Delinqüència

La inseguretat a Barcelona, en dades

La capital catalana viu una espiral delictiva que ha fet saltar totes les alarmes, però els índexs de delinqüència indiquen que es troba en un nivell intermedi en comparació amb les grans ciutats europees.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ciutat Barcelona ha patit un augment del 9% d’actes delictius durant el primer semestre de 2019 (115.014). És a dir, un increment del 17,4% en detencions (11.322). I el nivell d’activitat policial es manté a l’alça durant els primers sis mesos de l’any respecte el mateix període de l’any anterior. Especialment, pugen els robatoris amb violència a l’espai públic, fins a un 85%.

En aquest context, han sorgit patrulles ciutadanes que es dediquen a rondar pel metro de Barcelona per empaitar pispes. Existeixen tres organitzacions: Patrulla Ciutadana, ROAR i Salvalona, aquesta última encapçalada pel líder sindical taxista, Tito Alvárez. La tasca que duen a terme consisteix a gravar en vídeo furts per difondre’ls i fomentar la "col·laboració ciutadana". Però és un moviment difús que actua sense parar esment a les directrius policials. A més, els integrants de les esmentades patrulles no tenen cap tipus de formació al respecte. Per acabar-ho d’adobar, són un altaveu pels discursos d’extrema dreta que atribueixen cegament els mals de la ciutat a la immigració, segons denuncien molts crítics.

En contrast amb l’ambient de neguit que es respira a la capital catalana (sovint exagerat per determinats sectors), existeixen dades que ens permeten ser optimistes. D’entrada, al districte de Ciutat Vella ha disminuït la criminalitat en els mesos de maig i juny. Val a dir que. conjuntament amb l’Eixample, és el districte on s’originen la meitat dels fets delictius que es produeixen a Barcelona. A més, el registre policial apunta un descens del 2% d’il·legalitats durant el mes de juny en relació amb el mes de maig. La causa del decreixement es pot atribuir al fet que ha minvat el nivell de denúncies per furts comesos des del mes d’abril.

Quant a la davallada d’actes delictius a Ciutat Vella, les nombroses actuacions policials en l’àmbit del tràfic de drogues al districte hi ha tingut molt a veure. No obstant, encara resta molta feina per fer. En aquest sentit, el passat 8 d’agost, es va posar en marxa el dispositiu policial Ubiq. Es tracta d’un pla que contempla incrementar la presència policial uniformada als carrers del barri amb patrulles dinàmiques. L’Ubiq és flexible, la qual cosa implica que el desplegament policial es manté durant un temps limitat en una zona concreta i seguidament s’ubica en un altre espai i així successivament, tot prioritzant la mobilitat dels agents per diferents àrees conflictives. El dispositiu, a més, compta amb la vigilància del grup de delinqüència urbana i la inspecció local.

D’altra banda, l’arribada de MENAS (Menors Estrangers No Acompanyats) ha suposat l’aparició un fenomen especialment assenyalat per determinats discursos polítics. Per això, els Mossos d’Esquadra han engegat un projecte pioner per evitar que els joves estrangers entrin en contacte amb activitats delictives. Rep el nom de Pla d’Acció Polièdric. La principal fita és que els nouvinguts no surtin dels circuits de protecció que els ofereix l’administració. També ho és identificar els menors no acompanyats que dormen en diferents llocs de la ciutat i vetllar pels que es troben en situació de risc. Escau esmentar que, a diferència del que determinades veus intencionades han difós, el 82% dels MENAS no ha entrat en contacte amb el món delinqüencial, segons dades aportades pel mateix cos policial de Mossos d’Esquadra. La resta, un 18%, han estat detinguts i/o investigats (majoritàriament per furts de menys de 400 euros) com a mínim una vegada.

Sobre la qüestió dels delictes contra el patrimoni, convé ressaltar que han pujat un 10%. El que més amoïna, però, és que els robatoris amb violència han crescut un 31%. Cal afegir que els furts també han crescut, un 8,3%, i els robatoris amb força a establiments comercials un 66%. Per contra, des de principis d’any, els robatoris a l’interior de domicilis han baixat fins el 16%. En conjunt, 243 autors de robatoris a pisos han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra, fet que ha revertit una tendència que durant el 2018 havia mantingut un creixement continuat. Filant prim, s’ha d’esmentar que, des del primer semestre de l’any, s’han denunciat 4.207 robatoris amb violència comesos al carrer, un 35% més que l’any passat. Raó per la qual, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana han experimentat un augment de detencions de més del 85% respecte el període anterior, passant de 3.117 a 4.207. Una mitjana de 23 arrests diaris. Sobre aquest mateix punt, sobta el fet que la tipologia de robatori més repetida és la de rellotges de luxe. En aquesta línia, el passat 12 d’agost es va realitzar una batuda contra un grup criminal especialitzat en robatoris violents de rellotges que va acabar amb un balanç d’onze detinguts. Només en el primer semestre, s’han denunciat 261 casos de robatoris de rellotges de luxe i s’han realitzat 87 detencions.

El gran repte que afronten els cossos policials són els furts. I és que suposen el 58% de l’activitat delictiva de la ciutat. Majoritàriament, es produeixen en tres espais: al carrer, al transport i als establiments comercials. Un 35% dels furts passen a l’espai públic, un 33% als transports públics i un 28% en establiments comercials. En la línia d’aquesta ràtzia delictiva, mereix esment el fet que, durant els darrers tres mesos, les furtades han mantingut una tendència estable i no han augmentat, situant-se en dades molt similars als períodes anteriors. Així, al llarg del primer semestre de l’any, s’han registrat 67.276 furts, un 8,4% més que durant el mateix període de l’any passat, la qual cosa significa que es produeixen de mitjana 365 furts al dia. I les detencions per furts han crescut un 34%, situant-se a 3.093, la qual cosa representa una mitjana diària de 17 detencions d’aquest caire.

Altrament, els robatoris amb força en establiments comercials figuren el 1,75% dels fets delictius que es registren a la ciutat. Han crescut un 66%, passant de 1.216 a 2.018. I les detencions han pujat un 61% i se situen en 328.

Una altra dada que contribueix, per poc que sigui, a posar fre al “campi qui pugui” que determinades veus atien dia sí dia també, és que els delictes contra les persones han baixat un 0,6%. És un descens lleuger, però ja és un indicatiu. Destaquen en aquest àmbit, els delictes de lesions que han baixat un 1%, passant de 2.074 a 2.053 casos, però les agressions i abusos sexuals augmenten un 6%, situant-se en 330 fets i 105 detencions.

Quant a els delictes per homicidi, aquest semestre ha estat marcat per la mort de tres persones. Un dels perpetradors va ser arrestat darrerament. En la resta dels casos, les investigacions estan obertes. En 2018, també es van produir 3 assassinats.

Retornant al districte de Ciutat Vella, d’ençà el 2017, s’han desarticulat 219 punts de distribució de drogues, fet que ha comportat la detenció de 298 narcotraficants. Tanmateix, en gairebé un any s’han realitzat dues operacions policials que han aconseguit acabar amb l’activitat de dos clans. Per tal de donar continuïtat a l’escomesa antidroga, l’operatiu Suricat, dut a terme el passat mes de juny, ha desmantellat una organització que distribuïa drogues a turistes utilitzant venedors ambulants. Es van desarticular 36 pisos i es van detenir 53 persones.

De moment, el consistori barceloní considera que no hi ha suficients efectius policials per a vigilar la ciutat. I els sindicats dels Mossos d'Esquadra estimen que la capital catalana necessita al voltant de 2.000 policies més. De moment, no ha estat possible augmentar la plantilla en el volum desitjat, la qual cosa ha obligat a concentrar efectius en els punts més conflictius de Barcelona. Ara, però, un total de 173 mossos de nova promoció es destinaran a la ciutat per l'operació estiu i coincidirà amb la incorporació de 138 agents més de la Guàrdia Urbana.

Mentre les estadístiques assenyalen que bona part dels actes delictius pugen a la capital catalana, a la resta del territori principatí, la inseguretat no es troba en estat d’auge. Si a la capital principatina els furts i robatoris creixen a un ritme del 9,3%, a d’altres demarcacions catalanes baixen, com ara les Terres de l'Ebre o el Pirineu Occidental. I a la Catalunya Central (3,5%), Girona (1,3%), o el Camp de Tarragona (1,3%) el creixement és molt menys pronunciat. Al seu torn, al País Valencià, concretament a la ciutat d'Alacant,  durant el primer trimestre de 2019 es van produir 4.629 fets delictius. A la capital valenciana, durant el mateix període de temps, es van registrar 12.608. I a les Illes Balears, Palma va patir 6.479 actes delicitius el primer semestre d'enguany.

Certament, Barcelona viu un cicle de delinqüència creixent, però aquest fet no hauria de ser alimentat per la societat civil, sinó al contrari. Moltes veus s’alarmen que determinats discursos poden reforçar els arguments de la ultradreta, fet que no contribuiria a cap solució satisfactòria. A més a més, si tenim en compte els índexs de criminalitat d’altres ciutats europees com ara Londres, París, Roma o Berlín, la ciutat comtal es manté en un nivell intermedi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.