Principat
Barcelona
A Barcelona, per primera vegada, el més votat ha estat un candidat independentista. És Ernest Maragall, d’Esquerra Republicana, que empata a regidors amb Ada Colau, que també en tindrà deu. I és que, el partit d’Ernest Maragall ha protagonitzat un creixement inaudit, tot arribant a assolir el millor resultat de la història a la capital del Principat. Els republicans han passat d’ésser la quarta força en 2015 a situar-se primera. El PSC en suma vuit i la CUP queda fora del consistori. Junts per Catalunya baixa a cinc regidors. Els socialistes de la mà de Collboni s’han vist propulsats des de la cinquena plaça de fa quatre anys fins al tercer lloc en el caseller amb vuit regidors. D’altra banda, sobta el fet que, la força més votada a Catalunya en la contesa electoral del 21-D, Ciutadans, encapçalada per Manuel Valls a Barcelona, ha aconseguit sis regidors tot situant-se com la cinquena força al consistori barceloní. Valls supera els cinc regidors de Carina Mejías en 2015 amb sis regidors. Malgrat tot, un creixement lleuger que no permet a l’exministre francès arrabassar l’alcaldia ja que la suma amb els partits constitucionalistes no sobrepassa el llindar de 21 edils que marca la majoria. El candidat del Partit Popular a la batllia barcelonina, Josep Bou, manté els dos regidors de 2015.
Tarragona
Enguany, Tarragona ha tornat a tintar-se de roig gràcies als set regidors socialistes que ha aconseguit la candidatura de Josep Félix Ballesteros En 2015. Aquest cop, però, la segona plaça no és per C’s sinó per ERC. Els republicans han fet el millor resultat de la història a Tarragona a causa dels set regidors guanyats. La llista republicana de Pau Ricomà ha sumat tres cadires al consistori respecte les municipals anteriors. El tercer lloc és per C’s que ha mantingu els quatre edils de 2015, com també ho ha fet la CUP. L’antiga CIU era la cinquena força a Tarragona amb tres regidors. Ara, Junts per Tarragona ha repetit els tres regidors de l'anteriro contesa electoral. La CUP, com EnComúPodem Tarragona, manté els dos edils de la legislatura. El pas per les urnes del 26-M ha rebaixat el poder del Partit Popular que ha cedit dos dels quatre regidors de 2015.
Girona
Revalida de Marta Madrenas al consistori gironí amb nou regidors. S’haurà d’entendre amb la plataforma que integra la CUP, Pirates i altres formacions, que suma sis regidors. La formació de l’esquerra alternativa ha batut el seu record a la capital del gironès. Per altra banda, els de la rosa i el puny s’emplacen tercers, el millor resultat des que Joaquim Nadal deixà la batllia. Per contra, el conflicte intern republicà a la ciutat de Girona que ha palesat Maria Mercè Roca en els darrers dies quan va abandonar el partit ha relegat els republicans al quart lloc amb quatre regidors. En 2015, Carles Puigdemont va guanyar l’alcaldia de Girona, però va deixar l’Ajuntament en ser designat successor d’Artur Mas en gener de 2016. El mateix Puigdemont designà Albert Ballesta (qui era el número 17 de la llista del PDECat), però va ésser destituït a parer de la direcció nacional per Marta Madrenas. Una legislatura més tard, Madrenas governarà a la ciutat de Girona tot i que han perdut un regidor respecte 2015. Ciutadans repeteix dos regidors. El Partit Popular desapareix de la batllia.
Lleida
En tan sols quatre anys, el panorama polític lleidatà ha canviat radicalment. Tradicionalment, Lleida ha estat un feu per la formació roja, però el groc republicà ha tenyit de groc la Paeria. ERC ha estat la llista més votada amb set regidors. El socialista Fèlix Larrosa no ha revalidat l’alcaldia que obtingué Àngel Ros en 2015 ja que ha empatat a regidors amb ERC, però s'ha vist superada en nombre de vots. Larrosa substituí Àngel Ros en 2018 quan fou enviat a Andorra com a ambaixador espanyol. Ben a la vora, en tercer lloc, Junts per Lleida ha repetit els sis regidors de 2015, però ha abandonat el paper de màxima força a l’oposició que ostentava. La quarta força lleidatana és C’s amb tres edils, han minvat en un. La CUP s’esfondra i no aconsegueix cap seient. En canvi, contra tot pronòstic, els Partit Popular manté els dos regidors de fa quatre anys. Comudelleida - ECG reafirma els dos regidors que ja tenia.
L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Un altre feu socialista és l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants. El 26-M ha corroborat que la ciutat és socialista una legislatura més. La cap de llista, Nuria Marín, ha fet créixer els ja bons resultats de 2015 amb 15 regidors. La solidesa socialista en l’àrea metropolitana s’ha palesat en vista de la majoria absoluta de Marín, cosa que li permetrà governar en solitari un cop més. Els republicans romanen alçats en l’escomesa de fer forat en l’àrea metropolitana. Així mateix, la llista d’Antoni García ha experimentat una gran crescuda d’ençà els comicis de 2015. Per sorpresa de tots i per primer cop, ERC s’ha afiançat com el partit a l’oposició amb cinc regidors.Ciutadans guanyà la segona plaça en 2015 amb quatre regidors, però ha estat desplaçada a la tercera ja que han mantingut els quatre regidors, però han retrocedit en nombre de vots. La formació de L’HEnComúPodem ha quedat desplaçada a la quarta posició, però ha augmentat en un la representació al consistori hospitalenc. El PP roman viu amb un regidor. Junts per L’Hospitalet i la CUP no n’han obtingut cap.
Badalona (Barcelonès)
Xavier García Albiol conquereix novament l’alcaldia de Badalona amb onze regidors, fet que el permet governar amb majoria absoluta. Val a dir que, en la contesa electoral de fa quatre anys, el PP guanyà amb deu regidors, n’ha sumat cinc. La segona força és per Badalona Valenta, set regidors,la candidatura que agrupa la CUP+ERC i que encapçala Dolors Sabater. Enguany, Podem ni els Comuns no s’han volgut sumar a la formula de Sabater que en la legislatura passada, sense ERC, aconseguí desallotjar de l’alcaldia a Xavier Garcia Albiol a partir d’un pacte de govern amb ERC i ICV i el suport extern del PSC. El PSC badaloní ha quedat tercer amb sis regidors, seguit de BComú i JxCat amb dos i un regidors respectivament.
Sabadell (Vallès Occidental)
El PSC ha sortit victoriós de Sabadell atès que han fet seus deu regidors. Marta Farrés és la candidata que ha arreplegat més vots amb diferència. ERC s’engrandeix per escalar fins a la segona posició i ser el major partit a l’oposició. Una tònica, que, com ja hem vist, es repeteix en diverses ciutats. A continuació, CUPSBD-AMUNT completa el tercer lloc amb tres regidors. A la formació anticapitalista la segueixen els tres regidors de Ciutadans i Junts per Sabadell. Podemos s’emporta un regidor i tanca el consistori.
Terrassa (Vallès Occidental)
La formació de l'exalcalde Jordi Ballart, Tot per Terrassa, ha triomfat amb deu regidors. El socialista Alfredo Vega no ha revalidat l’alcaldia terrassenca i tan sols ha aconseguit set regidors. En 2017, el socialista Alfredo Vega López va esdevenir alcalde de Terrassa com a candidat de la llista més votada a les eleccions municipals de l'any 2015 després de la renúncia de l'anterior alcalde, Jordi Ballart. Vega ha sumat set regidors. La tercera força és ERC amb cinc. La formació taronja de C’s ha sofert una forta baixada, tot emplaçant-se en la quarta posició amb tres regidors. Junts per Terrassa manté els dos regidors, però la CUP i el PP s’esfumen de la batllia.
País Valencià
Ciutat de València
Joan Ribó tornarà a ser alcalde de València. El de Compromís ha superat els 100.00 vots i ha assolit deu regidors. En comparació amb les anteriors eleccions locals, Compromís ha crescut un regidor. Sembla ser que es repetirà el pacte de la Nau. El Partit Popular ha quedat en segon lloc amb vuit regidors. Un menys és el que ha obtingut la candidatura socialista, fet que els situa en tercera plaça. Ben a la vora, Ciutadans ha refermat els sis regidors de 2015. Vox ha entrat amb dos edils. València en Comú ha perdut els dos regidors i es queda fora del consistori.
Castelló de la Plana
L’Esquerra assoleix la majoria amb més comoditat: 10 regidors, un per damunt de la majoria absoluta. El PSOE lidera l’esquerra amb 10 regidors i podrà fer govern amb Compromís (dos) i Podem (dos). Vox irromp amb un regidor. Amparo Marco repetirà com a alcaldessa de Castelló de la Plana atès els deu regidors socialistes i el suport de Compromís i Podemos que supera el llindar que marca la majoria. El partit de Marco ha pujat quatre regidors respecte els sis de fa quatre anys. El Partit Popular perd el primer lloc i recula un regidor. Ciutadans fa seu el tercer lloc del rànquing amb quatre regidors. Compromís aconsegueix 3 regidors i Podemos un.
Alacant
A Alacant, el tripartit d’esquerres no tindrà reedició ni el PSOE serà la força més votada, tal com anhelava la formació liderada per Francesc Sanguino. El PP, amb nou regidors, els mateixos que els socialistes, és la formació més votada i podrà fer govern amb Ciutadans (cinc) i Vox (dos regidors). Compromís i Podem empaten a dos regidors.
Elx
A Elx es repetirà el govern d’esquerres amb una victòria ajustada del PSOE (12 regidors) i Compromís (dos). Vox irrom amb dos regidors.
Illes Balears
Palma
A Palma, majoria ajustada de l’esquerra amb predomini del PSOE, formació més votada amb nou regidors. Formarà govern amb Podem i Més (tres cadascun). Es pot tornar a produir el tripartit d’esquerres. El Partit Popular amb sis regidors és segona força. La formació ultradretana de Vox ha aconseguit ser tercera amb quatre.
Eivissa
El Partit Popular ha eixit victoriós del 26-M a a Eivissa per la mínima, amb set regidors. A tocar, els socialistes s’han postulat com la segona formació més votada amb sis regidors. Gent per Eivissa, Podemos i Ciutadans han obtingut dos regidors. Vox i Ara Eivissa un.
Formentera
Gent per Formentera ha pres l’alcaldia gràcies als sis regidors aconseguits. Sa Unió ha empatat a sis amb la llista guanyadora. El partit socialista per la seva part, cinc.
Ciutadella de Menorca
El partit d’esquerres sobiranista Més per Ciutadella ha arribat als set regidors, tot posicionant-se com la força més votada. El Partit Popular s’ha situat amb cinc edils. El Partit socialista amb quatre i Ciutadans tres regidors. Podemos, pel seu compte, dos. Maó (Menorca)
Fraga
A la Franja de Ponent, la victoria se l’ha endut el Partit Popular amb vuit regidors. A l’oposició, el Partit Socialista s’ha situat amb quatre regidors. Compromís per Fraga ha obtingut dos regidors. Ciutadans, Podemos i Partido Aragonés Regionalista, un regidor cadascun.