Pactes

El dilema de JxCat: pactar amb el PSC o presidir la Diputació de Barcelona de la mà d’ERC

La decisió pot tensar la relació, encara més, entre els socis de Govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A dos dies pel ple d’investidura de la Diputació de Barcelona, JxCat i el PSC estan a prop de situar Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, com a presidenta. Un posicionament que concorda amb el que JxCat ja ha pres als Consells Comarcals del Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf, el Maresme, l’Alt Penedès i la Selva. També existeixen converses obertes entre el PSC i JxCat al Consell Comarcal del Vallès Occidental i al Berguedà. Al Pallars Jussà, però, la pressió ciutadana ha evitat que els exconvergents pactin amb el PSC i els ha obligat a fer-ho amb ERC. I al Maresme, JxCat i PSC estan intentant lligar un pacte amb Ciutadans.

Actualment, JxCat és el partit que més aliances ha forjat amb els socialistes en el període postelectoral del 26-M. En un total de 25 municipis, ambdós actors polítics s’han posat d’acord per governar. Vilafranca del Penedès o Lloret de Mar en són alguns exemples. No obstant, el secretari d’organització del PDeCat, Ferran Bel, va fer pública el passat dilluns en roda de premsa una llista de de vint-i-set municipis on JxCat va ser la força més votada, però no va aconseguir l’alcaldia per culpa de pactes en què va participar ERC. I demanava que, per arribar a un acord amb ERC a la Diputació de Barcelona, els republicans havien de revertir tots els pactes amb el PSC. Hi apareixen municipis com Sant Cugat del Vallès, Figueres o Tàrrega. En total, vora una cinquantena de municipis haurien de revertir els pactes de governabilitat si es compleix amb la condició de l'espai postconvergent: que allà on ERC i JxCAT puguin governar junts sense recolzar-se en els socialistes, ho facin.

La sociovergència del pacte a la Diputació de Barcelona no és cosa de fa quatre dies. Els comicis municipals anteriors ja van estar marcats per pactes entre CIU i PSC a ciutats importants del Principat com ara Terrassa, Mataró, Figueres, Vilafranca del Penedès, Molins de Rei, Vilanova i la Geltrú, Blanes o Palafrugell i, fins al 27 d’octubre de 2017, a Girona. I en la legislatura passada, Convergència i PSC ja governaven plegats a la Diputació de Tarragona.

Malgrat tot, a última hora, des d’ERC llançaven una contraoferta a JxCat per tal de contrarestar la presidència socialista de la Diputació de Barcelona, tot oferint als de Carles Puigdemont governar-la. Així doncs, els exconvergents s’enfronten a la dicotomia de trencar el pacte signat amb els socialistes que els atorga una quota de poder “petita”, però que evita que ERC es faci amb la Diputació o trencar el pacte amb el PSC per presidir la Diputació, amb la rellevància de poder i els beneficis econòmics pel partit que això suposa. Una reunió entre tots dos partits a la seu dels republicans ha servit perquè ERC els expliqui la proposta amb detall. De moment, però, aquesta cimera no ha servit per avançar. Malgrat tot, hi ha temps fins dijous dia 11 perquè els neoconvergents canviïn el sentit del seu pacte a la Diputació barcelonina.

La decisió presa per la direcció de JxCat de pactar amb el PSC prové, segons declara la regidora de l’Ajuntament de Barcelona de JxCat Francina Vila, del trencament d’ERC de l’acord signat entre ambdós socis de govern de permetre que la llista més votada governés. En relació amb l’oferiment republicà in extremis de cedir-los encapçalar la Diputació, Vila es mostra dubitativa amb la viabilitat de la proposta, atès que els comuns no es mostren massa disposats a recolzar la presidència de JxCat.

Respecte a les raons que justifiquen l’acord de JxCat amb el PSC, Vila recalca que existia la possibilitat que la mateixa entesa que es produí a l'Ajuntament de Barcelona entre BComú, PSC i C’s es reproduís a la Diputació, per la qual cosa calia actuar en conseqüència. I justifica que la presència de JxCat a l’acord amb el PSC garanteix un acord de país i que “no puguin fer i desfer a la seva conveniència”.

Amb tot plegat, fonts del partit republicà expressen que el pacte entre socialistes i neoconvergents es deu al fet que “l'establishment necessita defensar-se i la forma de fer-ho és anar en contra d’ERC per evitar que els republicans tinguem quotes de poder”. Des de Calàbria es pregunten què no estaran disposats a fer els exconvergents "si han regalat una de les majors institucions dels país a un dels partits propulsors del 155". I asseveren que “nosaltres no demanem que als 25 municipis on JxCat ha pactat amb el PSC trenquin el pacte, sinó que fem el millor per la República". Remarquen, alhora, que una força independentista governi la Diputació. “Estan disposats a rebentar el vaixell a cops de mall si no el timonegen ells i això, és clar, perjudica enormement l’independentisme”, lamenten. I declaren que, en totes les demarcacions on ERC ha provocat la sortida de JxCat de l’alcaldia, ha estat perquè una formació independentista prengui el relleu i, "en cap cas, perquè ho faci un partit que nega el dret a l’autodeterminació i l’existència de presos polítics". Tanmateix, fan saber que mantindran la mà estesa a comuns i exconvergents fins a l’últim moment per fer realitat un pacte “antirepressiu i autodeterminista que representi de forma transversal la pluralitat de la ciutadania”. “Si a les altres diputacions hem arribat a un acord, perquè no ho podem fer a la de Barcelona?”, es pregunten els republicans.

Els d’Oriol Junqueras apunten que, des d’ERC, han ofert les mateixes condicions que els socialistes als exconvergents i, fins i tot, les han millorat. Tot i que no es mostren optimistes. No obstant, adverteixen als socis de govern que la decisió d’expulsar-los de l’ens supramunicipal de més pes pot tenir conseqüències en la coalició de govern que mantenen.

El partit de la socialista Núria Marín, per la seva banda, conserva l’esperança de sumar els comuns al pacte, malgrat que la formació de l’esquerra “transformadora” no està predisposada a pactar amb els exconvergents i aposten per un tripartit d’esquerres amb PSC i ERC. Els liles són objecte de desig socialista ja que garantirien la majoria absoluta al govern de Núria Marín. Tot i que no és imprescindible perquè sigui escollida presidenta i el nou executiu comenci a funcionar ja que, en segona volta, els 16 diputats del PSC i els 7 de JxCat sumen més que qualsevol possible pacte alternatiu possible.

Si fem un cop d’ull als encaixos que els partits poden explorar, destaca el fet que, amb la majoria situada al llindar dels 26 diputats, la suma entre PSC (16 diputats) i Comuns (5 diputats) és de 21 diputats. En canvi, si ERC (16 diputats) i JxCat (7 diputats) pactessin aconseguirien la majoria amb 23 vots, però no es farien amb la majoria absoluta. La majoria absoluta només pot tenir èxit a partir d’una fórmula, la suma imprescindible de JxCat i Comuns. La diferència, però, rau en si es produeix per banda del PSC o d’ERC. I és que els socialistes van ser més votats el 26 de maig.

Després d’un cicle electoral dolç pels d’Oriol Junqueras, amb victòria a les eleccions municipals i a les generals, la dinàmica positiva s’ha capgirat perquè de l’escenari de confecció de pactes n’han sortit fortament castigats. D’entrada, han vist com se’ls escapava de les mans la segona institució més valuosa del Principat, l’Ajuntament del cap i casal. I després, la tercera, la diputació provincial. Per acabar d’adobar el desgrat republicà, el portaveu parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, lamenta que ja havien acordat un pacte amb Comuns i JxCat per governar l’ens supramunicipal més preuat, però aquest ha quedat en paper mullat a última hora.

En detriment dels interessos independentistes, el PSC recuperaria el predomini metropolità i estendria el cordó sanitari anti-independentista, que alhora provoca un enfrontament entre partits independentistes. Pels de la rosa i el puny, l’opció més fructífera és la d’ajuntar-se amb JxCat perquè d’aquesta manera els toca una porció de poder més gran. Si els socialistes haguessin optat per ERC, el repartiment de càrrecs hagués estat més equitatiu ja que ambdós tenen 16 diputats. A més, els socialistes veuen ERC com una “amenaça”. ja que els republicans aspiren a reemplaçar els socialistes a l’Àrea Metropolitana i situar-se com el partit d’esquerres hegemònic. Tots aquests factors han alimentat la desconfiança entre els dos partits esquerrans, fet que ha propiciat que des de la direcció socialista vegin JxCat com un soci “més fiable”.

Fins ara, els dos partits del Govern català havien compartit també la presidència de la Diputació, però ara sembla que aigües tèrboles els separen. En aquest sentit, Ivan Serrano, especialista en teoria política i política comparada de la UOC, certifica que el pacte de la Diputació de Barcelona entre JxCat i ERC significarà que, en un futur no gaire llunyà, una aliança entre ERC i JxCat no es produeixi tan fàcilment. I apunta que ERC, cada volta, està més lluny dels postconvergents perquè prefereix acostar-se als comuns per tal de sumar per la via dels sobiranistes d’esquerres ja que existeix un nínxol electoral més gran. Prova d’això són les declaracions del portaveu del grup parlamentari republicà al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, en què afirmava que el futur del país passa per coalicions amb els comuns. El portaveu republicà també va aprofitar per expressar el seu temor a una repetició de pactes entre socialistes i exconvergents a la Generalitat.

Pel que fa a les discordances estratègiques, Serrano assenyala que ERC prefereix fer coincidir les eleccions al Parlament de Catalunya amb la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes perquè els resultats electorals els podrien ser favorables. I JxCat, per la seva banda, a pesar dels bons resultats a les eleccions europees, “és conscient que ERC està postulant-se com el partit independentista de referència, raó per la qual no tenen cap presa en convocar eleccions”, explica.

Quant a la presidència de la Diputació de Barcelona, Serrano expressa que els socialistes estan recuperant el terreny perdut en la contesa electoral del 2015, tot demostrant que es pot pactar amb tothom. “Han estat capaços d’expulsar JxCat de Sant Cugat, Figueres i Tàrrega en benefici d’ERC per tal d’agreujar les relacions entre els dos partits independentistes. De la mateixa forma que han fet, en perjudici d’ERC, pactes des de JxCat amb el PSC a Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar...”, assegura. I manifesta que, a la capital catalana, el socialistes han ordit un entramat antiindependentista per expulsar el seu màxim competidor, ERC, de l’alcaldia barcelonina. El clau que ho ha acabat de reblar ha estat el pacte a la Diputació, on també han arraconat els republicans, aquest cop, però, sense l’ajuda de cap partit unionista. Un pacte que de moment no es revertirà, llevat que hi hagi sorpreses abans de dijous al migdia, quan se celebra el plenari d'investidura a la Diputació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.