26M

OPA independentista a les capitals catalanes

Els partits sobiranistes tenen moltes opcions de governar a Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona i milloren la seva penetració a l'Àrea Metropolitana. Analitzem aquesta i d'altres claus de les eleccions municipals a Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nova victòria estratègica per a l'independentisme. Les eleccions municipals situen a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya amb la capacitat de governar a diferents ciutats clau que els darrers quatre anys havien estat en mans de PSC i els Comuns. Es tracta, especialment de Barcelona, Lleida i Tarragona. Malgrat que necessitarà pactes, podria suposar un salt qualitatiu que el duria a controlar les capitals de les quatre demarcacions catalanes -Girona ja estava en mans de CiU, ara Junts per Catalunya-.

No obstant això, l'efecte Pedro Sánchez i l'esfondrament de les candidatures del canvi, dues de les claus d'aquesta jornada, posa en dubte que l'independentisme pugui mantenir algunes de les grans ciutats que fins ara havia governat, com Badalona o Sabadell. Al seu torn, els socialistes, seran, segur al capdavant de tres dels 11 ajuntaments de més de cent mil habitants (Santa Coloma de Gramanet, l'Hospitalet de Llobregat i Mataró) i tenen opcions per manar també a altres tres (Tarragona, Terrassa i Sabadell) en funció de la política de pactes.

En xifres absolutes, Esquerra Republicana de Catalunya ha estat el partit que ha obtingut més regidors (3107) i un major nombre absolut de vots (819.845) en el còmput global dels municipis. La segueixen el PSC (1.315 i 765.236) i Junts per Catalunya (2799 i 537.498). Aquesta darrera ha estat, però, la formació que ha aconseguit guanyar en més municipis diferents. Amb tot plegat, la suma del conjunt de forces independentistes -la CUP ha tingut 336 regidors i 121.367 vots- ha acumulat més d'un milió i mig de vots, una mica més que no pas el 2015 quan es va quedar poc per sobre del milió quatre-cents mil vots. No obstant això, l'augment de la participació, que ha passat del 58,52% de fa 4 anys al 64,81% actual, fa que el còmput global sigui 1,8 punts percentuals menor, situant-se al 43,2%. La dada contrasta amb el 49,75% de les eleccions europees. Un darrer llegat del famós vot dual català que semblava haver desaparegut en les darreres eleccions estatals.

Barcelona, Lleida...i Tarragona?

L'assalt de l'independentisme a les grans ciutats catalanes, sempre difícils per aquest espai polític, ha passat sobretot pels bons resultats d'ERC a tres ciutats. Poc cal dir de la victòria d'Ernest Maragall a Barcelona, empatant a deu electes amb Ada Colau i superant-la per prop de cinc mil vots. Certament, malgrat que a la capital catalana hi haurà tres regidors independentistes menys que després dels comicis del 2015, per primera vegada des de la fi de la dictadura l'ajuntament barceloní estarà governat, amb tota probabilitat, per un batlle independentista.

Més trellat tenen les altres dues ciutats, Lleida i Tarragona, on l'independentisme ha empatat en nombre de regidors amb el PSC. Ara bé, mentre a la capital ponentina els republicans s'han imposat per 81 vots, a l'ajuntament tarragoní els socialistes han tret cap a 500 vots més que no pas ERC.

Així doncs, el republicà Miquel Pueyo és qui té més opcions d'encapçalar la Paeria, donada la prioritat que té la llista més votada per governar als ajuntaments. Amb set electes, seria paer major si aconsegueix un acord d'investidura amb Junts per Catalunya i el Comú de Lleida que han obtingut sis i dos regidors respectivament. També podria ser l'encarregat de liderar la Lleida post Àngel Ros si els socialistes no aconsegueixen bastir un pacte alternatiu rocambolesc que implicaria unir els suports del Comú de Lleida, Ciutadans i Partit Popular. Tot indica, doncs, que el PSC perdrà un dels bastions que només ha deixat de governar durant una legislatura des de la fi de la dictadura i que per primera vegada la ciutat ponentina tindrà un alcalde independentista.

Aquesta és una fita a la qual també aspiren els republicans a Tarragona. L'alcaldable d'ERC, Pau Ricomà, amb set regidors, podria substituir al socialista Fèlix Ballesteros (alcalde des de 2007) al capdavant de la batllia si aconsegueix reunir els suports de Junts per Catalunya (3 regidors), En Comú Podem (2 regidors) i la CUP (2 regidors). Una tasca certament difícil, però que es podria veure lubricada per la voluntat de posar fi a dotze anys d'hegemonia socialista. Els possibles aliats de Ballesteros podrien ser el Partit Popular, que ha perdut la meitat dels electes i aquesta legislatura només en tindrà dos, o els quatre regidors de Ciutadans que han repetit els seus anteriors resultats malgrat les expectatives de millora.

El socialisme es reforça

Malgrat que sobre la taula hi ha la possibilitat de perdre Lleida i Tarragona, els socialistes tenen també arguments per fer bons motius per fer un balanç positiu de la jornada electoral en l'àmbit municipal. Així doncs, ha aconseguit refermar-se en ciutats importants del cinturó metropolità on històricament havien tingut una hegemonia que el 2015 va estar més discutida que mai. Però, com diu la dita, poll ressuscitat pica més que cap i a rebuf dels bons resultats del 28 d'abril, el PSC ha aconseguit ampliar les majories absolutes que tenia a la Santa Coloma de Gramenet de Núria Parlón (de 14 a 17 regidors) i a Granollers (de 13 a 14 regidors).

També ha aconseguit recuperar majories absolutes perdudes en municipis de més de 25 mil habitants com les de Sant Boi de Llobregat, Gavà i Cornellà de Llobregat al Baix Llobregat, la de l'Hospitalet de Llobregat al Barcelonès o la de Pineda de Mar al Maresme. A això cal sumar-li el salt qualitatiu aconseguit en ciutats com Sabadell on ha esdevingut primera força a passar de cinc a deu cadires o a Mataró on ha fregat la majoria absoluta fent el salt de sis a tretze representants.

La taca negra podria ser el resultat a Terrassa (Vallès Occidental). Allí el PSC ha passat de nou a set regidors i podria perdre la batllia en favor de Tot per Terrassa. La candidatura de l'exalcalde socialista Jordi Ballart ha obtingut deu representants que suposen per als socialistes la pèrdua d'un dels consistoris que governaven des de les primeres eleccions postfranquistes.

L'esquerra transformadora al racó de pensar

Una de les principals novetats de les eleccions del 2015 va ser l'emergència amb força de les anomenades forces del canvi que, impulsades encara pel cicle polític encetat a l'escalf del 15-M, van aconseguir governar en un grapat d'ajuntaments importants. Després dels resultats d'aquest 26 de maig l'ensopegada és evident.

Més enllà que la CUP hagi aconseguit mantenir i ampliar la seva majoria a Berga (capital del Berguedà) i que la coalició dels anticapitalistes amb els comuns a Ripollet del Vallès hagi guanyat de nou situant a José M. Osuna com a favorit per l'alcaldia, les derrotes centren el gruix del balanç.

El segon lloc de Colau a Barcelona, per darrere d'ERC, n'és la mostra més evident. També ho són els resultats a Badalona i Castelldefels. A la primera, la llista de Dolors Sabater -que integra la CUP i ERC- ha aconseguit set regidors, un menys que el 2015, mentre que el PP de Xavier García Albiol n'ha obtingut onze, un més. La situació sembla immillorable per a l'exalcalde, perquè sembla poc probable que el PSC torni a donar suport a Sabater com va fer el 2015. A la segona, només una coalició complicada entre PSC, comuns i ERC podria evitar que Manuel Reyes pogués retornar l'alcaldia de la població el Baix Llobregat al Partit Popular.

També és destacable l'ensopegada de Carles Escolà al capdavant de Guanyem Cerdanyola. L'actual alcalde de la ciutat Vallesana ha perdut quatre dels set regidors que tenia, desdibuixant qualsevol opció d'accedir al govern.

Malgrat que no hi governaven, també és destacable la desaparició de Terrassa en Comú del ple de la ciutat vallesana i que el 2015 va ser la segona força. O la de la CUP a Santa Coloma de Gramenet on ha passat de ser el principal partit de l'oposició amb sis regidors a no obtenir-ne cap. Per posar d'altres exemples, a Reus la CUP ha passat de sis a tres electes, a Barcelona ha perdut els seus tres representats, igual que ha quedat fora el representat que tenia a l'Hospitalet o els dos que tenien a Lleida o a Blanes (La Selva).

Els comuns han acusat els greus problemes per integrar totes les formacions partícips de la confluència a escala municipal, el que ha suposat que en alguns municipis s'arribessin a concentrar fins a quatre llistes entorn d'aquest espai polític. Això, sumat a la dinàmica descendent de l'espai a escala de l'Estat espanyol a recer de l'auge del PSOE de Pedro Sánchez ha provocat una davallada de 100 regidors, dels 358 de 2015 als 258 de l'actualitat.

En el cas de la CUP, malgrat que ha acusat l'impacte de la concentració del vot entorn d'ERC en molts llocs de la zona d'influència metropolitana, la davallada en termes absoluts ha estat més moderada si ens fixem en els regidors obtinguts (336 per 372 el 2015) i les poblacions on opta a l'alcaldia. El fet que hagi concentrat la seva pèrdua de vot a l'àrea metropolitana provoca, però, que en xifres absolutes s'hagi deixat pel camí gairebé la meitat dels vots.

Hi ha hagut, però, també una nota positiva per a aquest espai. Es tracta dels sis regidors obtinguts per Guanyem Girona (on hi ha la CUP), només per darrere dels nou de Marta Madrenas i Junts per Catalunya i pocs vots per davant del PSC que també ha obtingut sis cadires (dues més que el 2015) al consistori gironí. El ple el completaran ERC i Ciutadans amb quatre regidors i dos regidors respectivament, és favorable per a la reelecció de la candidata del partit de Carles Puigdemont. No obstant això, el cap de llista de Guanyem, Lluc Salellas, en declaracions posteriors a la proclamació dels resultats manifestava la voluntat d'intentar un pacte alternatiu amb ERC per obtenir l'alcaldia.

Punxa l'extrema dreta

Una altra singularitat d'aquestes eleccions era l'expectativa per veure quins resultats aconseguiria recollir el partit ultradretà Vox que concorria per primera vegada amb opcions de recollir regidors després d'haver absorbit els quadres territorials de Plataforma per Catalunya. Presentava llistes a 47 municipis del Principat i només en un ha aconseguit obtenir representació. És el cas de Salt (Gironès), on hi haurà tres regidors de la formació d'extrema dreta, un més dels que tenia fins ara Plataforma per Catalunya.
 

També s'ha quedat sense cadira l'històric ultra Josep Anglada que ha perdut el seu escó a l'ajuntament de Vic (Osona). De fet, el seu partit, Som Identitaris, només ha obtingut un regidor a Manlleu (Osona). El cinquè regidor d'extrema dreta que hi haurà aquesta legislatura a Catalunya l'ha obtingut a Ripoll (Ripollès) el Front Nacional Català, un partit xenòfob i independentista que només presentava aquesta candidatura i que ha aconseguit per poc el 5% dels vots necessaris per obtenir representació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.