PENSAMENT

“És important que gent de diferents tradicions socialistes pugui intercanviar opinions”

Arnau Barquer és un dels quatre membres del comitè de redacció de la revista de pensament Catarsi, que va sortir al carrer el passat més de març. Parlem amb ell sobre la que vol ser una publicació de referència de l'esquerra catalana de matriu socialista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com sorgeix la idea de Catarsi?
Estem en un moment de debat a l’esquerra. A partir del cicle que es va obrir amb el 15M i el moviment independentista han anat sorgint debats novedosos que han superat els canals que hi havia fora de les pròpies organitzacions d’esquerres. A més, es va plantejar que, en l’àmbit català, calia un vehicle que ho pogués canalitzar. Catarsi neix amb aquesta humil pretensió. Per contribuir i aprofundir en aquests debats, donant-los en un espai on es puguin desenvolupar. Que això sigui utilitzat per la lluita política, per repensar la transformació social.

Quins són aquests debats sobre els quals vol pensar la revista?
En relació al procés, per exemple, tot el que és la imbricació entre els projectes socials i el projecte nacional. El debat sobre la identitat que hi ha hagut sobre la possibilitat d’erigir un subjecte universal o fraccionat. El debat sobre el feminisme, que s’està veient com el nou moviment social que permet aglutinar capes grans de la població. Tot el tema de la crisi ecològica i propostes del món anglosaxó, com el New Green Deal, és a dir, pensar una econòmica no només vinculada als interessos del capital, sinó també de tot el planeta. Aquests són alguns exemples que em venen al cap.

La vostra primera revista, que parla sobre el concepte de classe, ja és una declaració d’intencions…
Ens enmarquem dins la tradició socialista que entén que vivim en una societat estructurada en classes i que bona part dels debat de l’esquerra s’han de plantejar des d’aquest eix.

A quin públic es dirigeix la revista Catarsi?
Molts d’aquests debats s’han plantejat des d’entorns acadèmics, deslligats de la pràctica quotidiana o les experiències de la gent. Llavors, Catarsi és per un públic polititzat o de gent preocupada per aquest procés de canvi. Que potser no s’hi pot aproximar o no pot militar en el dia a dia, però que vol estar connectada i seguir els debats per saber què s’està dient des de diferents espais. Sí que és per gent més o menys implicada, però des d’un sentit més vital o de conciència, no només per a gent militant. També, sobretot, molt pensat per al jovent. Ens trobem un seguit de generacions que han crescut al mig de la crisi i que han viscut aquests replantejaments. Creiem que això té potencial i volem que vegin el debat com una cosa atractiva que els pugui inspirar a nous debats. Per això fem un format que vol ser atractiu, que tingui molta cura en la part gràfica, que no tingui articles fets amb format merament acadèmic, sinó més de batalla, del dia a dia.

/CATARSI

La gent que esteu al comitè de redacció esteu ubicats a l’entorn de l’Esquerra Independentista i la CUP. És aquest el públic al que vol arribar Catarsi?
No. És veritat que per qüestions personals bona part de la gent que forma part de Catarsi prové d’aquesta tradició. Però, d’altra gent no. Si mires al consell editorial, veuràs gent que prové de tots els àmbits de l’esquerra. Volem que Catarsi sigui un vehicle per a qualsevol tradició que es reclami socialista, una tradició molt àmplia que hi ha en moltes organitzacions diferents.

Una de les voluntats és fer dialogar aquests espais de tradició socialista que, a vegades, no han parlat prou entre si?
Clar, evidentment. Hi ha debats que han anat molt més enllà del que han permès les organitzacions. Per això és important que gent de diferents tradicions però que es reconeixen dins d’una més àmplia, que és la tradició socialista, puguin trobar-se i puguin intercanviar opinions. Poden estar d’acord o no. També es vol contribuir d’aquesta manera a la unió de l’esquerra. Cal anar debatent i arribant a acords i plantejant propostes que sumin.

Quina és l’estructura interna de la revista?
La revista té un comitè de redacció a partir del qual es plantegen els continguts. Per una banda té la pota del web on publiquem uns cinc articles per setmana que provenen de tot arreu. Tenim autors i autores de l’àmbit català, de l’àmbit estatal i també d’arreu del món. Per altra banda, tenim el número en paper que, de moment, en treurem dos a l’any. Finalment, tenim el congrés on volem fer un espai de trobada físic.

Quan sortirà el proper número i de què parlarà?
La idea és que surti a la tardor del 2019. Tractarà sobre la sobirania. Actualment, en l’època de crisi de l’estat nació, com plantegem aquest concepte i com el vinculem al projecte independentista o republicà. Què vol dir ser sobirà?

Com es finança Catarsi?
Bàsicament a partir de les subscriptores, ara mateix en tenim unes 500 i la idea és anar creixent. Cada setmana se’ns subscriuen més. La pretensió del projecte és que sigui autosostingut i independent. Està dins el grup editorial Cultura 21, però és un projecte que va a part i ha de ser autònom en ell mateix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.