Exposició

Els 600 anys de dos símbols de l’autogovern valencià

L’any 1419, ara fa 600 anys, les Corts, reunides en presència del monarca Alfons el Magnànim, crearen dos institucions bàsiques de l’autogovern valencià, l’Arxiu Reial de València i el Mestre Racional del Regne de València, actual Sindicatura de Comptes. Una exposició a les Corts Valencianes, inaugurada aquest matí, juntament amb l’edició d’un catàleg, recorden la trajectòria dissímil d’ambdós símbols.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 20 d’agost de l’any 1419, Alfons el Magnànim va convocar les Corts Generals del Regne de València. La reunió, en el palau episcopal, va començar el 28 d’aquell mes. I les sessions es perllongaren fins el 18 de setembre. L’objectiu del monarca amb aquella convocatòria era demanar suport econòmic per a una expedició a Sardenya i solidificar el control de l’illa. Les Corts hi accediren i concediren al rei un préstec de 40.000 florins. Com a contrapartida, el Magnànim hagué d’atorgar una sèrie de furs i privilegis, entre ells la creació d’un arxiu reial i un mestre racional específic per al territori valencià.

Es tractava d’institucions i símbols de poder que ja tenien correlat en la Corona d’Aragó. El Mestre Racional, amb competències de fiscalització econòmica sobre tota la corona, havia estat creat el 1283, per influència siciliana, a càrrec de Pere el Gran. Altrament, el 1318, Jaume II havia disposat la creació de l’Arxiu Reial de Barcelona, el primer de la Corona d’Aragó i el més antic d’Europa. 

Una de les seccions de l'exposició.

Les peticions valencianes, tanmateix, responen a un moment històric concret. En el text del catàleg de l’exposició presentada aquest matí a les Corts Valencianes, «600 anys. De l’Arxiu del Real a l’Arxiu del Regne de València. Del Mestre Racional a la Sindicatura de Comptes», obra de l’actual responsable de l’arxiu, Francesc Torres Faus, «la fundació d’aquests s’ha d’emmarcar en el context històric d’afirmació nacional i institucional del Regne de València de principis del segle XV, quan es consoliden les institucions ja existents, com la Governació General, la Batlia General i les Corts, i es creen unes altres de noves», escriu en referència a la Diputació del General i a les generades en les Corts del 1419.

La trajectòria d’ambdues institucions estava molt vinculada, ja que la documentació del Mestre Racional es dipositava en l'arxiu, però la sort va ser ben distinta. El també conegut com a Arxiu del Palau del Real, per la partida en la qual va estar ubicada la primera seu, és l’única institució de l’època que mai no s’ha suprimit. El Mestre Racional, pel contrari, fou eliminat l’any 1707, com a conseqüència de l’aplicació del Decret de Nova Planta. Ocupat militarment, el territori valencià va tenir l’administració igualment militaritzada, per la qual cosa les funcions del Mestre Racional foren assumides temporalment pel comptador de l’Exèrcit. 

La institució no es recuperaria fins molt de temps després, ja com a Sindicatura de Comptes, el 1985, l’organisme encarregat del control extern de la gestió econòmica i pressupostària de les administracions públiques valencianes, autonòmiques i locals.

«Volem que siga una exposició molt visitada»

Per commemorar aquesta important efemèride, les Corts Valencianes, la Conselleria d’Educació i Cultura i la Sindicatura de Comptes han organitzat una mostra que, en paraules del president del parlament valencià, Enric Morera, «hauria de ser molt visitada». A l’arrancada de la mostra se li ha volgut donar un notable rang polític i institucional. A més de Morera, estaven presents la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, el conseller Vicent Marzà, el Síndic de Comptes, Vicent Cucarella i el director de l’Arxiu del Regne de València, Francesc Torres Faus. També han estat presents els síndics de PP i Ciutadans, Jorge Bellver i Toni Cantó, respectivament, així com el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, o l’ex presidenta del parlament, Marcela Miró

Vicent Cucarella, Vicent Marzà, Mònica Oltra, Jorge Bellver, Enric Morera i Francesc Torres Faus.

Marzà va destacar l’arxiu «com un dels més valuosos que hi ha a Europa i amb més valor patrimonial i cultural. Des de la conselleria volíem col·laborar amb l’efemèride, calia posar en valor el treball d’aquests 600 anys. Morera, per la seua banda, va ressaltar la importància de la institució del Mestre Racional «per controlar els comptes». «Som un poble que sabem mirar pels diners, conseller», va dir dirigint-se a Vicent Soler i arrencant alguns somriures. Enmig del foc creat entre socis del Botànic per la manera de gestionar econòmicament la interinitat del govern espanyol, la broma del president de les Corts va ser l’anècdota d’un acte senzill i sobri.

Alguns dels molts documents de la mostra.

L’exposició és un autèntic viatge a la nostra història. El gruix de la mostra el conformen precisament els arxius, amb documents tan significatius com un pergamí de l’any 1222 que conté la sentència del cadí i alfalaquí de Morverdre per resoldre un conflicte d’aigua, un document en un estat delicat de conservació, que va cridar l’atenció d’Oltra per la seua antiguitat. També es pot veure, entre molt més, un exemplar del Llibre blanc de la Governació, del segle XV o el mateix Real decret de nova planta d’abolició dels furs dels regnes de València o Aragó. Gravats, pintures, miniatures o escuts són altres dels materials de la mostra, que també té un apartat més modern destinat a donar a conèixer els visitants el funcionament de la Sindicatura de Comptes, una de les institucions més desconegudes pels valencians. Una petita publicació s’encarrega d’acostar al neòfit la Sindicatura.

Secció per donar a conèixer el treball de la Sindicatura de Comptes.

Altrament, el citat catàleg de l’exposició serveix per fer una interessant i instructiva introducció històrica sobre la trajectòria d’aquestes institucions i les diverses mutacions que han experimentat al llarg del temps, a més de traçar el perfil de molts dels personatges, històrics i contemporanis, que han tingut a veure amb aquestes institucions. Com a petit apunt, un dels personatges més importants que va estar relacionat amb l’ofici de Mestre Racional, a finals del segle XV, fou Jaume de Santàngel, membre d’una important família de mercaders i germà de Lluís Santàngel, patrocinador del primer viatge de Cristòfol Colom a Amèrica. 

El dia plujós d’inauguració de l’exposició, que estarà visitable fins al mes de desembre en la Sala dels Espills del Palau dels Borja, seu de les Corts, semblava simbolitzar el molt que ha plogut -i continua plovent- sobre l’autogovern valencià. Però almenys dos dels seus símbols continuen ben vius 600 anys després.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.