Eivissa vol més diputats que Menorca

La Llei Electoral pot ser un problema per al nou Govern Armengol

El Consell d'Eivissa en funcions -PSOE, Podem i PP- ha demanat per unanimitat al Parlament que reformi la Llei Electoral perquè l'illa tingui més representació que Menorca -molt menys poblada- en escons a la Cambra legislativa. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La possible reforma de la Llei Electoral de les Illes Balears pot ser un bon maldecap per al nou Govern de Francina Armengol. El Consell d’Eivissa va aprovar el passat mes de maig enviar al Parlament la proposta, aprovada per unanimitat, de reforma la norma que regula els comicis perquè Eivissa pugui rectificar el nombre de diputats que envia a la Cambra, atès que per la seva població li correspondrien més escons que no els que té actualment.

La proposta seria una de tantes que es fan sense recorregut possible si no fos perquè el nou Consell –que encara no ha pres possessió- estarà governat per la dreta, per mor de l’acord entre el PP i Ciutadans, si no hi ha canvis sobre el que s’ha anunciat. Aquesta circumstància omple de força política la petició. La converteix, de fet, en un míssil contra el nou Govern esquerrà que liderarà Francina Armengol.

És plausible que el PSOE eivissenc trobi qualsevol excusa per no mantenir la posició favorable al canvi de la Llei Electoral, i fins i tot també Podem pot fer igual, per no perjudicar Armengol. Però si més no és molt probable, per no dir segur, que els grups opositors –PP, Ciutadans, PI i Vox- puguin usar la qüestió per intentar fer mal a la majoria progressista i fins i tot podria ser que trobessin escletxes entre l’esquerra perquè la proposta sortís endavant, almenys com a proposició no de llei que, després, el Govern podria concretar o no.

En qualsevol cas és un problema potencial que, segons com es desenvolupi els pròxims mesos, podria convertir-se en un seriós mal de cap per a Armengol.

 

La distribució del pes per illes

Què volen els partits eivissencs que per unanimitat aprovaren la proposta en el Consell de canvi de la Llei Electoral de Balears?

En síntesi, expressen la necessitat d’incrementar de manera relativa o absoluta el pes en escons que té Eivissa en el conjunt del Parlament. Raonen que l’illa té gairebé 155.000 habitants i que envia a la Cambra illenca dotze diputats, mentre que Menorca, amb 95.000 ciutadans de dret, n’hi aporta tretze, i que aquesta divergència és tot un greuge polític per als eivissencs.

Vist així, no els manca raó. Com s’ha arribat a aquesta situació d’aparença tan poc democràtica? Doncs per l’evolució demogràfica diferent entre una illa i una altra. Quan es redactà l’Estatut d’Autonomia (1982, aprovat l’any següent) es fixà la representació proporcional corregida de cada illa al Parlament. A tal efecte s’aprovà un decret que fixava la representació per illes d’aquesta manera: Mallorca, 33 escons; Menorca, 12; Eivissa, 11 i Formentera, 1. Total, 54.

Era una distribució provisional per afrontar les primeres eleccions. Això i el fet que el nombre total d’escons fos parell va aconsellar les forces polítiques amb representació –PP (es deia AP, aleshores: Aliança Popular, i estava aliat amb el Partit Demòcrata Popular), PSOE, PSM de Mallorca i de Menorca i Unió Mallorquina (aliada amb dos partits independents d’Eivissa i de Menorca)- a negociar una llei electoral que regulés els comicis de 1987. No va ser fàcil. Les divergències eren enormes entre l’esquerra i la dreta. A la fi el punt de consens va ser no tocar gairebé res excepte augmentar en cinc escons el nombre total que tenia el Parlament però mantenint la peculiar distribució. Així, Mallorca passava a enviar 33 diputats a la Cambra, Menorca 13, Eivissa 12 i Formentera 1.

I així s’ha mantingut fins avui. El problema és que la demografia ha canviat força i de manera molt desigual segons cada illa. Mallorca ha passat de 580.000 habitants el 1985 a 930.000 hores d’ara; Menorca de 60.000 a 95.000 i Eivissa de 70.000 a 153.000. Però els escons del Parlament es mantenen des de 1986 en el mateix nombre i la distribució exactament igual. És a dir Eivissaun diputat menys que Menorca a pesar que la seva població ha crescut gairebé un 120% mentre que la de l’altra illa ho ha fet amb prou feines en un 30%, al mateix temps que la demografia mallorquina ha experimentat un increments del 60%.

Pareix clar que la demografia de cada illa està molt descompensada en relació a la que era en el moment en què es pactà el difícil equilibri de la representació política per illes, el 1986. Per això la petició del Consell d’Eivissa pareix raonable. Ara bé, segons les fonts consultades en el Govern balear, “si ara obrim el meló (de la reforma dita), què passa amb Mallorca? No hauria d’incrementar també el seu pes? I com s’ho prendrien els menorquins?... Entrar en això seria un problema seriós”.

Doncs en això justament és en el que vol entrar el Consell eivissenc. I és molt probable que tota l’oposició o, almenys, una part també hi vulgui entrar. Amb la qual cosa es podria convertir en una maldecap intens per al Govern d’Armengol en algun moment no molt llunyà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.