MÓN RURAL

"Cal que els pobles tinguen la mateixa qualitat de vida que les ciutats"

Set comarques del País Valencià tenen risc sever de despoblació. 215 municipis tenen menys de mil habitants. L’Agenda Valenciana Antidespoblament, que en aquesta legislatura assoleix categoria de direcció general, estrena directora general. Es tracta de la socialista Jeannette Segarra, una persona de confiança de Ximo Puig. “Al món rural li cal discriminació positiva”, assegura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A finals de juliol passat a Jeannette Segarra li va sonar el telèfon. Acabava d’arribar al seu poble, Llutxent, procedent del col·legi Abecé de Gandia, on, a més de ser mestra d’anglès exercia de directora. A l’altra costat del fil telefònic, el president de la Generalitat li va proposar fer-se càrrec de l’Agenda Valenciana Antidespoblament. Segarra, que feia sis anys que estava desvinculada de la política institucional, va dir que sí. “És un repte difícil, però apassionant i molt bonic”, assegura en la seua primera entrevista a un mitjà. Tan apassionant com revertir el greu problema de desequilibri territorial que arrossega el País Valencià.

 

Va ser alcaldessa de Llutxent, un municipi de la Vall d’Albaida de 2.300 habitants, de des 1991 fins 2003. També va ser diputada a les Corts Valencianes, on fou portaveu d’esports, en la V i VI legislatura, en l’etapa de govern del Partit Popular. També fou, entre 1999 i 2003 portaveu de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida. Què pot aportar Jeannette Segarra a l’Agenda Valenciana Antidespoblament?

Puc aportar l’experiència d’una dona que tota la vida ha viscut la dualitat d’aquesta comunitat, ja que visc en un poble d’interior, Llutxent, i treballo a Gandia. Així doncs, he vist en primera persona la diferència de disponibilitat de serveis que tenen un i altre municipi.

La qüestió del despoblament s’ha situat ara en l’agenda política i mediàtica valenciana, en bona mesura perquè el president Ximo Puig té molta sensibilitat al respecte. Ara bé, aquest és un problema que ve de lluny i que hem d’abordar amb urgència.

La legislatura passada l’Agenda Valenciana Antidespoblament ja existia i era una competència del director general d’Administració Local, Toni Such. Com s’ha d’interpretar que ara siga una Agenda amb entitat pròpia i amb una direcció específica?

Com he dit, el president de Puig, que és de Morella, té molta sensibilitat a aquest respecte. Coneix la problemàtica en primera persona. Si ara li dóna categoria de direcció general és perquè vol que actuem amb contundència i que fem un seguiment acurat de les polítiques que posa en marxa cadascuna de les conselleria. Aquest és un problema que hem d’abordar des de tots els departaments de la Generalitat.

Ha parlat ja amb el director general de desenvolupament rural, David Torres, càrrec que depèn de la Conselleria d’Agricultura Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica? Com pensen coordinar-se?

La meua pressa de possessió va ser divendres passat així que, com qui diu, acabe d’aterrar en l’Agenda. El primer que faré en el mes de setembre, una volta passa el període de vacances, serà contactar amb tots i cadascun dels responsables de les conselleries que tenen posades en marxa mesures per revertir el despoblament. Durant aquestes setmanes vull analitzar totes les mesures que s’han posat en marxa des que en 2017 entrà en funcionament l’Agenda. M’estic familiaritzant amb aquesta nova responsabilitat que he assumit. Alhora, també vull posar-me en contacte amb els alcaldes perquè és a través d’ells que millor puc conèixer les problemàtiques del món rural.

Divendres passat, a la seua pressa de possessió, a Castelló, assistiren un bon grup d’alcaldes de municipis d’interior. Quin sentir li van transmetre, respecte del seu nomenament?

Els alcaldes que van vindre eren sobretot alcaldes de pobles xicotets de Castelló. No s’ha de passar per alt que dels 135 pobles que té Castelló, 86 tenen menys de 1.000 habitants. Hi ha pobles que tenen menys de 10 habitants per quilòmetres quadrat, és a dir, que estan en perill greu. És a través de la seua experiència que més bé puc conèixer les preocupacions i les necessitats dels pobles més xicotets, que són als primers que hem d’atendre. Vull que aquesta direcció general siga el nexe entre aquests alcaldes que estan compromesos amb el seu territori i l’administració autonòmica.

En una entrevista que recentment va realitzar-li Valenciaplaza a David Torres, el director general de desenvolupament rural, ell situava la lluita contra el despoblament com una de les prioritats del seu departament. En aquesta entrevista ell deia: “No parlem d’un èxode de la gent, sinó d’una expulsió dels habitants del camp a la ciutat”. Comparteix aquesta filosofia?

Potser jo no hauria parlat d’ expulsió però és veritat que la gent es veu forçada a marxar. Tenir un lloc de feina adaptat al nivell d’estudis, és essencial perquè la gent puga residir en el municipi on ha nascut. El problema és que estem en un peix que es mossega la cua: si no hi ha feina, la gent marxa; si la gent marxa, comencen a desaparèixer serveis: es tanquen les escoles, les entitats bancàries, les tendes,... i tot plegat provoca més despoblament. Tampoc no ajuda la crisi de l’agricultura. Alhora, anar-se’n a les grans ciutat és una moda. És complicat lluitar contra tot això.

S’ha de tenir en compte, però, que aquesta és una problemàtica que passa arreu d’Europa i que, de fet, la Unió Europea, ha situat com una de les problemàtiques a abordar. Ací a casa nostra, com deia divendres passat el President Puig, tenim la imatge del Levante Feliz, però aquesta visió tòpica amaga problemàtiques greus. Una d’elles és la diferència de riquesa respecte de la resta d’Espanya; l’altra el greu problema de despoblament que arrosseguem. Vivim en una realitat dicotòmica, entre les àrees litorals i les rurals. Hem de garantir que els nivells de benestar social siguen similars entre costa i interior.

En la legislatura passada entre les mesures impulsades des de l’Agenda Valenciana Antidespoblament hi havia: un fons municipal de tres milions d’euros per a municipis amb risc de despoblament; un nou pla de mobilitat; mesures contra l’exclusió financera; el reforçament dels centres escolars i educatius; o la dotació de banda ampla per a tots els municipis. Quines mesures hi ha previst posar en marxa durant la legislatura que ara comença?

S’ha de tenir en compte que totes les mesures aprovades des d’abril de 2017, quan va nàixer l’Agenda, són mesures plurianuals que han començat a desenvolupar-se i es continuen desenvolupant. Com també els programes Leader. De la mateixa manera, caldrà veure com funciona la llei de mancomunitats, que ens hauria de permetre reforçar el paper de les comarques. Siga com siga, la meua voluntat és escoltar els alcaldes.

En l’últim seminari del Consell a Montanejos es va anunciar la signatura d’un conveni amb les quatre universitats valencianes per elaborar un estudi sobre possible modificacions normatives en matèria territorial i fiscal en zones afectades pel despoblament. Què n’espereu?

És un conveni amb totes les universitats públiques valencianes. En setembre tenim previst seure a parlar amb els departaments de cadascuna de les universitats que porten aquest tema i a partir de la seua anàlisi veurem quines mesures ens proposen.

Recentment es va presentar a les Corts Valencianes el Fòrum de la Nova Ruralitat, un fòrum on participen persones que viuen i treballen en les àrees d’interior de Castelló. En el seu manifest diuen que “el despoblament és un problema induït per un mal govern del territori”. La pèrdua demogràfica de les àrees rurals, «té causes polítiques i conseqüentment hi ha institucions responsables». Hi està d’acord?  

No sé si m’atreviria a anar tan lluny. El que jo he viscut en el meu poble és que el despoblament és una realitat molt lligada a la qüestió econòmica. En el meu poble he vist com l’agricultura es transformava de secà a regadiu, de regadiu a fruitals, de fruitals a tarongers,... Segurament hi ha hagut una mala política agrària, sí. No crec, en tot cas, que hi haja un únic culpable del problema del despoblament, sinó que conflueixen molts factors. Hi una qüestió laboral, però també un tema cultural perquè la societat va canviant, estem en un món globalitzat, hi ha molta mobilitat,... Hem d’adaptar-nos a un món diferent i trobar un equilibri territorial, pel bé de tots. Cal que els pobles tinguen la mateixa qualitat de vida que les ciutats. Afortunadament ara tenim el tema damunt de la taula. Jo no soc una teòrica en aquesta matèria, però ho he viscut en primera persona. És des d’aquesta perspectiva que assumeixo aquesta responsabilitat.  

Segarra, junt al president Ximo Puig el dia de la seua presa de possessió.
Segarra, junt al president Ximo Puig el dia de la seua presa de possessió.

El Fòrum també critica que històricament “les diverses administracions han aplicat una mirada molt distant del territori, poc sensible i escassament receptiva a les preocupacions dels qui viuen i treballen al món rural”. Hi està d’acord?

Sí, totalment. Habitualment les lleis es fan des dels despatxos, des de les institucions. La realitat és que hi ha diferències notables entre les necessitats del món rural i del món rural. Per això l’Agenda Valenciana Antidespoblament ha de fer de nexe perquè la mirada rural estiga present en els centres de decisió.

El món rural és queixa habitualment que els demanen els mateixos requisits normatius que al món urbà, a pesar que les realitat són molt diferents. Reclamen una legislació que tinga perspectiva territorial.

Aquest tema ha de posar-se damunt la taula. Ens cal discriminació positiva. Igual que en la qüestió de gènere hi ha una discriminació positiva, també ens cal en l’àmbit territorial, perquè el punt de partida és diferent. Cal facilitar la vida a les persones que viuen en el món rural perquè és l’única possibilitat que tenim de revertir la situació actual.

Quina opinió té respecte d’aplicar una fiscalitat positiva a la gent que viu al món rural? És una qüestió que s’ha posat damunt la taula en alguna ocasió però diuen que, legalment, és difícil fer-ho...

És una idea atractiva i necessària. És un tema que han d’estudiar les universitats valencianes. Com he dit, cal facilitar que la gent visca en els pobles. Si volem que canvie l’actual situació, ens calen mesures d’aquest tipus. Òbviament no serà senzill, però a la vida no hi ha res fàcil i els reptes difícils són els que mereixen la pena.

L’Agenda Valenciana Antidespoblament tindrà la seu a Castelló. De fet, totes les travesses indicaven que seria una persona de Castelló qui es fera càrrec de l'Agenda. Vostè, en canvi, és natural de Llutxent. Té previst desplaçar-s’hi o passarà com amb l’Agencia Valenciana de la Innovació, que té seu a Alacant però és una seu merament formal?

Aquesta és una direcció general de tota la comunitat. Ara bé, jo majoritàriament estaré a Castelló tres dies per setmana perquè és ací on el problema del despoblament és més greu. Fins a 86 municipis d’aquesta província tenen menys de mil habitants. Aquests pobles pateixen més que cap altres per poder donar serveis de qualitat als seus habitants. Al meu costat també hi haurà Evarist Martí, alcalde de Rossell, que coneix molt bé aquest territori. Amb tot, la meua intenció també és mourem molt per tota la comunitat.

Quin paper han de jugar les diputacions en l’abordatge d’aquest problemàtica?

El despoblament és un problema que ens afecta a tots, a la gent de l’interior i als de la costa. Ha de quedar clar que el despoblament és roí per tothom. Per això s’ha d implicar tot el món, des dels ajuntament a la Generalitat, passant per les mancomunitats i les diputacions. A més, com va dir el President Puig és una qüestió que ha d’estar per sobre dels partidismes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.