Vox

Quan la ultradreta governa al sud del país

El Campello i Mutxamel són dos municipis de l’Alacantí que comparteixen, entre més coses, el color de l’Ajuntament. En sengles juntes de govern local hi ha Vox, soci minoritari del Partit Popular i Ciutadans. Què ha fet fins ara el partit ultradretà en ambdós municipis?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El camí del Benètia és la senda que connecta Mutxamel amb El Campello. Una hora a peu -sis quilòmetres- distancia aquests municipis fronterers. El primer, més d’interior, té 25.000 habitants. El segon, costaner, en té 28.000, tot i que durant l’estiu quadruplica la seua població. Ara, els dos pobles comparteixen alguna cosa més que la proximitat. I és que aquests són els únics municipis de la zona en què Vox forma part del govern local.

Després de la irrupció del partit ultradretà al Parlament andalús, el 26 de maig Vox va accedir a molts ajuntaments. En algunes localitats, el partit ha estat decisiu a l’hora de determinar les majories. Al País Valencià són 39 els municipis en què té representació. Fonamentalment a les grans ciutats, atès que el partit de Santiago Abascal va aconseguir representació a València, Alacant, Elx, Castelló, Alcoi i altres localitats com ara Torrent, Mislata o Burjassot (Horta), Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), Vila-real (Plana Baixa) o Oriola i Torrevella (Baix Segura). A les Illes Balears la irrupció de Vox va ser ben similar: 17 regidors distribuïts entre les zones més poblades, amb important presència a Palma (quatre regidors de 29) i representants a Calvià, Llucmajor, Marratxí, Sóller, Inca, Bunyola, Eivissa, Felanitx, Alcúdia i Campos. Al Principat, només el municipi gironí de Salt compta amb representació de Vox: allà, on governa Esquerra Republicana, els ultradretans tenen tres regidors de 21, un menys que Junts per Catalunya i un per damunt de la CUP.

La distribució de regidors evidencia que Vox va ser votat en les àrees més urbanes, allà on la gent vota a les municipals en clau més ideològica que veïnal. La formació ultradretana, tot i esdevenir fonamental per decidir les majories en diversos municipis, ha fet servir la seua força, fonamentalment, com a crossa del Partit Popular i Ciutadans. Perquè són poques les ciutats en què Vox ha assumit competències de govern. Dos exemples al sud del país són els del Campello i Mutxamel, on els ultradretans no lideren cap regidoria, però sí que integren sengles juntes de govern local.

 

La junta de govern

Es tracta d’un òrgan municipal que controla l’administració de l’Ajuntament. Està presidida per l’alcalde o alcaldessa corresponent i pels regidors designats lliurement pel batlle, que també els pot cessar per decisió pròpia. La junta s’encarrega de fer efectives les responsabilitats encomanades pel mateix alcalde o pel ple municipal. Per tant, la junta de govern serveix per governar i sorprèn, en aquest sentit, que tant a Mutxamel com al Campello, els dos representants de Vox -un per cada municipi- integren aquesta junta sense presidir cap regidoria. És a dir, sense assumir responsabilitats de govern.

El fet d’estar a la junta, però, implica una pujada suculenta del sou. L’edil ultradetana del Campello, María José Sañudo, cobra 5.000 euros anuals més (37.500 en total) que els regidors de l’oposició, tot i no assumir cap responsabilitat de govern. Miguel da Silva, regidor de Vox a Mutxamel, també s’ha vist beneficiat econòmicament d’entrar a la junta de govern, tal com explicava el diari Información d’Alacant.

El més curiós és que, atesos els resultats electorals, ni al Campello ni a Mutxamel, els governs integrats per PP i Ciutadans -amb alcaldes populars, Juanjo Berenguer i Sebastián Cañadas respectivament-, no necessitaven de la presència de Vox. En ambdues localitats, el PP va ser el partit més votat el passat 26 de maig i les majories alternatives no eren viables si no hi havia una aliança inversemblant entre els partits d’esquerres i Ciutadans. El vot de Vox als dos pobles, però, garanteix la majoria absoluta de la dreta als plens. I és això el que, aparentment, ha animat els dos governs a integrar la ultradreta en el govern mitjançant aquesta fórmula, si bé no s’han conegut més raons de fons ni els possibles pactes que hagen pogut signar.

«El pacte de govern és ocult, no se sap res», diu un veí del Campello implicat en la política local. «Potser al PP i a Ciutadans els fa vergonya explicar-ne les raons. Però és rocambolesc que els hagen fet entrar a la junta de govern sense que tinguen cap regidoria, cobrant com una regidora normal quan no ho és: cobra per donar suport al govern de l’Ajuntament, però no per governar».

La regidora ultradretana del Campello, María José Sañudo, és la parella sentimental de qui dirigeix amb mà de ferro la delegació local del partit. Es tracta de David Puerto, un policia local de Mutxamel que controla el partit al Campello amb l’oposició expressa de la militància ultradretana, que ha acusat Puerto de convertir Vox en una agència de col·locació familiar. No debades, Sañudo va intentar fitxar el número dos de la llista de Vox al Campello com a assessor, un familiar del seu marit.

Pel que fa a l’obra de govern, en poques coses ha pogut influir Vox, fins ara, tant al Campello com a Mutxamel, atès que els governs es fan constituir tot just fa dos mesos. Una de les coses que han canviat en el primer municipi és que els plens ara es fan en castellà, per raons desconegudes, quan fins ara s’havien fet en les dues llengües oficials. «Al Campello, el PP és un partit de poble i la majoria dels regidors parlen entre ells en valencià», diu un polític local, sorprès per aquest canvi d’idioma. De fet, l’actual alcalde, el popular Juanjo Berenguer, ja va governar El Campello entre el 2011 i el 2015 i en els plens sempre es va fer servir el català. Alguns sospiten que la renúncia a la llengua puga ser una exigència de Vox.

Continuant amb la llengua, a Mutxamel, l’edil de Vox va votar a favor, casualment, d’uns premis literaris en català mentre que es va oposar a la donació d’una subvenció anual que rep La Cívica-Escola Valenciana per part del consistori. L’argument era el presumpte «adoctrinament» que practica aquesta entitat, «fomentadora de la divisió entre espanyols, ja que les seues trobades transmeten idees independentistes i comunistes contra Espanya». Són paraules de l’edil de Vox al ple de l’Ajuntament de Mutxamel de juliol d’aquest any. Miguel da Silva, el regidor ultradretà, és un guàrdia civil prejubilat per un accident de tràfic que també integra la junta de govern sense assumir cap regidoria. Curiosament, en la mateixa intervenció del ple, el representant de Vox es justifica dient que les seues dos filles «van anar a l’escola en línia valenciana».

 

Sense llenguatge local

Tal com es comentava abans, la presència de Vox predomina a les grans ciutats, on el vot local és més en clau ideològica que veïnal. El partit ultradretà no tenia presència en gaires municipis fins les darreres eleccions, quan es va veure afavorit per l’efecte d’Andalusia i per l’entrada al Congrés dels diputats el passat 28 d’abril. Però les propostes del partit en clau local són ben escasses, i prova d’això és el llenguatge que gasta la formació en les xarxes socials.

Sorprèn, per exemple, que cap dels dos comptes de Twitter locals de Vox no va informar dels resultats de les eleccions del 26 de maig, en què el partit va entrar per primera vegada a ambdós municipis. Vox El Campello, però, agraïa a les 10 de la nit de l’endemà de les eleccions els vots dels veïns que havien permès entrar María José Sañudo a l’Ajuntament. A Mutxamel, en canvi, Vox, no va fer cap tweet entre el 21 de maig i el 20 de juny.

L’absoluta major part dels missatges llançats des d’aquesta xarxa són retweets dels comptes del partit i dels polítics d’àmbit estatal. A Mutxamel només s’informa el 26 de juny de la celebració d’una «mesa informativa» del partit perquè Vox interactue amb els veïns. El mateix dia, la delegació local de la formació ultradretana denuncia l’entrevista de TVE al líder de Sortu, Arnaldo Otegi, i quatre dies més tard es publica una imatge del regidor Da Silva en l’esmentada mesa informativa.

 

Un mes després, el regidor es fotografia en el Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevella i ja en agost, al costat del Llibre de Festes d’enguany. En total, el compte de Twitter de Vox Mutxamel només té 78 missatges públics. El seu compte de Facebook, tot i que més dinàmic, tampoc no està massa nodrit de contingut local.

Més actiu és el compte de Twitter de Vox El Campello, si bé a còpia de contingut estatal i provincial. Com calia esperar, les crítiques amb to groller contra l’independentisme català, contra el feminisme i els immigrants marquen la tònica del llenguatge per xarxes. Entre el 27 de maig i el 10 de juny, malgrat la celebració recent d’unes eleccions municipals, Vox El Campello no emet cap tweet d'abast local. Reprèn la dinàmica per ensenyar una foto de la regidora recollint l’acta i cinc dies més tard informa de la investidura de Juanjo Berenguer com a alcalde "gràcies al suport" de la ultradreta.

 

Posteriorment, la regidora Sañudo es fotografia en una correguda de bous de les Fogueres de Sant Joan «donant suport a les festes i a les nostres tradicions». Pel que fa a l’activitat estrictament local, Vox també informa de les «meses informatives» per interactuar amb els veïns i dels plens municipals, dona suport a les forces de seguretat i al personal de protecció civil de les platges i informa de l’assistència de la regidora Sañudo a la processó de la verge del Carme. Igual que en el cas de Mutxamel, les propostes ciutadanes de Vox al Campello són inexistents a través de les xarxes socials llevat d’un únic tweet que fa referència a unes inversions de millora d’un centre de salut, de l’enllumenat d’una plaça i del clavegueram. També hi ha un altre missatge referent a una iniciativa per reaprofitar electrodomèstics vells.

El compte de Twitter sí que serveix, en canvi, per defensar-se del diari Información, un periòdic «sensacionalista de l’extrema esquerra», per les informacions anteriorment referides i enllaçades en aquest mateix article.

Malgrat les escasses referències a la vida municipal i no liderar cap regidoria, Vox forma part dels governs locals de Mutxamel i del Campello. És ací on poden fer recorregut de govern i guanyar adeptes -o perdre'ls- entre l’opinió pública, si bé tot fa pensar que el suport futur del partit en aquestes poblacions anirà totalment lligat, com fins ara, a l’èxit o el fracàs de la formació ultradretana a nivell estatal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.