Tal com explicava Jaume Bosch en la introducció, l’indult es pot demanar un cop hi ha hagut condemna. I cal dir que, entre les persones que han respost al setmanari EL TEMPS, són ben pocs els qui mantenen l’esperança en una sentència absolutòria del Tribunal Suprem. És per això que és difícil no contemplar la hipòtesi d’un càstig d’anys de presó, tot i que encara queden unes sessions perquè finalitze el judici.
La figura de l’indult genera, com totes, aprovació i controvèrsia. D’una banda, suposa l’assumpció d’uns delictes que els encausats sempre han negat. Com a punt favorable hi ha que “és la via més fàcil i està legalment prevista”. Ho diu Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional per la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del Col·lectiu Praga i de l’associació d’observadors International Trial Watch, qui també recorda que “s’han indultat veritables feixistes, per la qual cosa, amb més raó s’hauria d’indultar persones innocents”. En canvi, tothom alerta del tret paradoxal d’aquesta figura. “Si es produeix un escenari de condemna i hi ha una solució d’amnistia o indult, que no deixa de ser una resposta política a un determinat conflicte que mai no s’hauria d’haver judicialitzat, de fons s’estarà actuant bé. Però és un escenari paradoxal arribar a la condemna i necessitar un indult”, diu un jurista pròxim al cas.
Totes les solucions generen pros i contres. Amb un possible indult, per exemple, s’alliberaria els presos polítics, però podria no resoldre el conflicte, que és la prioritat de bona part dels encarcerats. Qui més clar s’ha expressat en aquest sentit ha estat Jordi Cuixart. La resolució del conflicte i no la seua cronificació és la intenció reiterada del president d’Òmnium Cultural. “L’indult no anul·la la sentència”, recorda Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla. “I, a més, perquè s’aplique, hi ha d’haver un informe del tribunal que els ha condemnat i això requereix una tramitació”, indica suggerint que aquesta mesura podria trigar un temps.
Alhora, un altre especialista, José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem i antic fiscal de l’alt tribunal, recorda que els indults han de ser individualitzats. “Potser la conducta d’Oriol Junqueras no és la mateixa que la de Carme Forcadell”, diu referint-se a la possible futura valoració del Suprem. Llavors, un possible indult podria no afectar per igual a tots els possibles futurs condemnats. Hi ha qui, com Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat, entre altres, de Carles Puigdemont, recorda que un indult total requeriria un informe favorable del Suprem. “Potser, i suposo que aniran per aquí, els trauran de la presó i els mantindran la inhabilitació”. “Si més no, en cas que els presos no el demanin, el Govern espanyol el podria concedir igual, de forma parcial, només a alguns presos o indultant part de la presó, però no la inhabilitació”. Sense fer pronòstics, Argèlia Queralt, professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, també assenyala l’indult parcial com una possible solució. “La rebel·lió seria descomunal. Serien molts anys a la presó”. Aquesta mateixa docent, però, assenyala que els exiliats podrien no veure’s beneficiats per un hipotètic indult. “Caldria que els fessin immunes, però és difícil que els convidin a tornar com si no hagués passat res quan uns altres han estat empresonats, jutjats i sotmesos a un procediment. Serà difícil que hi hagi el mateix tracte per a uns que per a altres”.
Si hi ha sentència condemnatòria i el Govern vol fer un indult, haurà de basar-se en raons de justícia i equitat o d’utilitat pública. Com que un indult s’aplica sobre una sentència que culpabilitza uns condemnats, la causa encara podria arribar a Europa. És aquest, el del Tribunal Europeu de Drets Humans, l’escenari que més contemplen alguns dels juristes que treballen en el cas. “Crec que el Govern espanyol no està en la sintonia de l’indult ni tindria la capacitat per justificar-lo davant l’opinió pública”, diu una d’aquestes fonts.
L’esmentada Mercè Barceló tampoc confia que el Govern de l’Estat aposte per aquesta solució. “Veient la posició de l’Advocacia de l’Estat, que depèn exclusivament del Govern, igual que el ministeri fiscal...”. Barceló, que encara espera veure l’escrit final d’acusació d’ambdues parts, vaticina que “si no rebaixen ni un sol dels plantejaments ja dic que no hi haurà indult ni res. Rebaixar plantejaments”, matisa, “vol dir retirar les acusacions per rebel·lió, sedició i malversació, no rebaixar graus i temptatives. I això depèn exclusivament del Govern espanyol”.
Sí que és cert, però, que en la campanya electoral de les eleccions generals, els candidats del PSOE, partit vencedor dels comicis, eren assetjats pels de la dreta en els debats, que acusaven els socialistes de cuinar un futur indult per excarcerar els encausats per l’1 d’octubre. Sorprenentment, el PSOE no negava —ni confirmava— aquesta possibilitat, cosa que alimentava expectatives. Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Barcelona, assegura que en període electoral “tot són focs d’encenalls”. Ell mateix afirma que l’indult “sempre és possible”. Però pensa que, si hi ha condemnes, “s’ha de produir una amnistia”. “L’indult perdona el delicte, però el deixa. L’amnistia l’esborra. I jo sempre dic que aquí no hi ha cap delicte”.