Donald Trump: un president atrapat pels seus interessos empresarials

Tot i que va blindar-se cedint la gestió de les seues empreses als seus fills i va prometre no realitzar cap negoci a l'estranger, el conflicte d'interessos planarà durant tot el mandat de Trump. La decisió de construir un oleoducte lligat al magnat, els crèdits de Deustche Bank o les relacions empresarials amb Xina, Turquia, Escòcia o Índia poden provocar més d'un esglai al nou president dels Estats Units.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1885. Friedrich Drump, un ciutadà alemany, prova sort als Estats Units. I ho fa sense saber parlar anglès i amb una sola maleta. Del no-res, però, aquest immigrant teutó aconsegueix complir l'esbombat somni americà: construeix un imperi econòmic amb hotels i restaurants que amaguen un negoci brut, la prostitució. Una fortuna, si més no, que dècades i dècades després acabaria semblant-se a la que gaudeix el seu nét. Aquest s'anomenava Donald Trump.

Amb problemes també per escàndols sexuals -tot i que aquesta vegada per unes filtracions interessades de la Rússia del seu amic Vladímir Putin-, el magnat celebra aquest divendres el seu dia gran. No debades, és l'inici del seu anhelat mandat com a president dels Estats Units. Una gestió, que polèmiques i incerteses a banda, pot estar marcada pel seu imperi empresarial. Els interessos econòmics i comercials al país nord-americà i a la resta del món poden provocar un conflicte entre les tasques de governar i la cerca de beneficis per a les seues societats.

Tot i deixar la seua xarxa d'empreses en mans dels seus dos fills, anunciar que els beneficis trets dels funcionaris estrangers que s'allotgen als seus hotels seran per a l'administració i que no realitzarà cap negoci durant el seu mandat amb altres països del món, la sospita està a sobre. I grups d'activistes i de vigilància democràtica, com ara Democracy 21, estan a l'aguait. Aquesta és una llista -incompleta, perquè no ha declarat totes les seues possessions econòmiques- dels principals conflictes d'interessos amb els quals pot topar-se el nou inquilí de la Casa Blanca.

-L'oleoducte que amenaça els Sioux. Diverses tribus índies estan en peu de guerra. Un conglomerat d'empreses assetja amb la construcció de l'oleoducte Dakota Access la reserva de Standing Rock. Tot i que una agència federal va paralitzar el projecte, l'arribada de Trump a la presidència pot suposar el seu renaixement. Negacionista del canvi climàtic i fervent defensor de les energies que provenen del petroli, el magnat pot trobar-se només entrar a la Casa Blanca amb el dilema de sí rellançar el projecte o soterrar-lo definitivament.

Una decisió que afectarà, si més no, els seus interessos empresarials. Trump, de fet, comptava amb una inversió d'entre 500.000 i 1 milió de dòlars en l'empresa Energy Transfers Partners, encarregada d'executar l'obra. Per evitar un escàndol més que sumar a la llarga llista, l'empresari va vendre les seues accions. Tanmateix, no es tracta de l'única inversió del republicà en aquest projecte: té accions de Phillips 66, una companyia que compta amb el 25% d'aquesta iniciativa empresarial. Amb l'oleoducte paralitzat per diverses entitats del departament d'Interior, Trump haurà de decidir si dóna llum verd o no a la infraestructura petrolífera.

-Oficines sota sospita. De les seues aventures empresarials esquitxades per la participació de membres de la màfia italoamericana, Trump va traure un bon pessic de diners. Ajudat suposadament pels diferents càrtels de la construcció que controlava el crim organitzat a Nova York, el jove empresari va convertir-se en un magnat de la rajola. I amb la propietat diversos edificis de luxe ha guanyat molts diners amb el lloguer de finques com ara la situada al número 40 de Wall Street.

sioux gasoducte Protesta dels Sioux contra l'oleoducte.

Segons Bloomberg News, aquest edifici està sota sospita, ja que estan en marxa cinc investigacions federals que cerquen esbrinar si vells i actuals arrendats d'aquestes oficines van cometre frau. Al capdavant d'aquesta operació està la Securities and Exchange Commision (CEC), un ens federal que vigila el compliment de les regles del mercat d'inversió. Trump serà qui designe al futur director d'aquesta agència de control.

-Atrevir-se amb la banca. Durant tota la campanya electoral, i malgrat formar part d'elles, el milionari ha carregat contra les elits econòmiques. Les promeses d'acabar amb els seus privilegis -tot i anunciar una major desregulació bancaria- tindran el seu primer test ben aviat. No debades, el gabinet de Trump -més concretament el departament de Justícia- haurà de determinar si aplica i amb quines condicions la duríssima sanció de 14.000 milions de dòlars al Deustche Bank per un suposat frau en la venda d'hipoteques brossa. I tindrà influència amb les investigacions que les autoritats federals realitzen sobre una filial del banc a Rússia per blanqueig de diners.

Un país amb el qual Trump té una relació especial pels seus interessos econòmics. Que l'entitat alemanya haja finançat, segons The Wall Street Journal, amb prop de 2.500 milions de dòlars els seus negocis immobiliaris -entre els quals hi ha vinculats a la màfia de Nova York i Atlantic City- fa dubtar sobre la decisió final del magnat.

-Un planeta per a fer negocis. D'Argentina a Indonèsia. El mapa dels països amb els quals té relació empresarial l'imperi Trump abasta la majoria dels continents del món. I les decisions diplomàtiques i de política exterior poden veure's condicionades pels seus interessos mercantils. De fet, i malgrat els enfrontaments últims, el compte de resultats del seu hòlding li demana una relació d'amistat amb Xina. La banca pública del país asiàtic és propietària d'un préstec de 950 milions de dòlars d'un edifici de Trump. I, al seu torn, el Banc Industrial i Comercial de Xina té llogat un espai a la famosa Torre Trump.

El magnat també compta amb negocis amb l'altra potència emergent del continent asiàtic: Índia. Allí té acords comercials amb el Grup Lodha, el qual va estar fundat pel vice-president del govern Mangal Lodha. L'imperi empresarial de Trump va beneficiar-se, al seu tor, d'un canvi de regulació econòmica després de la petició del seu fill a un ministre del sud-oest del país.

A Turquia, on el president Recep Tayyip Erdogan ha començat una caça de bruixes contra la dissidència, el magnat també té interessos. Trump va cedir part del seu nom perquè el conglomerat turc Dogan Holdings construiria dos projectes d'oficines i residencials. Amb tot, les males relacions entre Erdogan i aquest grup empresarial, propietari d'un dels periòdics crítics amb el president turc, pot suposar una font de conflictes. I no només pels seus interessos.

Donald Trump El president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump.

Trump, però, també ha fet negocis a Europa. A Azerbaidjan planeja projectes immobiliaris amb el fill del ministre de Transport, Anar Mammadov, i a Escòcia és propietari de dos camps de golf. De fet, el president nord-americà va demanar al seu aliat d'extrema dreta, el britànic Nigel Farange, que s'oposara a la construcció de granges eòliques en aquests camps. «No va dir-ho perquè odiara aquestes construccions. Va demanar-ho perquè embrutien el paisatge dels camps de golf», va expressar una persona present en la trobada entre ambdós polítics a The New York Times.

-D'hotels i abusos laborals. A l'immens imperi immobiliari de Trump es troba l'edifici Old Post Office Building. Es tracta d'unes oficines que originàriament van estar utilitzades per l'administració dels Estats Units, però que ara són un hotel de la cadena del magnat després de firmar un lloguer. Amb l'arribada a la presidència de republicà, Trump es convertirà en arrendatari i arrendador. Un fet insòlit i dubtós legalment quan les condicions s'han de renegociar pròximament per un subordinat designat pern ell.

A mes d'això, aquest hotel ha estat sempre un bon lloc perquè funcionaris estrangers s'allotgen. La possible sospita que molts s'allotjaran allí com a símptoma de guanyar-se el favor dels Estats Units ha sembrat polèmica. I més quan la llei prohibeix que qualsevol treballador federal es beneficie de contractes públics. Tot i prometre tornar els diners dels funcionaris que passen la nit a l'hotel, l'ombra no ha estat aclarida del tot.

Els problemes pels seus negocis d'hostaleria no acaben ací. La Junta Nacional de Relacions Laborals dels Estats Units va determinar que el Trump International Hotels de Las Vegas havia violat la llei laboral per negar-se a negociar amb els treballadors. Una decisió, però, que va derivar en un conflicte laboral pendent de resoldre per aquest organisme. I del qual Trump haurà de nomenar dos dels cinc membres que integren la junta. Un president lligat de mans i peus pels seus interessos econòmics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.