Ministeri de l'antidesnonament

L'aposta arriscada per garantir el dret a l'habitatge

El Govern del Botànic aprova la seua primera llei a les Corts valencianes. Es tracta de la la Llei de Funció Social de l'Habitatge, que rep el vistiplau de col·lectius socials com la PAH i també les crítiques més dures del PP, que l'ha anomenada 'Llei Frankenstein'. L'alegria del Consell per la seua aprovació contrasta amb la preocupació perquè el Tribunal Constitucional la paralitze.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan els desnonaments adquiriren protagonisme als mitjans de comunicació, els partits emergents d'esquerra van fer de la seua paralització una bandera electoral que ara ha tingut el seu efecte al País Valencià. Un any i mig després de l'arribada a la Generalitat Valenciana, el Consell presidit per Ximo Puig ha pogut aplicar una llei que respon a les demandes dels col·lectius socials més desfavorits: aquells que pateixen l'exclusió social.

Aquest text, elaborat per la Conselleria d'Habitatge, liderada per María José SalvadorPSPV– ha trobat el vistiplau de Compromís, el seu soci de Govern; i de Podem, que dóna suport parlamentari a l'Executiu valencià. Fins i tot Ciutadans, que forma part de l'oposició, ha aprovat aquesta llei, tot i que amb matisos. El PP, en canvi, no ha mostrat cap matís a l'hora de rebutjar aquesta iniciativa legal.

Amb l'esborrany establert des de fa quasi un any, la Llei de Funció Social de l'Habitatge té dos vessants fonamentals que es troben íntimament relacionats. Un d'ells és el què de la llei, que és protegir les famílies més afectades per la pobresa, garantir l'abastiment energètic i els subministraments bàsics d'aigua i d'electricitat gràcies a la intervenció de l'administració autonòmica. L'element discrepant, però, és el com.

En el cas dels desnonats, la Generalitat tindrà la capacitat d'expropiar els immobles dels quals hagen estat expulsats les famílies d'extrema necessitat. Això, sempre i quan l'habitatge en qüestió vaja a parar als bancs o a les seues filials immobiliàries per ampliar el seu stock d'immobles sense donar-los un objectiu funcional immediat. En aquest cas, l'administració valenciana podria intervenir per tal que la família afectada puga fer usdefruit –un terme legal que garanteix l'ús de propietats alienes amb la finalitat de conservar-les– de les cases per un període de tres anys amb possibilitat de pròrroga de tres anys més. A canvi, els beneficiaris haurien de pagar a l'administració una quantitat sempre inferior al 25% dels seus ingressos anuals.

Els bancs no serien els únics afectats per acumular habitatges als quals no donen un ús immediat. Els grans propietaris particulars que sumen un mínim de deu immobles també hauran de justificar l'ús d'aquests bens. Per detectar l'acumulació d'habitatges inutilitzats, la Generalitat impulsarà un mecanisme per obtenir dades sobre el consum de llum i d'aigua i així identificar els habitatges en desús. La declaració «d'habitatge buit» obligaria el propietari a posar l'immoble en lloguer. L'incompliment d'aquesta mesura derivaria en sancions per al propietari segons la mida de l'habitatge. Les multes serien equivalents al pagament d'un lloguer públic.

Presumpta incompatibilitat

Malgrat les bones intencions d'aquesta mesura, que s'ha impulsat tenint presents les necessitats dels col·lectius socials més perjudicats, hi ha qui tem la possibilitat que el Tribunal Constitucional ature la seua aplicació. En aquest sentit, la consellera d'Habitatge, María José Salvador, ha demanat al PP no dur la llei a aquesta autoritat judicial per garantir que es desenvolupe. De fet, Ciutadans, tot i aprovar la llei, ha advertit que aquest text legal naix «mort» atès que «no es pot embargar l'usdefruit de l'habitatge». El partit taronja considera «anticonstitucional» aquesta mesura.

La reacció més dura, però, ha procedit dels escons ocupats pels diputats del PP. Concretament, Elisa Díaz, filla de l'ex-alcalde d'Alacant Luis Díaz Alperi, ha posat a aquesta llei el malnom de Frankenstein i ha mostrat un dibuix d'aquest personatge literari adornat amb els colors i els logos dels partits signants del Pacte del Botànic: PSPV, Compromís i Podem. Díaz assegura que la llei no disposa del pressupost necessari per aplicar-se. I alhora, suggereix que aquesta llei no rescatarà els desfavorits, sinó que «imposarà», simplement, els criteris ideològics dels seus impulsors.

La Llei de Funció Social de l'Habitatge és el primer resultat legal del Govern del Botànic. L'aprovació a les Corts suposa un pas endavant en les polítiques socials del nou Consell valencià. Alhora, aquest text no està exempt de polèmica i les possibles incompatibilitats amb la Constitució seran, possiblement, la continuació d'aquest capítol. Perquè el PP no sembla disposat a mantenir una llei pactada pel Govern valencià si pot tombar-la acudint al Tribunal Constitucional. D'altra banda, fonts de la Conselleria d'Habitatge afirmen tindre confiança en el nou Govern espanyol, que pel seu «caràcter més dialogant i de consens» podria no intervenir en aquesta qüestió. Així s'inicia una història amb dos finals possibles ben distints: el de la cobertura social o el de la derogació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.