Un jutjat de Palma ha arxivat la denúncia contra l’empresa hotelera mallorquina Meliá que presentaren els descendents d’una família cubana antigament propietària dels terrenys on hi ha actualment hotels explotats per la cadena mallorquina. Els solars foren expropiats pel govern comunista de Cuba, després de la revolució que portà al poder a Fidel Castro.
El jutjat entén que, a pesar que la cadena hotelera té la seu central a Palma, no és competent per jutjar quelcom que està sota l’empara legal de l’Estat cubà. Explica el magistrat en l’auto emès que l’Estat espanyol no té competències que justifiquin que els seus tribunal intervinguin en plets sobre bens immobles situats fora del territori estatal.
Amb aquesta resolució la justícia a Mallorca dona la raó a la cadena hotelera Meliá, que s’havia oposat a la pretensió dels demandants basant-se en la manca de jurisdicció del tribunal. La decisió es pot recórrer davant l’Audiència Provincial, però a Palma es dona per fet, en ambients jurídics, que es confirmarà la decisió presa en primera instància.
Aquesta demanada ha estat la primera -i fins ara única – presentada a l’Estat espanyol sota l’empara dels Títola III i IV de la llei Helms-Burton dels Estats Units que a pesar que havien estat suspesos, just després de ser aprovada la norma el 1996, el Govern de Donald Trump els ha posat en vigor des del passat 2 de maig. Els dos preceptes legals preveuen sancions a les empreses que operen a Cuba si ho fan a terrenys expropiats per la revolució comunista de Castro, així com la possibilitat que els propietaris, o els seus descendents, puguin reclamar judicialment indemnitzacions.
Llei Helms-Burton. La norma legal que permet les demandes fou aprovada per la Cambra de Representants i el Senat dels Estats Units a principis de març de 1996. Els mitjans de comunicació batejaran la llei com la Helms-Burton en referència als dos senadors republicans que la impulsaren, Jesse Helms i Dan Burton. El seu nom oficial és Llei de la Llibertat Cubana i Solidaritat Democràtica.
Després de ser aprovada la llei, el president dels Estats Units en aquell moment, Bill Clinton, fent ús de les capacitats de veto i de suspensió inherents al càrrec, decretà el posterior 16 de juliol la suspensió del Títols III i IV de la llei. Que són els que contemplen la possibilitat que els legítims propietaris o els seus descendents dels terrenys expropiats per la dictadura comunista cubana puguin reclamar indemnitzacions a les empreses que hi operen, i fins i tot que aquestes puguin ser sancionades per l’administració de Washington.
Durant vint-i-dos anys s’ha mantingut la suspensió. Tot canvià, però, el passat abril. El dia 17 d’aquest mes el secretari d’Estat, Mike Pompeo, anuncià que a partir del 2 de maig quedaria “completament implementat”, o sigui en vigor, el precepte que preveu les indemnitzacions. I així ha estat. Des del 2 de maig s’han acaramullat davant dels jutjats de Miami nombrosos demandes per obtenir milionàries indemnitzacions de les empreses que operen a Cuba en terrenys expropiats per la dictadura comunista.
Val a dir que Dan Burton, un dels pares de la llei, fou també un dels promotors del Tea Party i ha estat un dels més entusiastes suports de Donald Trump.
En el moment en que l’administració Trump anuncià l’aixecament de la suspensió del Títol III es donà per fet que les potencials reclamacions d’indemnitzacions no es podrien presentar més que davant dels tribunals nord-americans. Tanmateix, la presentada a Palma pareixia obrir la porta a que es pogués demandar compensacions a qualsevol altre país. Ara, el jutjat de Palma ha dit que no. D’aquí la importància de la decisió presa, que pareix tancar les opcions dels potencials demandants en el territori de l’Estat espanyol.
En aquests moments Meliá gestiona una trentena d’hotels a Cuba–la propietat de tots els establiments hotelers és de l’Estat comunista a través d’una empresa pública ad hoc que es diu Grupo Gaviota-, mentre que les altres cadenes mallorquines que hi operen en tenen molts menys: Iberostar, Barceló, Be Live (abans es deia Globalia), Blau, Valentín i Roc.
La resolució del jutge de Palma no impedeix, evidentment, que les demandes de compensacions segueixin el seu curs als jutjats dels Estats Units. En aquest moments existeix en aquell país una vertadera febre de reivindicació d’indemnitzacions contra les empreses hoteleres europees – sobre tot mallorquines - i també canadenques que operen a Cuba en establiments o terrenys que foren expropiats pel règim comunista.
A banda de Meliá també han rebut demandes, als Estats Units, la cadena mallorquina Blau, Carnival Cruise -una empresa nord-americana de creuers que opera a Cuba -, les també cadenes hoteleres mallorquines Barceló i Iberostar, així com la canadenca Blue Diamond i la francesa Accor.