Es troba en un racó de la plaça del Fossar de les Moreres, rere una porta de fusta i al costat d’una placa d’Acció Cultural del País Valencià dedicada “Al general Joan Baptista Basset i als valencians morts en la defensa de Barcelona el 1714”: el Memorial 1714, fundat el 1985, s’hi va instal·lar des del començament en aquest racó del que un dia va ser la Sala Capitular de Santa Maria del Mar, un lloc de reunió per als membres de l’església. Estava separat de Santa Maria del Mar i amb els anys s’hi ha anat construint a sobre, de manera que només s’hi poden veure restes d’arcs i de parets d’aquella Sala Capitular a l’interior dels pisos de la façana sud de la plaça del Fossar.
El Memorial 1714 va néixer amb l’objectiu de “recuperar episodis històrics de Catalunya, desmentir falsedats i difondre la història sense mistificacions ideològiques”, segons el seu president, Jordi Miravet, però, des dels anys noranta en té dues més: “la defensa i difusió del valor simbòlic del Fossar de les Moreres de Barcelona, segons la Resolució 80/II del Parlament de Catalunya i l’Acord de Govern de 9 de març de 1999” i “fer les gestions necessàries per aconseguir la recuperació de la Sala del Capítol”.
El local del Memorial s’utilitza actualment com a lloc d’exposicions creades i finançades per la mateixa associació i com a punt neuràlgic d’un activisme que té especial importància en la Diada de l’Onze de Setembre i la vigília. Com cada any, des d’abans que s’instal·lés un peveter al Fossar, el Memorial s’encarrega de portar-hi la Flama de la Resistència des de Cardona, l’última població de Catalunya que va acceptar la derrota en la Guerra de Successió.
Enguany, com ha fet en els últims 34 anys, el Memorial 1714 visitarà Cardona i després organitzarà un acte a la nit, la vigília de la Diada. Jordi Miravet l’explica: “Recollim la flama de la resistència a l’Ajuntament de Cardona i després anem a la plaça i al Baluard. La idea és que vinguin tants representants com pugui ser. Enguany vindrà l’alcalde de Sant Hilari Sacalm i La Coronela de Barcelona. Això és el dia 10, a Cardona, a la una del migdia. Després baixem a Barcelona i preparem l’acte de la vigília al Fossar de les Moreres, que inclou l’arribada de la flama de Cardona. Després tindrem una marxa de torxes del l’ANC de Sant Martí de Provençals amb representants occitans, bascos, escocesos, flamencs i un grup de recreació històrica que es diu Catalunya 1714”.
Els actes del Fossar inclouran una lectura dramatitzada del Cant dels envaïts, d’Apel·les Mestres, per part de l’actriu Carme Sansa, una lectura del manifest del Memorial de 1714 (“el tema enguany serà ‘La història de Catalunya i la unitat de les forces polítiques’ i una conferència de l’analista econòmic Alfons Duran-Pich sobre ‘La independència de Catalunya: facilitadors i limitadors’, una intervenció de l’advocat Gonzalo Boye i un record per a en Nicolau Martín, president de La Coronela de Barcelona, traspassat aquest estiu”).
La Diada de Catalunya no és l’única data d’especial activitat per al Memorial 1714, que també organitza actes per Sant Jordi, Sant Joan, Sant Andreu i Santa Eulàlia. “Per Sant Jordi vam començar a posar una parada perquè al barri no n’hi havia cap”, diu Miravet. Per Sant Joan s’organitzen conferències o actes sobre el territori, i per Santa Eulàlia xerrades sobre resistència perquè la santa “representa la força que ve de baix, l’exemple d’una nena de 13 anys que s’enfronta a les legions romanes”. Per Sant Andreu també s’organitzen conferències per recordar que Sant Andreu era la diada que es votava al Consell de Cent: “Ara —argumenta Miravet— per Sant Andreu expliquem institucions o costums que van desaparèixer per una acció repressiva o violenta”.
Aquesta és, en el fons, la voluntat del Memorial: recordar episodis històrics tal com van ocórrer, “sense amagar res ni inventar-nos Bravehearts”, diu Miravet, que fa una crida a fer-se soci del Memorial a través del web: www.memorial1714.cat.
Un exemple d’això vol ser l’exposició que ocuparà la sala del Memorial aquest Onze de Setembre: Barcelona 1714 Jacques Rigaud, crònica de tinta i pólvora, que surt “d’un projecte molt ambiciós per desmentir que els sis gravats que sempre s’utilitzen per a il·lustrar la Guerra de Successió no són d’aquella època sinó posteriors”.
Fa molt temps, explica Miravet, “que ens grinyolaven aquests gravats perquè tenen detalls estranys: un d’aquests, per exemple, es diu ‘Plaça abandonada al pillatge’, però a Barcelona no hi va haver pillatge —o si més no, no n’hi va haver d’aquest tipus”. El famós gravat presenta una gentada embogida, cremant unes cases i robant-ne unes altres mentre l’exèrcit els dispara. “Volíem —continua Miravet— fer un estudi crític i editar els sis gravats, però econòmicament no ens sortien les misses. Llavors, el 2014, l’editorial Librooks ens va demanar idees i aquesta els va agradar molt. Els vam proposar dos autors experts i socis del Memorial, Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart, i ells van tirar endavant el projecte, Barcelona 1714. Jacques Rigaud, crònica de tinta i pólvora, que es va publicar amb un pròleg d’Albert Sànchez Piñol”.
Aquest llibre i l’exposició del Memorial expliquen que els gravats, en realitat, eren una obra pensada per educar un nen, segons Miravet, “un noi de 9 anys als quals els pares li compren la patent de coronel: aquest nen, quan sigui gran portarà un regiment però li han d’ensenyar un ofici. Llavors els pares lloguen un gravador perquè els faci un llibre de didàctica i aquests sis gravats són per passar la lliçó a casa. Per això els gravats ensenyen com s’ataca una ciutat. El gravador se’n va a anar a buscar un enginyer que els explicà la història del setge, i Rigaud dona forma al que se li ha de transmetre al nen”. Però no és una representació fidel del que va passar a Barcelona.
El Memorial 1714 vol explicar la història i reivindicar episodis oblidats —o amagats per la historiografia oficial— amb aquesta exposició i d’altres que té en cartera, com La pèrdua de l’Estat; L’intent d’anorrear un poble... 1714-1725; El regne de Catalunya fins a 1714, o Defensors de les llibertats de Catalunya: 1705-1714.