PAÍS VALENCIÀ

Cantó s’obre a reformar À Punt amb els grups del Botànic

El portaveu de Ciutadans a les Corts valencianes s’avé a reformar la llei de creació d’À Punt amb PSPV, Compromís i Podem, els tres grups que donen suport al Consell. Toni Cantó tractarà d’acordar amb aquestes formacions la renovació de quatre membres del consell rector prevista per a la tardor. Seria la primera passa per tal d’aconseguir la “televisió del segle XXI” a què, segons diu, aspira Ciutadans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Toni Cantó canvia d’estratègia sobre À Punt. Després dels seus atacs sistemàtics a “TeleCompromís” –com ha rebatejat l’ens públic de manera reiterada– durant la campanya electoral, a l’estrena del nou curs polític mostra la seua predisposició a col·laborar en la renovació dels quatre membres del consell de rector prevista per a la tardor. I és que, fruit de la llei tan garantista que va aprovar-se en 2016, els tres partits del Botànic no podran completar el procés de renovació sense els vots de Ciutadans o el PPCV. Sense una entesa amb algun dels grups opositors, els quatre integrants que esgoten ara el seu període al consell rector podrien tenir-hi continuïtat.

El síndic de Compromís, Fran Ferri, ja va expressar abans de les vacances d’estiu la conveniència de designar uns consellers amb un perfil diferent de l’actual, començant pel mateix Rafa Xambó, que fou proposat per la coalició valencianista. De fet, els darrers mesos, Xambó ha criticat sense embuts la tasca d’Empar Marco al capdavant d’À Punt, fins al punt de sol·licitar-ne la dimissió. Amb tot, el mandat de la directora general no acaba fins el març de 2020 i ella ha deixat molt clar la voluntat d’esgotar-lo. Serà llavors quan caldrà convocar un altre concurs per cobrir el càrrec.

En una trobada amb periodistes celebrada aquest dimarts a la seu valenciana de la formació, Cantó s’ha mostrat disposat a “repensar À Punt”. L’ofensiva total contra els mitjans públics, doncs, vira cap a posicions més dialogants. “No volem que el nomenament dels quatre consellers esdevinga un simple pedaç, cal seure’s i parlar de tot”, ha expressat. Al seu parer, “À Punt és una televisió del segle XX en ple segle XXI”, i Marco, “una gestora dolenta i antiga”. En aquest sentit, Cantó anhela consensuar amb els grups del Botànic un substitut “brillant” que pose fi al “biaix ideològic” de la televisió. Aquesta és una de les principals raons, considera Cantó, dels seus baixos índexs d’audiència i de la “manca de connexió amb la ciutadania”.

Tant PSPV com Compromís s’han mostrat predisposats a retocar alguns aspectes de la llei de creació aprovada el juliol de 2016 amb els seus vots, els de Ciutadans i l’abstenció del PPCV, per bé que aquell grup de Ciutadans havia evidenciat bastant més capacitat de diàleg que no l’actual. Els grups del Botànic han conclòs que aquell marc normatiu és massa rígid i dificulta el dia a dia de la corporació pública. El pare ideològic de la llei va ser l’aleshores síndic de Podem, Antonio Montiel.

Fernando Llopis és el diputat de Ciutadans que negociarà amb els grups del Botànic la possible renovació de la llei d'À Punt. / Pablo Gobernado

El diputat alcoià Fernando Llopis, amb qui Cantó va coincidir a UPyD, és la persona designada per ell amb la missió de bastir-hi ponts. Tots dos s’hi van reunir la setmana passada a fi d’esbossar les línies mestres del que hauria de ser la nova À Punt, una posició que, segons ha assegurat, serà acordada amb representants del sector audiovisual. El portaveu de la formació taronja té al cap una plantilla de treballadors més diversa i menys lligada al passat, “en què l’experiència a RTVV o la pròpia À Punt no compte tant o més com la d’Antena 3 o Movistar, per posar dos exemples de televisions que sí que s’han sabut adaptar al segle XXI”. De qualsevol manera, Cantó qualifica de “nefast” el model funcionarial que regeix a l’ens, sotmès a la convocatòria d’oposicions públiques. No debades, la llei en vigor determina que aquestes oposicions han de convocar-se al cap de tres anys del procés de selecció provisional, en què els exmembres de RTVV van copar prop del 80% dels llocs de treball.

De moment, Cantó no vol parlar dels recursos econòmics escaients. Opina que, un cop s’haja redissenyat À Punt, ja es podrà quantificar la despesa necessària per materialitzar-lo. “Tinc la sensació que pot fer-se una televisió millor amb menys pressupost que no ara [55 milions d’euros], però no ho sé del cert; aquesta és una de les qüestions que caldrà que concrete el nou gestor, qui no té per què ser un periodista”, ha sentenciat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.