per investir-la a ella i forjar les majories progressistes dels Consells Insulars de Formentera, Menorca, Mallorca– el d’Eivissa està governat per PP amb el suport de Ciutadans– així com la de l’Ajuntament de Palma, entre molts d’altres municipis illencs.
A pesar dels seus desitjos, els socialistes baleàrics veien passar els mesos sense que res es concretés. Creixia la preocupació. No només perquè a Madrid no avancessin les negociacions entre Sánchez i Pablo Iglesias sinó perquè es veien venir que la situació estatal els acabaria per esquitxar. I així ha estat.
El Govern espanyol en funcions no ha volgut avançar les partides de finançament autonòmic previstes per enguany, que en el cas de les Illes són quasi 170 milions. Una qüestió que des de finals d’agost coeja i que ha provoca intensos mals de caps en el Govern illenc i tensions entre els socis, sobretot entre PSIB i Més per Mallorca. A la fi la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha dit que pagarà «abans que finalitzi l’any». Però la preocupació per la manca d’un Govern a Madrid amb plenes facultats no s’ha esvaït, a Palma. Hi ha moltes altres qüestions que preocupen a tots els partits que formen el Govern balear i que no estan resoltes ni se sap quan i com es podran resoldre. Sobretot preocupa als socialistes l’endarreriment en omplir de contingut real el Règim Especial per a Balears (REB). El 22 de febrer passat el Govern de Sánchez aprovà una part del REB que segueix sense desenvolupar-se. I ara el Govern d’Armengol veu amb temor creixent que Sánchez ben bé podria haver d’esperar a ser investit a gener o fins i tot febrer -o més tard inclús, i sempre que sigui ell l’investit i no Pablo Casado, és clar -, quan haurà passat ja tot un any de l’aprovació del REB sense haver-lo desenvolupat a la pràctica, i sense saber si es podrà fer i quan.
L’actitud cap a Palma del Madrid socialista no s’entén gens ni mica en el PSIB. I no és només per mor del REB. Passa també en altres qüestions. Com és ara amb la comunicació que es va rebre el mes d’agost del ministeri d’Hisenda en que s’advertia a la conselleria homòloga illenca que haurà de preparar «un pla d’estabilitat» perquè el dèficit actual del Govern és «excessiu». Dit amb d’altres paraules: l’Executiu d’Armengol haurà de retallar. Talment una purga. Tant és així com que la presidenta es nega a emprar la paraula «retallada». Usa tots els eufemismes que és capaç. Diu que farà «canvis» o «reorganitzacions» pressupostàries, per no emprar la paraula maleïda. Dimarts d’aquesta setmana digué que «extremarem la prudència» en l’execució del pressupost. Però tot és el mateix, com li indicà el líder regionalista, del PI, Jaume Font: «si no li vol dir retallades és igual, perquè li digui com li dugui és el mateix, però digui d’una vegada on s’haurà de retallar».Assegurà Armengol que de cap manera «comprometrem els serveis bàsics», però va ser incapaç de dir en què exactament es retallaria. «No pot ser que la nostra sanitat o educació depengui de si a Madrid hi ha o no Govern», afegí, força molesta.
El problema polític per a Armengol que es deriva de l’actitud del Govern de Sánchez i de la manca d’un acord amb Podemos per a la investidura es pot exemplificar amb el fet que l’endemà de les eleccions del 26 de maig tenia per endavant el que pareixia una legislatura plàcida, una oposició destrossada i que tot li somreia. Passat tres mesos i busques, però, el panorama se li ha enfosqui prou. És significatiu que per mor de Sánchez el cap opositor, el líder del PP balear, Biel Company, que el 27 de maig va dir als seus col·laboradors més pròxims que abandonaria la política, ara hagi ressuscitat. I el miracle l’ha fet possible l’actitud de Madrid cap a les Illes. Ara se’l veu, a Company, en plena forma, atacant dia si i dia també a Armengol perquè«vostè es plega» als interessos del PSOE espanyol. Tan ressuscitat està com que el seu entorn assegura que el veu «il·lusionat» en ser «altre pic candidat» el 2023.
No és menys molest per a Armengol que l’actitud de Sánchez obligui a Més per Mallorca a desmarcar-se tant com pot del PSIB. I cal recordar que els dos partits, juntament amb Podem, fan part del Govern. El portaveu ecosobiranista mallorquí, Miquel Ensenyat, deia dimarts passat que «aquest home (Sánchez) no entén que el bipartidisme s’ha acabat» i advertí que si el PSOE pactés amb Ciutadans després del 10 de novembre o bé s’investís el líder federal socialista amb l’abstenció tècnica dels taronges i del PP «seria ben possible» que la situació interna del Govern balear «es tensés molt».
En resum, que no és gens estrany que Armengol estigui enfadada amb Sánchez.