Ramon Llull reviu a Manacor i Barcelona

Literatura, croades, espiritualitat, inquisició i la muntanya mallorquina de Randa són algunes de les coses que van marcar la vida de Ramon Llull (1232-1316), pare de la nostra literatura. Ara, set-cents anys després de la mort de l’escriptor i filòsof mallorquí, el compositor Salvador Brotons recull tots aquests aspectes a Cantata de Randa, una obra simfonicocoral que dirigirà avui a Manacor i el proper dissabte, 28 de gener, a Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El compositor i director d’orquestra Salvador Brotons presentarà avui, a l’Auditori de Manacor (Mallorca), la Cantata de Randa, una peça musical que sintetitza la vida de l’escriptor Ramon Llull. El pròxim dissabte, 28 de gener, Brotons presentarà l’obra al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Cantata de Randa, composada pel mateix Brotons, està basada en el llibret de la pintora Neus Dalmau, que recull en nou parts diferents els aspectes més importants de la biografia de Ramon Llull. La peça musical, que és un homenatge a Llull ara que es compleixen set-cents anys de la seva mort, serà representada per l’Orfeó Català, l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i els solistes Marta Mathéu i Josep-Ramon Olivé. L’encarregada de narrar i contextualitzar cada part serà l’actriu Sílvia Bel. Cantata de Randa té una durada de quaranta-dos minuts i s’interpreta tota d’una tirada, sense interrupció.

L’obra de Brotons i Dalmau compta amb textos de Ramon Llull i també amb fragments de poesia d’altres autors, com Joan Alcover, i escriptors anònims que van ser influenciats pel pensador mallorquí. A més a més, també s’inclouen reflexions de Neus Dalmau. A la cantata, es barreja el català actual del discurs de la narradora amb el català medieval dels fragments de Llull i la resta d’autors. L’estrena de Cantata de Randa serà la segona part d’un concert en què abans també s’estrenarà Reflecting Hamlet de David León, i s’interpretarà La tempesta de Txaikovski i l’obertura de Romeu i Julieta del mateix compositor.

A Cantata de Randa, Brotons experimenta amb diferents estils de música amb l’objectiu que tota la peça tingui un aire medieval i així l’oient se situï a l’època de Ramon Llull. Hi ha melodies sefardites, sarraïnes, cristianes, trobadoresques i cant gregorià, entre d’altres. A l’obra, com al Llibre de contemplació i el Llibre del gentil i els tres savis de Llull, hi ha un diàleg entre cultures i religions. Aquest fet es troba representat amb melodies ètniques que simbolitzen el món àrab, el jueu i el cristià.

“Planificar la composició no fou gens fàcil”, explica Brotons, “tant per la confecció del llibret com per tot el treball de recerca de melodies de l’època”. I Dalmau afegeix: “No ha estat fàcil fer un exercici de síntesi d’un temps, una vida i una obra com el que ens hem proposat. El repte era gran, el coneixement xic, però l’aproximació certament amorosa”.

“Som al bell mig de l’edat mitjana. L’Església i l’aristocràcia feudal senyoregen. La idea de Déu és omnipresent. Els regnes cristians conquisten les terres musulmanes de la península Ibèrica i malden per reviscolar les croades.” D’aquesta manera comença el primer dels nou apartats de la Cantata. Des d’un punt de partida on se situa l’oient a l’edat mitjana i es narra el naixement de Llull, el relat va avançant fins un cant final, en què mitjançant la música i relats amorosos del mateix Llull es descriu la transcendència del personatge. Pel camí, la música explica diferents moments de la vida de Ramon Llull, com les cinc visions de Jesucrist que va tenir o el moment en què es va retirar a la muntanya de Randa per meditar i escriure, fet que suposa un punt d’inflexió a la seva vida i dóna títol a l’obra de Salvador Brotons.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.