Gairebé 7.000 hectàrees han estat ja devastades pel foc. Centenars d’efectius antiincendis miren d’acabar amb les flames que començaven a expandir-se des dels municipis de Torre de l’Espanyol i Vinebre, de mig miler d’habitants cadascun i ubicats a la Ribera d’Ebre. La magnitud del foc l’ha fet arribar fins al sud de la comarca del Segrià, ja en terres lleidatanes. El Departament català d’Interior alerta que fins a 20.000 hectàrees de superfície forestal podrien quedar afectades. Per comprendre la magnitud de la tragèdia, recordem els incendis forestals més dramàtics del país els darrers anys.
Bages-Berguedà (1994)
45.000 hectàrees. Va ser l’incendi més devastador de la història de Catalunya. Cinc persones van morir després d’un incendi que es va iniciar a Sant Mateu de Bages i a Gargallà. Fecsa va ser responsabilitzada pels veïns afectats, atès que apuntaven una negligència del cap de manteniment de l’elèctrica en la zona. La companyia, ara absorbida per Endesa, va haver d’indemnitzar els afectats finalment després que el Tribunal Suprem així ho resolguera l’abril d’aquest 2019 després d’un procés judicial que es va allargar 25 anys. L’incendi es va produir el 4 de juliol de 1994, un dia en què també van cremar desenes de milers d’hectàrees al País Valencià.
Cortes de Pallars (2012)
28.000 hectàrees. Es va iniciar amb 35 graus de temperatura i una humitat menor al 15%. Les condicions, per tant, eren molt extremes i el vent va col·laborar a l’expansió de l’incendi. De nit, les temperatures no descendien dels 25 graus. Tots els ingredients perquè s’inicie un incendi a la Vall d’Aiora.
Catalunya Central (1998)
27.000 hectàrees van ser devastades al Bages, al Berguedà, al Solsonès i a la Segarra. Les temperatures altes i el baix nivell d’humitat van ajudar a expandir del foc des d’Aguilar de Segarra. Un cop controlat aquest incendi, un segon focus es va declarar a Cardona i la situació es va fer incontrolable.
Millars (1994)
26.000 hectàrees. Sis persones van morir pel gran incendi forestal que es va estendre a la Canal de Navarrès. Quatre eren de la brigada forestal.
Andilla (2012)
23.000 hectàrees. A la comarca dels Serrans van haver de ser desallotjades 500 persones per aquest incendi que també va afectar diverses localitats del Camp de Túria.
Portbou i la Jonquera (2012)
13.000 hectàrees. El 22 de juliol és una data negra en la història de l’Alt Empordà. Unes burilles de tabac van provocar un incendi amb el resultat de dues persones mortes, diversos desallotjaments i més de 10.000 hectàrees devastades.
Llutxent (2018)
3.270 hectàrees. A la Vall d’Albaida, fins a 700 efectius van lluitar contra aquest foc que va ser el més greu dels últims cinc anys al País Valencià.
Andratx (2013)
2.400 hectàrees. L’incendi va estar actiu del 26 de juliol fins al 13 d’agost i arribà a municipis mallorquins com ara Estellencs i Calvià, esdevenint el més dramàtic de la història de les Illes Balears. Una barbacoa celebrada de manera negligent ho va fer possible.