Pacte d'esquerres balear

Armengol: un nou govern per a un segon mandat

Amb la presa de possessió dels diferents consellers, aquest dimecres, culmina el procés de negociació per formar el segon Govern d'esquerres consecutiu de les Illes Baleares.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de prendre possessió l’horabaixa del dilluns dia 1 de juliol, Francina Armengol només estava a l’espera de l’assemblea de Més per Mallorca per poder confeccionar el seu Govern. Li hagués agradat poder fer-ho abans, però la crisi ecosobiranista li ho impedí. Fins ben entrada la nit del dilluns Més per Mallorca no li proposà a la fi els seus dos noms que han de fer part de l’Executiu d’esquerres.

El matí del dimarts dia 2 la ja presidenta –per segona vegada consecutiva- procedí a la signatura del Decret 8/2019 pel qual es fixa la composició i estructura del Consell de Govern i de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB), així com també signava el Decret 10/2019 en el que disposa el nomenament dels membres que formaran el seu Executiu.

El nou Govern balear

L’organigrama del segon Govern de Francina Armengol està format per la conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, amb rang de vicepresidència, ocupada per Juan Pedro Yllanes, de Podem; la conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, amb Pilar Costa al capdavant, del PSOE; la conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors, amb Rosario Sánchez com a titular, del PSOE; la conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, amb Iago Negueruela, del PSOE; la conselleria d’Afers Socials i Esports, amb Fina Santiago, de Més per Mallorca; la conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, amb Martí March, del PSOE; la conselleria de Salut i Consum, amb Patricia Gómez, del PSOE; la conselleria de Mobilitat i Habitatge, amb Marc Pons, del PSOE; la conselleria de Medi Ambient i Territori, amb Miquel Mir, de Més per Mallorca; la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb Mae de la Concha, de Podem; i, finalment, la conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, amb Isabel Castro, del PSOE.

Set dones –comptant la presidenta- i cinc homes. Set departaments del PSOE, dos de Podem –inclosa la vicepresidència- i dos de Més per Mallorca. Una distribució que respon als resultats electorals: el PSIB ha format un grup parlamentari de 19 escons, Podem de 6 i Més per Mallorca de 4. Fora del Govern, donant-li suport extern des del grup mixt, queden Més per Mallorca, amb 2 diputats, i Gent per Formentera, amb 1.

En conjunt, l’Executiu d’Armengol tindrà, doncs, el suport de 32 escons, sobre els 59 que formen el Parlament. És a dir, dos escons per sobre del mínim que dona la majoria absoluta. Així que no existeix cap risc que l’oposició pugui bloquejar les seves iniciatives, no debades el PP compta només amb 14 escons –el nombre més baix dels que ha tingut d’ençà la primera legislatura autonòmica-, Ciutadans amb 5, el PIProposta per les Illes- amb 3 i Vox amb 3: 25 escons que encara que s’ajuntessin tots –cosa que és improbable, ates que sobretot el PI vol desmarcar-se de la resta, en especial de la formació ultradretana, i a tal efecte s’abstingué en la votació de la investidura d’Armengol- no podrien guanyar els 32 que sumen els grups parlamentaris que donen suport al Govern.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.