Música

Adeu a Laura Almerich

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“I avui que et puc fer una cançó...”. Així començava la lletra que el cantautor de Verges Lluís Llach va dedicar a Laura Almerich, la seua eterna companya musical, que ha faltat a 78 anys després d’una llarga malaltia.

Guitarrista clàssica, també va acompanyar Llach amb l’acordió o el piano i sempre va ser la seua acompanyant. I la cançó esmentada era del tot habitual en els concerts del cantautor. Almerich va nàixer a Barcelona el 1940 i va fer, des de menuda, carrera musical amb el mestre Gracià Tarragó (1892-1973). De fet, la mateixa guitarrista va integrar el Quartet Tarragó, un grup sense massa precedents a Catalunya, dels pocs integrats estrictament per professionals i que van actuar arreu d’Europa, participant fins i tot en festivals internacionals.

Des de 1969, amb només 29 anys, Laura Almerich va ser companya d’escenari del cantautor de verges. La sintonia entre tots dos va ser total. Un moment concret així ho demostra: era l’any 1985, quan Llach oferia un concert al Camp Nou i, en el moment de la interpretació de ‘Laura’, la cançó dedicada a la guitarrista, aquesta no va poder acompanyar amb el solo del seu instrument perquè l’emoció la va vèncer. Els 100.000 assistents al concert van trencar a aplaudiments.

 

Almerich també va ser la guitarrista del primer disc de Maria del Mar Bonet per després esdevenir l’eterna companya de Llach. El primer concert de tots dos va ser a finals de 1969 i, des d’aquell moment, l’acompanyaria fins l’últim concert de comiat, celebrat l’any 2007. Llavors, ‘Laura’ va ser l’últim tema a sonar -i, per tant, el més corejat pel públic.

El 1994, Llach va dedicar una altra cançó, 'Roses blanques', ajudat pel poeta Miquel Martí i Pol (1929-2003) a la seua eterna companya de guitarra. La primera estrofa ben podria servir com a obituari en el moment en què ha faltat a 78 anys.

Com un gran ram de roses blanques
el teu record m’acompanya
de tanta llum et sóc deutor
que em sobra espai i em sobra tarda,
tot se m’emplena amb el teu nom
que repeteixo, Laura.

Un tema que Lluís Llach ha interpretat en el seu últim adeu,

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.