Municipals

Més roig que un titot

La Generalitat Valenciana, les diputacions de València i de Castelló i 74 dels 96 municipis de més de 10.000 habitants són governats per les forces progressistes. Una fita inimaginable fa no gaire, quan el mapa polític era completament blau i el País Valencià constituïa —conjuntament amb Madrid— el principal graner de vots del PP. Per contra, ara, aquest és el territori més escorat a l’esquerra de tot l’Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En lloc de Goodbye Lenin, la pel·lícula podria titular-se Adeu PP. En aquell film, la protagonista, una comunista convençuda, entra en coma poc abans de la caiguda del Mur de Berlín. Quan sobtadament es recupera, el món que coneixia s’havia ensorrat per complet i la família tracta de fer-li veure que tot continua com abans. Una notícia d’impacte com la reunificació alemanya pot causar-li un mal irreparable.

Al País Valencià contemporani, els devots més aferrissats del Partit Popular amb un estat de salut delicat també requereixen la complicitat d’amics i familiars. Perquè el món que havien idealitzat també s’ha ensorrat. Ni Zaplana, ni Camps, ni Barberà, ni els dos Fabra, ni Rus, ni Blasco, ni Cotino, ni Costa, ni Rambla, ni Ripoll ni tants i tants altres. Ja no mana cap d’ells. De la vella guàrdia conservadora, de fet, no queda ningú. I del poder que ostentaven, ben poca cosa.

Al sud, els ajuntaments d’Alacant, Oriola, Torrevella, Benidorm, Santa Pola, Calp, Mutxamel i el Campello, a més de la Diputació provincial. A la circumscripció de València, el principal consistori que controlen és el de Bétera, gràcies a un acord tripartit, mentre que la majoria absoluta més rellevant és la d’Alfafar, una població de 20.000 habitants situada a tocar del cap i casal. Per últim, cap al nord, el PP amb prou feines ha pogut retenir dues alcaldies notables: les de Benicàssim i Onda.

L’any 2015 no fou un miratge. Aquesta és la conclusió principal que s’extrau dels diversos processos electorals celebrats el 28 d’abril i el 26 de maig al País Valencià. D’una banda, l’esquerra ha tornat ha avantatjar la dreta a les Corts i, de l’altra, ha consolidat un poder local enorme, com feia dècades que no es recordava, arredonit amb la recuperació de la Diputació de Castelló. De les 96 ciutats que superen els 10.000 habitants, 72 tenen un alcalde o alcaldessa del PSPV-PSOE i la coalició Compromís, i un altre (Asp, Vinalopó Mitjà), d’Esquerra Unida.

El salt a Castelló ha sigut important. Dels 11 diputats aconseguits el 2015 per PSPV (8), Compromís (2) i Castelló en Moviment (1), l’esquerra ha passat a tenir-ne 14, repartits exclusivament entre PSPV (12) i Compromís (2). A la Diputació de València, l’esquerra ha passat dels 17 diputats del mandat anterior (PSPV, 9; Compromís, 6; València en Comú, 1, i Esquerra Unida, 1) a tenir-ne 18 (en concret, 13 del PSPV i 5 de Compromís) i un 19è adscrit a La Vall ens Uneix, l’agrupació independent creada a la Vall d’Albaida per l’expresident de la corporació Jorge Rodríguez, que va haver d’abandonar la militància socialista pel cas Alqueria. Pel que fa a la Diputació alacantina, el PSPV ha guanyat exactament els mateixos tres membres (en passar d’11 escons a 14) que hi han perdut Compromís (ha baixat de 3 diputats a 1) i Esquerra Unida (en tenia 1 i s’ha quedat sense). Per un marge efímer, de 16 diputats (14 del PP i 2 de Ciutadans) a 15, la dreta ha pogut conservar aquest reducte institucional.

En comparació a 2011, els darrers comicis en què el PP va ser hegemònic, l’evolució és nítida. Aleshores els populars governaven 74 de les 96 ciutats de més de 10.000 habitants, 58 de les quals amb majoria absoluta. Vuit anys després, el partit que presideix Isabel Bonig tan sols controla 21 d’aquestes alcaldies, nou d’elles amb majoria absoluta: Onda, Alfafar, Benaguasil, la Nucia, Benidorm, Ibi, Albatera, Torrevella i Pilar de la Foradada. Les altres alcaldies de poblacions superiors als 10.000 habitants que han quedat en mans del PP són Benicàssim, Bétera, Puçol, Calp, Benissa, Mutxamel, el Campello, Alacant, Santa Pola, Almoradí, Callosa del Segura i Oriola.

Al seu torn, l’única alcaldia que Ciutadans ocuparà serà la de Sant Joan d’Alacant en els dos darrers anys de mandat, fruit de l’acord subscrit amb els socialistes. Les altres alcaldies compartides seran les de Castellnovo, Orpesa, Vilamarxant, Rocafort, Real de Montroi, Beniflà, Daia Nova i Benejússer.  Les úniques majories absolutes valencianes de la formació presidida per Albert Rivera s’han produït a municipis menuts —Cabdet, Cofrents, Llanera de Ranes i Castell de Guadalest— i en quatre poblacions més —Loriguilla, Barx, Castalla i la Granja de Rocamora— hi ha obtingut majoria simple.

 

Castelló, socialista

El 2011, Vila-real era l’única de les 11 localitats de més de 10.000 habitants de la demarcació de Castelló on no governava el PP. L’excepció vila-realenca va ser possible en virtut a un pacte quadripartit integrat pel PSPV, el Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Iniciativa del Poble Valencià. Avui, en canvi, 8 dels 11 municipis en qüestió tenen alcalde socialista, en algun cas amb majories absolutes impensables temps enrere. És el cas de la mateixa capital de la Plana, on Amparo Marco ha consolidat la seua posició, tot i que encara necessita Compromís i Podem; de l’Alcora i, en especial, de Benicarló, que era territori hostil per a l’esquerra i ara hi té una alcaldessa d’èxit: Xaro Miralles. Una altra ciutat que fins a 2015 va tenir alcalde del PP durant lustres era Borriana, que també ha solidificat la majoria progressista PSPV-Compromís. A Vinaròs, Almassora i la Vall d’Uixó els socialistes s’hi han fet forts i han pactat, respectivament, amb Podem, Compromís i Esquerra Unida. A l’alcaldia de Vinaròs, el PSPV ha rellevat Podem, i a la d’Almassora, on socialistes i Compromís van alternar-se durant el mandat anterior, el PSPV ha ampliat l’avantatge: de la correlació 6 a 5, s’ha passat a una de 9 a 3. 

Xaro Miralles, alcaldessa de Benicarló

València, la força de Compromís

Giuseppe Grezzi, Joan Ribó i Mónica Oltra celebren la victòria de Compromís a la ciutat de València

A les comarques de València és on la coalició Compromís presenta una salut més robusta. La capital n’és l’emblema, amb Joan Ribó com a alcalde quatre anys més amb el suport del PSPV, però els valencianistes també han afermat alcaldies importants com les d’Alzira, Manises, Catarroja i Tavernes de la Valldigna. En uns altres casos, la majoria és més estreta però han retingut la vara de comandament en minoria o gràcies a acords amb unes altres formacions progressistes: Oliva, Carcaixent, Carlet, la Pobla de Vallbona, Godella, Meliana, Xiva o Paiporta. En aquest darrer cas, compartint l’alcaldia amb el PSPV, al revés del que ha passat a Llíria, on els socialistes han quedat per davant i han accedit a succeir-se al capdavant del consistori.

Diego Gómez, alcalde d'Alzira

El PSPV, de la seua banda, ha fet reverdir les majories absolutes del vell cinturó roig de València —a llocs com Paterna, Burjassot, Mislata, Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Picassent o Silla— alhora que apuntalava governs en minoria que han passat a ser més còmodes —Torrent, Gandia i, sobretot, Xàtiva, on Roger Cerdà s’ha quedat a ben poc de la majoria absoluta— o li prenia a Compromís batllies icòniques com la de Sagunt o Sueca. En el segon cas, gràcies a un pacte amb PP i Ciutadans que la direcció nacional del PSPV desautoritzava i que ha comportat l’expulsió del nou primer edil suecà, Dimas Vázquez.

Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva

L’èxit del PSPV és tan gran que alguns dels municipis que el PP va governar molts anys amb majoria absoluta ara han elegit un alcalde socialista que també gaudeix de majoria absoluta: Riba-roja de Túria, Cullera, Utiel i Requena en són una bona mostra.

 

El reducte dretà

Mentre València presenta un domini clar de PSPV i Compromís, les comarques d’Alacant són més diverses. El nord és més esquerrà, i el sud, més obertament conservador. Així, els socialistes han revalidat governs com els d’Alcoi, Cocentaina, Xàbia o la Vila Joiosa, i ben probablement mantindran el de Sant Vicent del Raspeig, que encara no s’ha pogut constituir. El PSPV també s’ha anotat majories absolutes destacadíssimes als consistoris de Dénia, l’Alfàs del Pi, Novelda, Elda i Petrer.

Vicent Grimalt, alcalde de Dénia

En canvi, com més al sud, més problemes. Elx s’ha pogut mantenir malgrat la davallada brusca de Compromís, a Rojals i Guardamar del Segura els socialistes continuen ferms i a Villena han rellevat l’alcalde verd, mentre que, a Monòver, un tripartit a l’estil del Botànic hi ha arrelat bé. En aquest cas, el pacte estrambòtic del sud és el de Pego, que ha estat durament criticat per Compromís des de l’oposició, ja que ha comptat amb el vot d’una independent i de Ciutadans.

La coalició valencianista ha estat capaç de retenir Altea i s’ha erigit en la nova força principal de govern a Crevillent i Teulada-Moraira, dos feus històrics de la dreta estretament lligats als noms populars de César Augusto Asencio i José Ciscar, respectivament. En el segon cas, a més, amb l’ajuda no sols del PSPV, sinó també de Ciutadans, una circumstància extraordinària.

José Manuel Penalva, alcalde de Crevillent, saluda Mónica Oltra

En aquesta demarcació, el PP no ha tingut inconvenient a rebre els vots de Vox per tal de conservar el control de Mutxamel, el Campello o Santa Pola, de la mateixa manera que ha passat a Puçol (Horta). En aquest cas, els nostàlgics dels temps en què el PP governava cada racó del País Valencià disposen d’una ració extra de dreta en vena. Els seus amics i familiars poden animar-los a traslladar el seu domicili a alguna d’aquestes poblacions. Si més no, durant els propers quatre anys.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.