Eleccions municipals

La desaparició del PP al Principat és a mans de les esquerres

Badalona i Castelldefels són les grans ciutats catalanes en què el PP ha estat la força més votada. Les esquerres, però, podran pactar per impedir que la dreta espanyola es faça amb l'alcaldia. Uns pactes que no seran senzills de fer.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Partit Popular ha guanyat les eleccions municipals en quatre municipis catalans, però només en un  tenen l’alcaldia assegurada. Es tracta de Pontons, un petit poble de l’Alt Penedès de 500 habitants. Allà el PP ha obtingut majoria absoluta amb quatre regidors i, curiosament, el mateix 26 de maig a les europees la llista més votada va ser la de Carles Puigdemont. En un altre poble petit, Gimenells, de 1.108 habitants i ubicat a la comarca del Segrià, els populars han estat la força més votada, empatant a quatre regidors amb Som Poble. Curiosament, l'alcaldable popular, Dante Pérez, ja va ser alcalde amb el PSC, si bé va canviar-se de formació quan els socialistes és van aliar amb Units per Avançar, hereus de l'extingida Unió Democràtica de Catalunya, el 2017.

Però allà on de veritat els populars es juguen les garrofes és a Badalona i Castelldefels, dues ciutats grans de l’Àrea Metropolitana on han estat els més votats. Els possibles pactes d’esquerres, però, poden evitar la tornada del PP a sengles alcaldies, on ja van governar entre 2011 i 2015. Badalona és un fortí pel Partit Popular de Xavier García-Albiol. Prova d’això és que el passat 26-M va tornar a ser el candidat més votat amb diferència, amb 37.506 vots i 11 regidors de 27, a tres de la majoria absoluta. No obstant, la majoria la marquen 14 escons, fet que obliga als d’Albiol a aconseguir el suport dels sis regidors del PSC -Ciutadans i Vox no n'han tret cap. En aquest sentit, el líder popular reclama al cap de llista socialista que li retorni el “favor” que permeté ostentar l’alcaldia a Àlex Pastor durant un any i escaig via moció de censura a l’exalcaldessa Dolors Sabater en 2018.

Per tal d’afiançar les alcaldies populars, els conservadors s’han proposat pressionar el PSC perquè se sumi al cordó sanitari als independentistes. Des de la direcció popular aposten per fer pactes amb partits constitucionalistes. De fet, aquesta voluntat d’entesa és la que els conservadors pretenen comunicar a la cúpula socialista en una reunió prevista per aquesta setmana. Els del partit de la gavina són ben conscients que els socialistes són el desllorigador de les dues alcaldies en joc, Badalona i Castelldefels. Ambdues són ciutats de pes, amb 217.741 i 66.375 habitants respectivament. Si els populars recuperessin el poder badaloní i castelldefelenc podrien afrontar amb serenor la davallada que pateixen  i reiniciar el seu projecte per a Catalunya. El partit ha aconseguit al Principat 108.269 vots a les municipals, traduïts en 69 regidors i un 3,1% dels vots. Un resultat castastròfic si el comparem amb el de 2015, quan el PP va aconseguir més del doble de vots -235.000-, el triple de regidors -214- i més del doble de percentatge de vot -7,54%.

Tornant a Badalona, crida l'atenció en les passades eleccions generals del 28-A, els populars obtingueren 7.586 vots, tot situant-se com a cinquena força. En canvi, en les municipals han aconseguit ser primera força amb un resultat aclaparador de 37.506 vots, cosa que palesa com de diferent és la contesa municipal de la resta de convocatòries electorals, la complexitat del vot i la tirada que alguns candidats tenen per sobre de les sigles del partit que representen.

Xavier García-Albiol s’ha imposat a Badalona com el  candidat capaç d’atraure l’electorat massivament i plural. El politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, Jesús Palomar, atribueix el bon resultat a la figura que encarna Albiol de "salvador". I és que, per Palomar, Albiol s’ha presentat com l’únic capaç de revertir les polítiques de l’esquerra que, per a molts ciutadans, han estat inefectives. A parer seu, el govern de Sabater no va acabar de quallar a causa de les desavinences existents entre les diferents confluències que formaven part del govern. I per acabar d’entendre perquè la Badalona Valenta, coalició entre CUP i ERC,  no ha obtingut un millor resultat, el politòleg assevera que la coalició ”transformadora” no va poder gestionar el consistori adequadament a causa de les fortes disputes internes que patiren. Segons ell, quan en una coalició no hi ha una força predominant i totes les parts tenen el mateix pes, acaben aflorant els conflictes i els desacords. El professor de la UB remarca que la clau de volta rau en si al PSC li convé més un govern de dretes o un d’esquerres, però sobiranista.  Per tal de trobar una resposta, Palomar conclou que els socialistes no donaran suport a la candidata de la Badalona Valenta si no es hi ha una -improbable- directriu nacional en aquest sentit o un intercanvi de cromos, és a dir, suport a Badalona Valenta a canvi de vots d'aquest sector sobiranista al PSC en algun altre en municipi.

De moment, a Badalona, el socialista Àlex Pastor es resisteix a donar suport a Xavier García Albiol i  reconeix que vol governar tot i representar la tercera força més votada -per darrere de PP i la confluència ERC-CUP. No obstant, sobre ell recau l’ombra allargada del candidat del PP, que li reclama el suport prestat en 2018 en la moció de censura a Dolors Sabater, i l’adverteix dels perills de pactar amb els “separatistes”. En aquesta línia, darrerament Pastor ha manifestat que a Albiol no li deu res.

A hores d’ara, sobre l’espectre polític badaloní sobrevola la idea del pacte entre la Badalona Valenta -amb set regidors- i el PSC -sis. L'aliança hauria de comptar amb el vistiplau dels dos regidors comuns o l’únic representant de JxCat, amb què es podria assolir la majoria absoluta de 14 regidors. Tot sembla apuntar que la condició socialista seria la de tocar poder, fet que es podria resoldre si Sabater i Pastor accedeixen a partir fer una alcaldia rotativa, amb mitja legislatura per cadascú. La idea que Pastor és més procliu a donar suport al pacte d’esquerres guanya sentit si tenim en compte que, fent-ho, té més números per a ser alcalde, encara que només sigui per a dos anys. Almenys si tenim en compte que la distància del PSC amb Badalona Valenta és menor que amb el PP, el que convidaria Pastor a ser més exigents amb la confluència sobiranista si hi ha pacte.

En canvi, cedir els vots a Albiol no té una recompensa tan gran, és menys llaminer. Tot i que recentment Albiol ha ofert als socialistes entrar a govern a través del repartiment d’algunes regidories si li cedeixen els vots necessaris per proclamar-se alcalde. El PSC, a canvi, es podria proclamar la força que hauria evitat un govern independentista al consistori badaloní. Sigui com sigui, l’ambició de Pastor és la de governar malgrat ésser la tercera força. Per fer-ho, confien que la Badalona Valenta l’investeixi per evitar el mal major, Albiol. No endebades, cal tenir en compte que la segona força no és el PSC sinó la Badalona Valenta. Altrament, molt han de canviar les coses perquè Dolors Sabater renunciï a encapçalar el possible govern progressista ja que és la segona llista en nombre de vots i escons. Concretament, 24.470 sufragis i set edils.

Val a dir que, en campanya, els socialistes han reiterat, per activa i per passiva, que no donaran suport ni a Albiol ni a Sabater. Però si es contempla un escenari semblant als propòsits anunciats en període electoral pels socialistes i no emeten cap vot favorable a cap dels dos candidats i simplement s'abstenen, Xavier García-Albiol podria recuperar el control del consistori per majoria simple en segona volta. Segons el moviment que faci Pastor, l'alcaldia tornarà a mans de Sabater o d’Albiol.

Excepcional

La victòria del popular Albiol és digna d’estudi ja que, actualment, la marca del PP és en hores baixes, més encara a Catalunya. Aquest fet ha provocat que Albiol hagi amagat les sigles del partit, tot decantant-se per una campanya purament personalista, però que ha funcionat. Tant, que el cap de files popular ha guanyat en 24 dels 34 barris badalonins. A parer del professor Palomar, el vot a Albiol ha estat tan transversal perquè s’ha separat de les tesis del PP, tot contradient les línies del partit en relació amb els pactes amb Vox i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Tanmateix, el seu triomf a Badalona es podria relacionar amb la popularitat que té entre la ciutadania. La fórmula d’Albiol ha estat la d’oferir respostes senzilles a problemes com la neteja, el reforç a la guàrdia urbana i la mà dura contra la immigració. Cal afegir-hi que ha optat per no parlar del procés independentista durant la campanya per les municipals per tal d’abordar un electorat el més transversal possible, tot centrant-se en una candidatura exclusivament badalonina que oblida el caràcter nacional.

Malgrat el creixement del PP a Badalona, l’alcaldia se li podria escapar de les mans si Badalona Valenta, el PSC i els Comuns o JxCat aconsegueixen ordir una aliança. Ara, però, la pilota és en teulada socialista, ja que la formació de Sabater ha estès la mà per formar un govern de “canvi” al cap de llista, però el cap del partit roig no s’ha posicionat, encara, amb cap bàndol. Sembla ser que la incògnita romandrà uns quants dies més i fins i tot pot allargar-se fins al mateix dia del ple municipal d’investidura, ja que la dinàmica pactista badalonina es pot veure condicionada pel que passi a Barcelona. Si es compleix l’entesa Colau-Collboni, els comuns badalonins poden apostar per donar suport a Pastor en lloc de Sabater. I a l’inversa si Colau decideix entendre’s amb Ernest Maragall, d’ERC. Per la seva banda, Albiol ha demanat els últims dies que el PSC respecti les majories i deixi governar la llista més votada.

El tercer element necessari per vetar a Albiol són els comuns o Junts per Catalunya. Els primers són partidaris d'un executiu de concentració de les tres formacions d'esquerra, Badalona Valenta+PSC+Comuns. En aquest sentit, l'alcaldable de Badalona en Comú, Aida Llauradó, ha exigit Badalona Valenta i PSC que “aparquin els personalismes per arribar a una entesa que afavoreixi el progrés a la ciutat de Badalona”. Pels comuns, la jugada és clara: les tres esquerres han de governar, però qui ha de ser alcalde és un enigma perquè Sabater, la guanyadora del bloc d’esquerres, voldria capitanejar el pacte i la tercera força, els socialistes de Pastor, volen fer el mateix. El quart element per fer realitat el govern contrari a Albiol és el regidor obtingut per JxCat, David Torrents, qui ja ha anunciat que recolzarà una alternativa a Albiol.

30 quilòmetres al sud

A Castelldefels, el número u de la llista popular, Manuel Reyes, tem que es reprodueixi de nou el pacte entre forces progressistes que el va desallotjar de l’alcaldia fa quatre anys. L’esperança de Reyes és que la circumstància nacional pesi i que “els socialistes no s'aliniïn amb els qui volen trencar la unitat d’Espanya”. Així doncs, els populars de Castelldefels esperen que no es revalidi el pacte entre Comuns, PSC i ERC produït en 2015 i que apartà Reyes de l’alcaldia malgrat haver sigut el candidat més votat: 8 regidors de 25 i quasi el 30% dels vots.

Manu Reyes / EFE

Al municipi baixllobregatí, el PP ha guanyat les eleccions municipals amb vuit regidors i s’ha situat a cinc de la majoria absoluta. A diferència de Badalona, la reedició del pacte d’esquerres sembla enfilat i les tres formacions d’esquerres tenen la voluntat manifesta de teixir una fèrria aliança. La clau, un cop més, la té el PSC ,ja que la suma dels populars amb els dos edils de C’s no és suficient per assolir la majoria. A onze dies pel ple municipal d’investidura, l’escenari més probable és la repetició del pacte entre les esquerres, PSC+ERC+Comuns. En 2015, la triple entesa ja va desallotjar el popular  Reyes de la batllia i ara les tres formacions es mostren disposades a fer efectiu el pacte per allunyar, a parer de l'esquerra, el discurs intolerant de Reyes envers els immigrants arran del cas “cal Ganxo”, quan una vintena d’encaputxats van apedregar l’alberg que acollia menors immigrants no tutelats.

Com ha passat a Badalona, el Partit Popular a Castelldefels ha obtingut un molt bon resultat, fet atribuïble al discurs contundent de Reyes amb la seguretat pública. Segons la secció local del PP, la delinqüència ha augmentat a la ciutat per culpa de la immigració descontrolada i la falta de control policial. A més, segons indiquen, hi ha hagut una gran desorganització per part de l’Ajuntament amb la recollida d’escombraries i la gestió de les àrees de platja on predominen les discoteques.

D’altra banda, la repetició del pacte esquerrà suposa, segons les forces que el constitueixen, un govern basat en el diàleg i la convivència. Proposen singularitzar Castelldefels com a ciutat de la cultura i el coneixement per atreure un tipus de turisme allunyat de l’oci nocturn, que no afavoreixi la proliferació de pisos turístics. També volen que el municipi contraresti la seva condició ciutat dormitori. A més a més, distanciar-se del model turístic de Lloret o Magaluf és una prioritat cabdal de les esquerres per fer realitat els propòsits per a Castelldefels.

Mereix esment, com passa a Badalona, el resultat popular en les generals del 28-A. Curiosament, el Partit Popular va ésser la cinquena força amb 2.421 vots. Menys d’un mes més tard, el PP de Castelldefels va guanyar els comicis locals amb 7.904 sufragis.

El PP ha sortit perjudicat de les eleccions municipals, però poden acabar governant en dues ciutats cabdals de l’Àrea Metropolitana. En cas contrari, els populars poden acabar relegats a un paper merament testimonial en l’àmbit supramunicipal. Si les esquerres aconsegueixen posar fi al mal endèmic que les caracteritza, la discòrdia i la divisió, i posen fil a l’agulla, el Partit Popular quedarà, sens dubte, seriosament afectat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.