Universitats

Lectura i coneixement: propostes des de la universitat

Fem una ullada a algunes de les propostes bibliogràfiques nascudes a les editorials universitàries i als serveis de publicacions de les universitats. Obres majoritàriament per difondre el coneixement i la tasca universitaris entre un públic més extens i generalista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la Universitat de Girona (UdG), una de les col·leccions destacades és “Itineraris literaris autoguiats”, títols que posen en relació l’obra i la vida d’un autor amb un indret concret. L’última d’aquestes publicacions és Fages de Climent a Barcelona, en la qual es traça un itinerari de la mà de l’escriptor empordanès per Sarrià, l’Eixample i Ciutat Vella. Llibre en format de butxaca amb presentació, guió i selecció de textos de Maria Nunes. García Lorca a Figueres o La Genève d’Aurora Bartrana, són altres títols de la col·lecció.

Mentrestant, la Universitat de València ressalta la col·lecció de llibres sobre història i memòria del franquisme en coedició amb la Institució Alfons el Magnànim. Un dels últims llibres de la sèrie és Memoria Roja. Una història cultural de la memoria comunista en España, 1936-1977, de José Carlos Rueda. Al costat, un dels nombrosos estudis lingüístics generats per aquesta universitat, Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat, d’Antoni Ferrando.

Des de la Universitat de Vic (UVic), se’ns remet als títols de l’editorial associada Eumo. A més del llibre esmentat en el reportatge anterior, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, de Josep Fontana, publicat el 2014 i que ja n’ha despatxat 16.000, altres títols ressenyables, de molt diverses textures, són L’escola importa, del pedagog de la Universitat de Barcelona Enric Prats, al voltant de l’escola del futur; Quin embolic!, editat per Vanesa Amat, Mª Carme Bernal i Isabel Muntañá, dedicat a despertar l’interès per la lectura en els més petits, i Tinc hipertensió. I ara què?, en el qual el metge Alberto Ledesma aborda aquesta qüestió d’interès social.

L’oferta de la Universitat d’Alacant és igualment diversa. Una de les propostes és Cuina i cultura del gust al País Valencià, del gastrònom i col·laborador d’EL TEMPS Jaume Fàbegra. També divulgatiu, hi ha Climes i temps del País Valencià, dels geògrafs Jorge Olcina i Enrique Moltó. Així mateix, trobem treballs d’investigació, com ara Ricardo Vilar i Negre i el Jardín-Escuela Altamira de Alicante, d’Ignacio Ramos Altamira, i una coedició amb Afers, Una convivència truncada. Els moriscos al senyoriu d’Elx (1471-1609), de Joaquim Serrano.

De les novetats de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, cal destacar l’estudi Versos condemnats a mort a la Presó Provincial de Castelló 1939-1940, de Maria José Martínez i Miren Sabater o monografies com Calleja. Guerra, botín y fortuna, de Juan Ortiz Escamilla. Més en l’àmbit de la divulgació se situa Maquetas, modelos y moldes: materiales para dar forma a las ideas, de José Luis Navarro. Tot i això, si hi ha un volum amb signatura de prestigi i arrelament al medi és La Plana: paisatges de la memòria, fruit de la col·laboració del gran escriptor Manuel Vicent amb el fotògraf Joan Antoni Vicent. Finalment, cal recordar les publicacions esmentades de Barcelona School Management (BSM), Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville i Càndid o l’optimisme, de Voltaire. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.