Negociacions per formar Govern

El PSIB té la paella pel mànec

Els socialistes negociaran les principals institucions amb Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem, però es quedaran les presidències, tret de la del Consell  d’Eivissa, que serà de dretes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Serà una negociació més fluida i ràpida que fa quatre anys. Aleshores va ser llarga, enrevessada. Les forces estaven molt més igualades que ara entre el PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca, i com que cada part estirava al seu favor hi hagué moments de molta tensió. 

El 2015, el PSIB-PSOE havia assolit 14 diputats al Parlament, més el de Gent per Formentera que s’incorporaria al seu grup parlamentari —tal com ho preveia l’acord de coalició entre les dues formacions a l’illa més petita de l’arxipèlag, que enguany s’ha repetit—, o sigui que comptava amb una força de 15 escons. Ara en són 20 —inclòs el formenterer—. Un increment d’un terç. Un poder que, a més, es multiplica si es projecta sobre la debilitat —comparada amb fa quatre anys— que presenten els seus aliats: Més per Mallorca, 4 diputats; Més per Menorca, 2 i Podem, 6, o sigui en total 12, quan abans en tenien 19. Per tant els socialistes són els que manen, clarament. I els dos Més i Podem en són conscients. Per això la negociació serà molt diferent de la de fa quatre anys. 

Cal recordar que durant la negociació de 2015, Podem —aleshores amb 10 diputats— va plantejar a Més per Mallorca —amb 6— presentar una candidatura conjunta a la presidència del Govern a la qual es podria afegir Més per Menorca —2— per deixar el PSIB —15— sense el càrrec, ja que sumaven un escó més que els socialistes. Finalment no hi hagué acord entre els tres partits —els dos Més i Podem— i no es va forçar aquest torcebraç. Biel Barceló, líder aleshores de Més per Mallorca, confià a aquest setmanari posteriorment que tot allò no fou més que “una teoria” que “en realitat mai va ser una opció” factible de ser duta a terme, però altres fonts de la mateixa formació sempre han apuntat que no es va tirar endavant per mor de la “voluntat personal” del mateix Barceló. En qualsevol cas, no es va fer i Francina Armengol fou investida presidenta. Això sí, el PSOE hagué de cedir, a canvi, molt de poder als seus socis de GovernMés per Mallorca i Més per Menorca, tot i que aquest últim partit al cap de dos anys abandonà l’Executiu—, com per exemple la important conselleria de Turisme, amb rang de vicepresidència, la presidència del Parlament i, al mateix temps, no tingué altre remei que acceptar que Podem tingués les mans lliures —donava suport extern a l’Executiu— per mediatitzar com volgués el Govern, cosa que no agradava gens ni mica al PSOE. Respecte a aquesta relació amb els morats, la socialista Pilar Costa, consellera de Presidència, reconegué a aquest setmanari un any i busques després del pacte que la relació amb Podem “és com tenir un mal de queixal permanent, però ens hi hem d’acostumar”.

Control del PSOE

Enguany no hi ha haurà res de tot allò. Ni prop fer-hi. Els socialistes estan disposats a exercir el poder que els donen els 20 escons. Una situació que si fa no fa es repeteix als Consells Insulars de Mallorca i de Menorca així com a l’Ajuntament de Palma. El Consell de Formentera és per a Gent per Formentera, com ja ho era, i el d’Eivissa serà per a la dreta perquè tothom dona per fet que el PP i Ciutadans —que tenen la majoria absoluta entre tot dos— pactaran. 

Francina Armengol ja ha advertit, amb relació al Govern, en declaracions a IB3, que “és cert que hem tingut un bon Govern, però hi ha coses que es poden millorar” en el nou Executiu. No li han agradat algunes “macroconselleries que haurem de revisar”. Es tracta, al seu entendre, de trobar una nova estructura que faci més eficient la gestió. Cosa que vol dir, en altres paraules, que el PSOE vol imposar el seu poder. O sigui que dissenyarà un organigrama governamental que, després, oferirà als seus socis. No repetirà la forma de negociar de fa quatre anys, quan la debilitat el portà a haver de cedir importants quotes de poder als socis i a adoptar una estructura del Govern que no acabava de convèncer Armengol. 

Això sí, formalment els socialistes es mostren magnànims. “Nosaltres no posarem cap línia vermella per negociar” amb els dos Més i Podem, diu Iago Negueruela, portaveu del PSIB i conseller de Treball en el primer Executiu d’Armengol. Val a dir que Negueruela és un valor polític a l’alça. Si no és cridat per Pedro Sánchez per ocupar un càrrec al Govern estatal, cosa que no es pot descartar. Encara que no necessàriament hauria de ser de ministre, amb tota certesa assumirà més protagonisme polític del que ha tingut fins ara. Comentaris informals de càrrecs socialistes el situen al capdavant d’una conselleria econòmica que inclouria Turisme, part de l’actual Conselleria de Treball i que seria l’àrea més important, amb molta diferència, de tot l’Executiu. 

Però tot això no passa de ser mers rumors. Des del PSIB es vol deixar clar que “no hi ha res decidit, tot pot ser i tot pot no ser, ara hem de ser respectuosos” amb els socis i “no passar l’arada davant del bou”. Saben que tenen guanyada la posició, que res serà com fa quatre anys i que decidiran els eixos més importants no només del Govern sinó també del Consell mallorquí, del menorquí i de l’Ajuntament de Palma. Però no volen ofendre es seus socis.

El PSIB reuní la seva comissió executiva el dilluns postelectoral per expressar formalment que “apostam per un Govern de coalició” amb els dos Més i Podem. Fou una reunió molt breu. No transcendí res excepte que totes les intervencions foren expressions de satisfacció pels resultats obtinguts. Tot i així, és probable que també es donés llum verda a  imposar durant la negociació que les presidències del Govern, dels Consells de Mallorca i Menorca així com l’alcaldia de Palma seran per al PSIB. I que, alhora, es reservarà, en totes aquestes institucions, les àrees econòmiques i la gestió turística. No ho diuen en públic però són sensibles a les crítiques que la gestió turística, responsabilitat de Més per Mallorca, ha tingut per part de la Federació Hotelera. Estan d’acord amb la famosa i mal anomenada ecotaxa —que en realitat es diu oficialment Impost del Turisme Sostenible— que es va aprovar durant la legislatura, però arrufen el nas davant d’altres qüestions que també s’aprovaren, com per exemple la zonificació del lloguer turístic: cada Consell Insular i també l’Ajuntament de Palma decideixen com ha de ser aquesta activitat al seu respectiu territori, amb el resultat que a la capital s’ha prohibit totalment en edificis plurifamiliars, la qual cosa no convencia el PSOE, tot i que al final ho acceptà de mala gana. 

Amb relació als Consells, els socialistes també tenen una posició negociadora molt més bona que fa quatre anys en les tres institucions insulars que requeriran un pacte progressista, les de Mallorca, Formentera i Menorca. A la quarta, el Consell d’Eivissa, també hi haurà negociació, però de dretes, perquè el PP i Ciutadans sumen la majoria absoluta. 

Fa quatre anys el PSOE fou quasi testimonial a Formentera. Només tenia 2 escons, per 9 de Gent per Formentera, 2 un petit grup local dit Compromís i 4 el PP. Enguany els socialistes han aconseguit 5 escons, per 6 de Gent per Formentera i 6 més el PP. La seva posició, com és obvi, ha quedat molt reforçada i en conseqüència tot apunta que exigiran gestionar molt més poder institucional insular, tot i que no tindran la presidència.

El 2015, la feblesa del PSIB l’obligà a compartir la presidència del Consell de Menorca. L’ocuparen Maite Salord, de Més, durant els dos primers anys —entre els mesos de juny de 2015 i 2017—, i la socialista Susana Mora, des de juny de 2017 fins ara. Els resultats enguany han col·locat el PSOE en una posició molt més bona: passa de 3 a 4 escons, mentre que el PP baixa de 5 a 4, Podem disminueix de 2 a 1, entra Ciutadans amb 1 i Més es manté amb 3. Dels 8 que suma l’esquerra, i que és un per sobre de la majoria absoluta, 4 els aporten els socialistes. Per tant, és probable que Mora exigeixi la presidència durant tot el mandat quadriennal. 

Pel que fa a Mallorca, el PSIB es veié obligat el 2015 a cedir la presidència del Consell, que ha estat ocupada els quatre anys per Miquel Ensenyat, de Més. Enguany la cap de llista socialista, Catalina Cladera —fins ara consellera d’Hisenda— serà la presidenta i no compartirà el càrrec. Té 10 escons per 4 Més i 3 Podem: majoria absoluta de 17. “S’ha de respectar el que han dit els ciutadans”, assegura, cosa que al seu parer vol dir acceptar “el liderat socialista”. No pareix que a Més i Podem hi hagi ganes de discutir res al respecte. Almenys pel que fa a la presidència. Així que la negociació se centrarà en les diferents àrees de gestió. És segur que el PSOE voldrà controlar les que tenen importància econòmica, tant la d’Hisenda com la d’inversions econòmiques en pobles —que és una de les missions bàsiques del Consell— i, sobretot, la de Turisme, que des de l’any passat té transferida la competència de promoció exterior. 

A l’Ajuntament de Palma es reprodueix fil per randa la mateixa situació. L’increment de vot cap al PSOE —10 regidors, per 3 de Podem i 3 de Més: 15 en total, majoria absoluta justeta— ha enfortit el seu candidat a batlle, José Hila, fins al límit que ni Més ni Podem discuteixen que ocupi l’alcaldia durant els quatre anys de mandat. Res, per tant, de compartir-la, com sí que va passar el 2015, quan ell l’ocupà fins a 2017 i després la cedí a Antoni Noguera, de Més. “Hem de ser realistes i els vots són els vots”, diu Noguera, que rebutja l’opció de demanar compartir la vara de comandament municipal. Des de Podem, el seu candidat, Alberto Jarabo, es limita a dir que “l’important és que l’esquerra governa Palma”, deixant clar, també, que no discuteixen el liderat d’Hila. El virtual batlle socialista declarava en una entrevista al Diario de Mallorca que “no cal exigir [l’alcaldia], els resultats parlen per si sols”. 

Catalina Cladera serà la nova presidenta del Consell de Mallorca / Autor: Isaac Buj



Més i Podem
Els socis del PSOE no plantejaran batalla per cap de les presidències, doncs. “Seria com tirar pedres a la mar”, confessa un dels ecosobiranistes. Tots es mantenen a l’expectativa dels primers contactes formals, que començaran durant aquesta mateixa setmana. El dia 15 s’han de constituir els ajuntaments i tots volen que aleshores ja estigui iniciada la negociació per a la investidura d’Armengol i, segurament també, per a les diferents investidures de les presidències del Consells, tot i que es constitueixen després del Parlament i de la formació del Govern

Més i Podem són conscients que els resultats electorals els han llevat molta força a l’hora de negociar. Un i altre partit no volen entrar ara en quines àrees voldran assumir a les diferents institucions. “És molt prest per això”, diu un alt càrrec de Podem en el Consell mallorquí. I afegeix: “Tot depèn del PSOE, estem a l’expectativa del que ens diguin els socialistes”.
La primera reunió de les direccions dels socis dels socialistes després de les eleccions consistí a expressar la “satisfacció” perquè “hi haurà governs d’esquerres” a les principals institucions excepte Eivissa i, en conseqüència, segons diu el candidat morat a la presidència del Govern, Juan Pedro Yllanes, “els ciutadans tenen assegurats quatre anys més” de “polítiques socials” al seu favor. 

Cap dels socis del PSOE no vol fer un pas en fals. La consigna pareix que és esperar a veure com proposa el PSIB fer les negociacions. Per descomptat que les direccions morades i ecosobiranistes tenen pensats noms per assumir càrrecs, però es neguen a parlar-ne. Confien, això sí, que Armengol ampliï el nombre de conselleries del Govern i així podrien entrar-hi més gent seva. És una possibilitat que es comenta informalment entre polítics de les formacions progressistes, a Palma, i se la considera com a plausible. El 2015 es va decidir que fossin només 10 conselleries perquè l’anterior Govern, el de José Ramón Bauzà, del PP, únicament en va tenir 9 i l’esquerra rebutjà aleshores la possibilitat de fer-ne 4 o 5  més —l’anterior Govern de coalició progressista, el del segon Pacte de Progrés, el 2007, en va tenir 14— perquè no volia donar la imatge de ser una mena de repartidora de poder, de cadires. Però el temps ha passat i la pràctica d’aquests últims quatre anys aconsella a la presidenta ampliar l’organigrama. O si més no, així ho pareix per les declaracions que va fer a IB3. 

La negociació no es limitarà a les principals institucions com ara el Govern, els Consells i l’Ajuntament de Palma. També hi ha en joc alcaldies de localitats importants. Per exemple, a Menorca, Més necessità el suport del PSOE per tenir la batllia de Ciutadella, mentre que a Maó el PSOE necessitarà els vots d’Ara —convergència de PSM i la resta de l’esquerra local— per tenir l’alcaldia. A Mallorca passa quelcom semblant en localitats  importants com són els casos de Manacor, on Més accedirà a la batllia si té el vot del PSOE; el d’Inca, on el PSIB tindrà l’alcaldia si pacta amb Més; Marratxí, on els socialistes assumiran la vara de comandament si tenen el vot de Més —i d’algun altre minoritari—; Calvià, on el PSOE quasi ha tingut majoria absoluta però necessitarà per assolir-la els vots dels dos escons de Més; Capdepera, amb un PSOE local que gaudirà de la batllia si Més li atorga la seva confiança... I també passa a Eivissa, a la capital insular, Vila, on el PSOE mantindrà quatre anys més l’alcaldia si obté el suport de l’únic regidor de Podem...

En resum, el PSIB-PSOE té la paella pel mànec i Podem i els dos Més resten a l’expectativa de quan i com mouran fitxa els socialistes. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.