Europa

La premsa internacional es fa ressò de la manifestació a Estrasburg

Fins a 10.000 persones s’han reunit a Estrasburg per defensar els drets polítics de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín, eurodiputats electes que no han pogut prendre possessió del seu càrrec en la sessió constitutiva del Parlament Europeu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Finalment, Carles Puigdemont i Toni Comín participaven en la manifestació d’Estrasburg... per videoconferència. Amb el riu Rin de fons i des de la ciutat alemanya de Kehl, fronterera amb França, el president a l’exili s’adreçava als manifestants que es trobaven a uns cinc quilòmetres d’ell, protestant a les portes del Parlament Europeu. Els exiliats temien una detenció immediata només creuar la frontera francesa, per la qual cosa han decidit no superar-la. La manifestació, tot i així, ha estat un èxit. 10.000 persones a la capital d’Alsàcia despertaven l’interès de la premsa europea, que també s’ha centrat en altres qüestions relacionades amb l’inici de la nova legislatura europea.

Carles Puigdemont intervé en l'acte per videoconferència / Regina Laguna

Per exemple, el diari belga Het Laatse Nieuws, escrit en neerlandès, explicava que «milers de catalans han celebrat una acció de protesta davant el Parlament Europeu. Protesten perquè tres exconsellers del Govern català, Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, no poden prendre el seient a l’eurocambra».

La crònica d’aquest digital narra com ja des de les 9.30 del matí hi havia 4.000 manifestants segons la policia d’Estrasburg. «El transport públic es veu entrebancat per la manifestació». El diari també contextualitza que Puigdemont i Comín «viuen a l’exili a Bèlgica perquè estan en perill de ser arrestats a Espanya pel seu paper en l’organització del referèndum d’independència de 2017. Per aquesta raó, no volien tornar a Espanya després de ser escollits com a eurodiputats per jurar la Constitució, un requisit per a tots els eurodiputats espanyols». El rotatiu també parla de la situació de Junqueras, que «no pot ni deu ocupar la seua cadira» atès que «està empresonat a Espanya i el Tribunal Suprem no el va permetre abandonar la cel·la per jurar lleialtat» a la Constitució espanyola.

Aquest mitjà ha parlat amb distints manifestants d’Estrasburg. Per exemple amb Santiago Solsona, «un advocat català de 54 anys», que es pregunta «quant valen els nostres vots si a les persones que triem no se’ls permet assumir les seves funcions?». Solsona dona importància a estar en la manifestació, «perquè a Espanya els nostres drets fonamentals estan sent esclafats». Un altre dels entrevistats és l’exeurodiputat flamenc Mark Demsmaeker, habitual defensor de l’independentisme català. «Ja no és membre del Parlament Europeu, però continua donant suport a la causa catalana», diu Het Laatse Nieuws, que pronostica que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, haurà d’entrar «al fons de la qüestió» dels casos de Puigdemont i Comín després que el dia anterior no acceptara el recurs perquè prengueren possessió de l’escó mentre no es resolia l’afer.

També des de Bèlgica i també en neerlandès, el diari Het Nieuwsblad informava de la protesta i de la situació de Carles Puigdemont, que tot i no ser l’únic que no pot exercir com a eurodiputat, és sens dubte el centre de les mirades de la premsa estrangera. «La primera sessió del Parlament Europeu amenaçava a ser caòtica», començava l’esmentat rotatiu, que cita paraules de l’advocat Simon Bekaert. «Que el govern espanyol els boicotege no és una sorpresa, però estem molt decebuts que el Parlament Europeu haja seguit Espanya en tot això». L’advocat de projecció internacional continua dient que aquesta actitud «debilita la legitimitat democràtica» de l’eurocambra i compara la situació amb un exemple hipotètic. «És com si a Bèlgica, el president del Parlament decidira mantenir els seus opositors polítics fora de la Cambra». Bekaert, però, explica que encara estan esperant una resposta definitiva del Tribunal de Luxemburg a aquest afer.

En aquest sentit, Het Nieuwsblad també informa als seus lectors de les darreres novetats judicials en el procediment. «El TJUE va rebutjar els procediments de Puigdemont i Comín. El president del Tribunal va dictaminar que Europa no pot interferir en els procediments nacionals. En altres paraules, Espanya és lliure d’exigir tal jurament de lleialtat. El Parlament Europeu no pot, per tant, veure’s obligat a permetre que Puigdemont i Comín seien a l’hemicicle. Encara poden apel·lar tots dos a la decisió davant el Tribunal de Justícia». Pel que fa a Junqueras, «l’exviceprimer ministre català tampoc no podrà seure com a diputat europeu. Pertany a un partit distint de Puigdemont i Comín i el Tribunal Suprem d’Espanya no el va permetre abandonar la presó per prestar jurament com a membre del Parlament Europeu».

La manifestació vista des del Parlament Europeu / Regina Laguna

Des de França, el diari alsacià Fernièrs Nouvelles d’Alsace, amb redacció central a Estrasburg, també ha informat de la manifestació, amb fotogaleria inclosa. «Diversos milers de manifestants catalans van marxar pels carrers d’Estrasburg dimarts al matí per protestar contra el fet que tres diputats independentistes catalans, inclòs Carles Puigdemont, no poden seure al parlament Europeu». El rotatiu informava que la policia «estava aclaparada» i que «la multitud» cantava «Puigdemont és el nostre president» i «independència». Segons el mateix mitjà, el tràfic d’autobusos i tramvies havia quedat interromput. Curiosament, a la secció de comentaris del digital hi havia missatges favorables a la causa sobiranista. «Per a tots aquells que dubten, cal fer un referèndum a Catalunya. És el model escocès. Sense això no es podrà saber si son o no majoria». Un altre, en canvi, assegurava que els independentistes «fan molt de soroll però no són la majoria dels catalans» i pensa que els ciutadans del Principat, majoritàriament, «estan en contra de la independència» perquè «només pot fer mal aquesta regió d’Espanya».

També mitjans francesos com ara Libération se’n feien ressò reflectint missatges com ara els tweets del vicepresident del Parlament català, Josep Costa, qui també forma part de l’equip d’advocats que defensa Carles Puigdemont i Toni Comín. Concretament, el diari exposava la piulada que mostrem tot seguit i informava que «uns 10.000 manifestants arribaren a Estrasburg per fer onejar banderes catalanes davant el Parlament on se celebra la sessió inaugural. La manifestació està organitzada per donar suport a tres representants independentistes que no van poder prendre seient perquè no podien prestar jurament a Madrid».

 

 

Des de la Catalunya Nord, L’Indépendant de Perpinyà explicava que Carles Puigdemont «s’havia negat» a acudir a Estrasburg. «Puigdemont es trobava a Alemanya, a només tres quilòmetres d’Estrasburg on es realitzava la manifestació. Però després de vàries hores de reflexió, l’expresident de la Generalitat va preferir no córrer el risc de vindre a França». El diari conta als lectors que Puigdemont «i el seu exministre, Toni Comín, tots dos triats el 26 de maig com a eurodiputats i exiliats a Bèlgica, poden ser arrestats per la policia francesa si creuen la frontera. França no és Alemanya», aclareixen. Perquè el país «va signar un acord amb Espanya el 2002 entre els polítics d’ambdós països perquè entregaren automàticament qualsevol estranger ‘en una situació irregular’». El rotatiu també informa que el TJUE haurà d’estudiar el cas de Puigdemont, Comín i «del presoner electe» Oriol Junqueras per prendre una decisió.

L’escocès The National, diari declaradament independentista, informava prèviament de la protesta pronosticant l’arribada de «milers de catalans» a Estrasburg pel «veto de tres dels seus eurodiputats electes i per elevar el perfil del moviment independentista català». El rotatiu explica que els tres eurodiputats impedits -de moment- a exercir el seu càrrec «representen més d’1,7 milions de vots a Catalunya i quasi 2,3 a tot Espanya», diu citant el document que convocava la manifestació d’Estrasburg.

Una altra de les imatges del dia ha estat, sens dubte, el moment en què, a dins del Parlament Europeu, els diputats del Partit del Brexit han donat l’esquena a l’hemicicle quan sonava l’himne europeu. Aquesta escena és la que més transcendència ha tingut a la premsa estrangera, que també ha destacat els moments en què els eurodiputats vetats han rebut suport a dins la cambra. Així, el diari irlandès The Irish Times titulava amb la notícia dels eurodiputats pel Brexit, però informava que «també es van dur a terme protestes contra la decisió de negar un seient al separatista català Carles Puigdemont i en defensa de la detinguda a Itàlia per defensar els drets dels immigrants». Precisament un irlandès, Matt Carthy, del Sinn Fein, era el més actiu en la defensa del president català a l’exili. Aquest eurodiputat exigia a la cambra «lluitar pels drets humans» i «escoltar la veu del poble de Catalunya» interrompent el president de l’eurocambra, Antonio Tajani, que no ha respost a la intervenció. Al costat de Carthy, una altra eurodiputada sostenia una gran fotografia amb la imatge de Carles Puigdemont.

Matt Carthy, del Sinn Fein, participa en l'acte / Regina Laguna

Així ha estat, segons la premsa estrangera, la jornada de constitució del Parlament Europeu. Segur, però, que no és l’última vegada que aquests mitjans es refereixen al conflicte català durant la legislatura europea que tot just ara s’inicia i que segur que viurà moments transcendents pel que fa a l’esdevenir de Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.