Quan es parla de la guerra civil espanyola al País Valencià es sol recordar que València fou capital de la República a partir de novembre de 1936; també, per descomptat, del vaixell Stanbroock, l'últim que, des del port d'Alacant, va salpar amb centenars de famílies republicanes que fugien d'un destí funest davant la proclamació imminent de la victòria franquista. Molta menys visibilitat ha tingut, en canvi, aquest període a la ciutat de Castelló, a pesar que es va mantenir lleial a la República fins juny de 1938. Els últims quatre anys de govern del Grau (format per socialistes i Compromís, amb el suport extern de Castelló en Moviment) ha servit per recuperar una part d'aquesta memòria col·lectiva que havia quedat invisibilitzada. La recuperació i museïtzació d'un refugi antiaeri al centre de la ciutat ha estat l'exemple més visible d'aquesta voluntat reparadora encapçalada per la regidoria de Cultura.
«La política de memòria històrica de la ciutat de Castelló ha fet un gir de 180 graus», assegura Juan Miguel Palomar, membre del Grup per la Recerca de Memòria Històrica de Castelló, un col·lectiu actiu des de l'any 2004 i molt voluntariós que d'aleshores ençà treballa per investigar el període de la II República, la guerra civil i la repressió franquista a les comarques de Castelló. Foren ells els qui posaren damunt la taula la possibilitat de recuperar per a la visita pública un dels molts refugis antiaeris habilitats durant la guerra civil. Fer emergir, en definitiva, una realitat oculta per l'asfalt i el ciment, però també per una memòria implacablement imposada.
La ciutat va comptar durant el període de la guerra civil amb 43 refugis públics i 237 de privats. D'entre tots ells s'optà per recuperar el situat al costat de l'edifici de correus, un soterrani amb diverses galeries. L'estiu passat, després d'invertir-hi 110.000 euros, quedà obert al públic i des d'aleshores ha estat visitat per més de 25.000 persones. En aquest cas, no va caldre fer una gran despesa perquè durant el període franquista, en plena Guerra Freda, les autoritats locals van decidir rehabilitar-lo.
Siga com siga, la recuperació del refugi ha esdevingut un atractiu turístic de Castelló però sobretot ha desvetllat les consciències de molts castellonencs i castellonenques. «Ha significat obrir un espai de memòria que fins ara estava completament tancat», assegura Palomar. A més de programar visites per a alumnes d'institut, la regidoria de Cultura, que té les competències en matèria de memòria històrica, ha programat vuit sessions d'un espectacle de narració oral que recupera els testimonis de castellonencs i castellonenques que van viure aquell període. «Abans es veia la mar» és una peça de Tània Muñoz Marzà. Es tracta de propostes que persegueixen convertir aquest refugi no en un espai estanc sinó un espai dinàmic, viu. En aquesta mateixa línia, el passat abril, aquest cau contra les bombes esdevingué un escenari teatral per acollir l'adaptació de la peça teatral Ombres, de la companyia Cent i la Mare.
«Tot açò ha estat un colp d'aire fresc», diuen des del Grup de la Memòria de Castelló. I ho diuen pel que s'ha fet durant aquests quatre anys des de la regidoria de Verònica Ruiz, de Compromís, però sobretot per tot el que es va deixar de fer en els 20 anys que el Partit Popular va governar la ciutat. El Grup per la Recerca, per exemple, va haver de buscar recer en l'Autoritat Portuària de Castelló, el 2006 per poder exposar la seua mostra fotogràfica 'Castelló sota les bombes', que a posteriori va donar peu a la publicació d'un llibre homònim. «Fins i tot per inscriure'ns com associació cultural vam tenir problemes que ells deien que eren administratius però que en realitat eren polítics», critica Juan Miguel Palomar.
A peu per la història
Aquest historiador és un dels qui puntualment fa visites guiades pel Castelló republicà, una cartografia desconeguda per la majoria dels qui viuen en aquesta ciutat. El templet dedicat a la música del Parc Ribalta, el Museu de Belles Arts, la Cambra Agrària, l'edifici morú del Grau,... són alguns dels vestigis que romanen en peu encara avui en dia, completament integrats en la ciutat. Aquesta passat es pot resseguir a través d'un recorregut autoguiat impulsat pel Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC), una institució creada el 2018 amb el propòsit d' «integrar, investigar, conservar i difondre el patrimoni de la ciutat», o cosa que és el mateix, bastir una oferta cultural i turística que, durant l'etapa precedent, havia estat pírrica. El recorregut disposa d'un panell introductori d'inici i 10 punts d'interès senyalitzats amb plaques numerades a terra. L'Ajuntament hi ha invertit 7.000 euros. Pels qui preferisquen mirar-s'ho en paper, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, amb el suport econòmic del consistori, ha publicat Castelló Republicà: arquitectura i urbanisme (1931-1936), amb fotos de Francesc Durà.
El passat novembre s'iniciaren les tasques d'exhumació de cossos dels represaliats durant el franquisme al cementiri de Castelló. Poca gent sap que la capital de la Plana és la segona ciutat del País Valencià on més morts per repressió hi ha registrats. Fins a 530 d'aquells represaliats foren dipositats al cementiri civil. Un monòlit, promogut pel Grup per la Recerca, els recordava des del maig de 2008. El novembre passat, a petició del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, s'iniciaren els primers treballs d'exhumació, als quals s'adreçà una partida de 18.000 euros. Tres eren els cossos que s'havien d'exhumar (prèvia petició de les famílies) per bé que ArqueoAntro, l'associació encarregada de dur endavant els treballs, va acabar exhumant-ne 13 per la disposició de les despulles. Aquest 2019 hi ha previst iniciar una segona campanya de recuperació de cossos, a la qual l'Ajuntament hi destinarà 26.900 euros. La intenció és donar resposta a set famílies que han sol·licitat els treballs. «S'estan fent els passos per dignificar la història de Castelló», assegura Juan Miguel Palomar.
Quina creu!
En el 'deure' de l'Ajuntament de Castelló, al tancament d'aquesta legislatura, hi ha la retirada de la creu dels caiguts, situada al Parc Ribalta. La retirada del monument, avalada pels serveis tècnics de la Generalitat, ha esdevingut tortuosa i ha topat amb tota mena d'entrebancs per part del col·lectiu Abogados Cristianos. A més, l'alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco, que era qui en tenia les competències, ha mantingut durant la legislatura una actitud ambivalent, a la vista dels problemes judicials que en altres indrets accions similars havia tingut la retirada (l'alcaldessa de la Vall d'Uixó, Tania Baños, fou imputada per la retirada de la creu). Finalment, i a la vista del bloqueig, el passat novembre la junta de govern va decidir que Marco traspassara a la regidora de cultura, Verònica Ruiz, les competències en matèria de memòria històrica. Ruiz sempre s'ha mostrat decidida a procedir-hi.
Aquest traspàs havia de possibilitat, en principi, que la retirada del monòlit es fera efectiva però, tanmateix, s'ha topat amb un últim entrebanc: el març passat el jutjat contenciós administratiu número 1 de Castelló va acceptar la mesura cautelaríssima presentada per Abogados Cristianos perquè es paralitzara «per circumstàncies d'especial urgència» la partida pressupostària de 80.000 contemplada en els pressupostos i que estava destinada a la retirada i posterior remodelació del parc. La retirada de la creu, que els partits polítics d'esquerra ja van demanar a principis dels 80, haurà d'esperar.
