Els crítics

Elisenda Solsona: «M'interessa plantejar arquetips i m'agrada treballar el símbol»

I si una nit, de sobte, la lluna desaparegués? Què passaria amb nosaltres, amb les nostres vides i relacions, amb el passat viscut i amb el que desitgem? Com afectaria això al món i als éssers minúsculs que el conformen? Aquest és el punt de partida de 'Satèl·lits' (Males Herbes, 2019), format per vuit contes que inquieten, atrapen i sacsegen, partint de la ciència-ficció i jugant amb el costumisme com a escenari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El segon llibre d'Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) és una de les revelacions literàries d'aquest 2019. Fresc, esfereïdor i amb un ritme que no deixa treva, sense possibilitat d'avorriment o desconnexió. L'autora mostra una habilitat sorprenent per ser propera i, alhora, inquietar, tot partint d'un fet "màgic" per parlar de la commoció i de la ferida, per posar més dubtes que certeses sobre la taula. Un llibre per gaudir-lo.

El primer relat ja mostra les cartes i marca el to del que trobarem als set següents. En primer lloc, la presència constant de l'abisme.

És el gran tema. La nit més ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi