DISSENY

"Les empreses exitoses tenen el disseny en el seu ADN"

Marisa Gallén acapara una llarga trajectòria en l'àmbit el disseny. Fou, de fet, una de les professionals que, als 80, va participar en La Nave, el col·lectiu valencià que va revolucionar el disseny valencià. Cofundadora amb Carmina Ibáñez de l'estudi Gallén+Ibáñez, és també presidenta de l'Associació València Capital del Disseny, amb què aspiren a convertir València en la ciutat de referència en aquest àmbit per 2022. A l'octubre es farà públic si la capital valenciana assoleix el seu objectiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-La setmana passada membres del comitè tècnic de la World Design Organization (WDO) van estar a València per veure in situ el potencial de València com a capital mundial del disseny de cara a 2022. Des de l'Associació València Capital del Disseny (AVCD) amb quines sensacions us quedeu després de la visita?
Tot l'equip estem molt satisfets perquè els membres del WDO se n'han anat en molt bona impressió. Crec que el que més els ha impressionat ha sigut comprovar que aquesta candidatura concita moltes voluntats, tant públiques com privades. Se'n van amb la impressió que, a més de tenir un bagatge i un teixit inqüestionable, tots els agents hi estan plenament implicats. Estic convençuda que estem més a prop de ser capital.

L'any 2020 la Capital Mundial del Disseny el 2020 serà Lille. No penseu que aquest fet juga en contra de les possibilitats de València, sobretot si es té en compte que l'altra candidata és Bangalore, a la Índia? Habitualment s'han alternat els continents...
És veritat que sempre hi ha hagut alternança, ara bé, no hi ha cap norma que diga que s'han d'anar alternant els continents.

De Bangalore diuen que té una mena de Sylicon Valley del disseny. Ho temeu, això?
És una ciutat amb molt de talent, que és un bon competidor, però crec que València té moltes fortaleses.

Quines són aquestes fortaleses?
València té moltes fortaleses, començant per la maduresa de l'ecosistema del disseny. una ciutat en un medi natural i una ubicació geogràfica envejables. És un territori amotllat per la cultura mediterrània, però també per la terra, una horta que l'alimenta i li dóna identitat. I per l'Albufera, un parc natural integrat en el seu terme municipal. Som, alhora, natura, cultura i treball; un patrimoni arquitectònic i cultural destacable. El nostre disseny és resultat de tot això. La capitalitat mundial del disseny pot i ha de servir per millorar totes aquestes fortaleses que ja tenim i, a més, construir una reputació com centre líder de creativitat i disseny. 
A més, ha sigut important demostrar que els tres governs -el local, l'autonòmic i l'Estat- ens donen suport. A això cal afegir l'àmbit acadèmic, l'empresarial i el professional, des d'arquitectes a dissenyadors. Estem tots units i compartim la il·lusió. Crec que aquesta cohesió ha fascinat els avaluadors que ens van visitar la setmana passada. Estem capficats en aconseguir aquesta capitalitat.

València té una tradició de disseny molt important, quina posició ocupa en el conjunt d'Espanya?
Espanya sempre ha anat una mica endarrerida en disseny perquè la revolució industrial va arribar més tard, no vam tenir una Bauhaus como Alemanya, un Arts&Crafts com el Regne Unit. Però ja a partir de la República hi ha un treball magnífic en disseny gràfic i a partir de la dècada dels 80, floreix un disseny, vinculat també a la realitat industrial. El teixit industrial valencià és intensiu en disseny i això ens fa poderosos enfront d'altres llocs d'Espanya.

Existeix un disseny valencià? Un segell, per dir-ho així?
Jo crec que no. El que sí veig és un estil de vida molt bolcat a la natura, al medi ambient, a la vida a l'aire lliure. La cultura del disseny és molt global. Ara bé, sí podríem parlar d'un aire mediterrani, del clima, de la llum... Nosaltres parlem d'un filtre València, que és precisament com hem definit la nostra candidatura. Apliquem, clar està, un mode de fer les coses i de viure la vida mediterrani i això potser sí es deixa notar en el disseny.

Catalunya sempre ha estat capdavantera en matèria de disseny a Espanya. En el cas del País Valencià es podria parlar d'una etapa de maduresa o encara no?
Crec que una de les coses que han pogut comprovar és que el disseny en aquesta comunitat està madur i no ho sabien.

Què aporta el disseny a un producte?
El dissenyador és un professional entrenat a trobar solucions innovadores als problemes que se'ls plantegen. Ajudem als nostres clients a millorar els seus productes i la comunicació amb els seus clients, perquè sobretot ens centrem en l'usuari. El disseny, de fet, no té sentit sense l'usuari. El primer que tenim al cap és a qui va dirigit, perquè l'utilitzarà, com li ajudarà, en definitiva, a millorar la qualitat de vida. 
Cal que la qüestió de la sostenibilitat siga la filosofia dominant. Contràriament al disseny modern, que ha ignorat la qüestió del límit, el disseny post-crisi ha de ser conscient que els recursos del planeta són cada volta més escassos, per això s'han vingut a baix els conceptes de despesa supèrflua i l'ostentació i, per contra, han agafat força els valors de responsabilitat i control. El col·lapse ecològic és una emergència i els dissenyadors i dissenyadores no podem estar al marge d'aquesta preocupació. Cal canviar la cultura del consum i legitimar aquells objectes honestos. Un objecte és honest quan per a la seua producció no es contamina, és concebut per tenir una vida llarga, quan proporciona plaer a l'usuari, tant perquè compleix la seua funció com pels seus valors estètics i emocionals.

Què aporta el disseny a una empresa?
Les empreses que tenen el disseny incorporat al procés productiu són les que més bé han resistit la crisi. El disseny ha de ser estratègic i ha de partir de direcció i ser transversal a tots els departaments.
És freqüent confondre el disseny amb l'apariència estètica, els valors sensorials i emocionals. No obstant això, el poder del disseny radica en el pensament que hi ha darrere de l'aparença, és a dir, en el procés, la forma d'enfocar i resoldre els problemes. 
Les empreses de tot tipus poden beneficiar-se molt del disseny si l'adopten com ferramenta estratègica, en lloc de pensar en ell com un simple plus per afegir a allò que ja fan. Perquè el disseny és una poderoríssima ferramenta per la innovació i la diferenciació. De fet, les empreses exitoses tenen el disseny en el seu ADN. 

En general, el teixit empresarial valencià és receptiu a aquesta filosofia?
Ha madurat amb el temps. Jo recorde en els 80, quan vaig començar, hi havia molt pocs empresaris que comprengueren el valor del disseny. Ara cap empresari dubta que ha de saber comunicar adequadament, crear productes innovadors i ja no els val la manera d'operar anterior. Hem madurat moltíssim.

València encara està lluny de Barcelona?
Com ja he comentat, Barcelona es va incorporar abans a la revolució industrial i, per tant, va incorporar abans el disseny. Sempre ha estat un territori que ha estat avantguardista, però València ha creat i continua creant un teixit molt important.

Vostè i la seua companya de despatx s'han obert camí en un món molt masculinitzat. Diria que hi ha una forma femenina de concebre el disseny?
Jo no aprecio qualitats visuals que diferencien el gènere en disseny. Sí noto, en literatura, que hi ha formes de narrar que són més femenines. He reflexionat prou sobre el tema i he arribat a aquestes conclusions. En primer lloc, hem sigut educats amb llenguatges masculins. En segon lloc, crec que és una qüestió que té més a veure amb el tarannà que amb el gènere: hi ha homes que tenen una mirada i una sensibilitat femenina; mentre que hi ha dones que tenen visions molt masculines.
En tercer lloc, penso que quan u s'enfronta a una creació des de la seua visió personal com fa l'artista o l'escriptor parla des d'ell mateix, però els i les dissenyadores treballem a partir d'un guió que et dóna el client. Nosaltres treballem per encàrrec i això acaba determinant la configuració final del disseny.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.