26M

La CUP i les municipals, revifalla o daltabaix?

L'esquerra rupturista encara el 26-M amb l’ànim de deixar enrere els mals resultats de les eleccions catalanes del 21-D per tornar a ser cabdal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No és la CUP dels deu diputats en els comicis del 27 de setembre de 2015 que va forçar el pas al costat d’Artur Mas i que va derivar en la presidència de Carles Puigdemont. Tampoc no és la de David Fernández, qui va ser el polític insígnia de la formació anticapitalista tot arribant a ésser el més ben valorat de la cambra catalana. Els quatre escons obtinguts en la contesa del 21-D de 2017, un per cada circumscripció, van significar un terrabastall, perquè van passar de deu a quatre diputats. Els darrers comicis catalans forçats per l'aleshores govern de Mariano Rajoy suposaren un sotrac per la formació rupturista, ja que va deixar escapar 140.000 vots respecte als 336.000 del 27-S. 

Més recentment, la CUP decidí no concórrer a les eleccions generals del 28-A, cosa que va provocar una disputa entre l'assemblea nacional i les diferents organitzacions que en formen part. Malgrat tot, va ser creada la candidatura del Front Republicà, impulsada entre altres per Poble Lliure (organització que forma part de la CUP) contra el parer de la direcció. Als comicis espanyols, la llista encapçalada per Albano Dante Fachín no va assolir representació, però es va quedar ben a prop: 113.000 vots. En aquest sentit, el politòleg Lluís Orriols expressa que: “No formar llistes per a les eleccions, siguin les que siguin, sempre és dolent perquè perds visibilitat. A més, part del teu electoral es decideix a votar altres formacions, fet que no contribueix a fidelitzar”.

La llavor que fa brollar la CUP és el municipalisme i el treball de base, de “baix a dalt”. Avui governa en 31 ajuntaments com ara els de Sabadell (Vallès Occidental), Berga (Berguedà), Cerdanyola del Vallès i Ripollet (Vallès Occidental). Val a dir que, fa uns mesos, una moció de censura impulsada per PP, PSC i C’s  acomiadà la fins aleshores alcaldessa, Dolors Sabater, de la batllia badalonina. La formació de l’esquerra alternativa té 385 regidors gràcies als 235.000 vots que obtingueren en les municipals de 2015. I a Reus (Baix Camp) i Sant Cugat del Vallès són la segona força amb més suports. Fins al moment, la CUP ha millorat sempre els seus resultats cada cop que s’ha presentat a unes eleccions locals.

Enguany, els anticapitalistes han presentat 208 llistes, 45 més que en 2015. D’aquestes, 196 concorren amb la nova marca Alternativa Municipalista (AMUNT). Amb les municipals a tocar, la deriva negativa pot arribar a la seva fi per convertir-se en una nova etapa per al partit situat més a l’esquerra de l’espectre independentista. Però no serà gens fàcil, perquè la idea d’una confluència  local d’esquerres que aglutini CUP, comuns i Podem no s’ha produït en aquesta ocasió. En canvi, en les anteriors municipals de 2015, els tres partits es van unir en bona part de les grans ciutats per oferir a la ciutadania una opció àmplia d’esquerres. Com a resultat, el 26-M estarà marcat per l’increment de candidatures d’esquerres a les principals ciutats de Catalunya, atès que han desaparegut gairebé totes les llistes que encara unien militants de l’esquerra independentista, podemites i comuns. La discòrdia existent entre les formacions “del canvi” posa en escac la possible revalidació de l’esquerra rupturista en distintes batllies, com les de Badalona o Sabadell, a causa de la possible divisió del vot fruit de la fragmentació de candidatures de tarannà divers, però que persegueixen amb un mateix objectiu. En aquest context, es produeix una disminució notable de les opcions dels partits que advoquen per la política “de i per a la gent” de revalidar l’alcaldia o de guanyar-la en aquells territoris on van situar-se com a segona força, com per exemple Terrassa (Vallès Occidental), Cornellà de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) gràcies a las confluències entre comus i cupaires en els dos últims casos.

El desacord també s’ha donat al si de la mateixa CUP, com ha passat a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), la segona ciutat més  poblada de Catalunya. La formació cupaire hospitalenca, CUP-Poble Actiu, agrupava Procés Constituent i Lluita Internacionalista, i en 2015 obtingué un regidor. Però, de cara al 26-M alguns membres de la CUP-PA es presenten per separat sota les sigles d’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet (AELH), formada per veïns i membres de Lluita Internacionalista, Som Barris i Arran l’Hospitalet. Al capdavant d’aquesta “candidatura municipalista i de ruptura” es troba la independent Emma Núñez. D’altra banda, a la CUP s’hi han adherit Constituents per la República (CxR), Socialisme i Llibertat (SOL) i Nació Andalusa PPCC, formant la candidatura de CUP l’Hospitalet Per la Ruptura - Alternativa Municipalista, un “espai popular i assembleari” que pretén “trencar amb el Règim del 78” i assaltar l’alcaldia de la mà de Maria Ariadna Velando

Segons afirmen fonts internes del partit, en tot moment hi ha hagut predisposició a revalidar un model d’èxit, però no ha existit la mateixa sintonia des dels comuns. Altrament, la CUP sí que recolza candidatures que integren  altres forces polítiques i sota altres noms com ara els de Guanyem Girona, Crida per Lleida, Fem Manresa, Capgirem Vic, Guanyem Figueres o Sumem Banyoles.

Per a tractar d’esbrinar què hauria de passar perquè la CUP remuntés, la politòloga Sílvia Claveria expressa que la clau de volta rau en la consolidació més que no pas en el creixement. Claveria atribueix el bon moment que viu Esquerra Republicana, sobretot, gràcies a la penetració en l’àrea metropolitana dels últims temps amb els mals resultats cupaires del 21-D. Però això, segons indica, no té per què reproduir-se a nivell local, ja que l’electorat canvia de lògica radicalment. Per tant, fa saber que “si es compleix el bon resultat republicà que auguren les enquestes i la CUP repeteix els 200.000 vots voldrà dir que l’independentisme no només s’ha consolidat, sinó que ha crescut enormement”.

La politòloga fa saber que la victòria cupaire passa per les grans ciutats, especialment aquelles situades a l’àrea metropolitana. “Repetir l’alcaldia de Badalona i Sabadell, per exemple, és crucial a causa de la seva condició de grans ciutats i d’espais difícils  per a l’independentisme”. Per a Orriols, fer-ho, seria la prova que el projecte cupaire és capaç de traspassar fronteres culturals i lingüístiques per assolir una majoria de canvi i fer més gran l’espai independentista. I fins i tot, palesaria que és possible seduir l’electoral sobiranista que no és declaradament independentista, però que comparteix les contundents reivindicacions de progrés i justícia social.  

Ambdós politòlegs coincideixen a afirmar que les municipals són l’avinentesa perquè el sobiranisme sobrepassi l’anhelat 50% de sufragis.

El panorama municipal és ben divers i en qüestió de pocs quilòmetres la situació és ben diferent. Per a grat anticapitalista, la candidatura que capitaneja Lluc Salellas té opcions d’arrabassar a Marta Madrenas de Junts per Catalunya la batllia gironina. Per primera vegada en la història, l’esquerra independentista podria guanyar una capital de província o, almenys, això és el que auguren les enquestes. L’espai liderat per Salellas fusiona l’esquerra independentista amb sobiranistes de l’espai dels comuns i, fins i tot, MÉS, l’escissió independentista del PSC. Veus del partit manifesten que aquesta és la fórmula guanyadora, perquè aglutina diferents sensibilitats i apel·la sense embuts a l’avenç social sense renunciar a a la sobirania de Catalunya. A la capital del gironès, el partit de Carles Puigdemont gaudeix d’un ferm recolzament social, però la situació de desconcert en la dreta independentista i el fet que històricament Girona ha estat en mans dels socialistes ajuda a pensar que el sorpasso cupaire és més possible que mai. Escau esmentar, però, que ERC va guanyar-hi en les generals del 28-A. 

En una altra capital, Lleida, fonts del partit expressen la convicció amb el projecte que lidera Rosa Peñafiel, portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme i membre de l’associació feminista Dones Lleida. Preten retirar el socialista Fèlix Larrosa de la Paeria. Si no ho aconsegueixen, des de la CUP esperen doblar els dos regidors obtinguts en 2015 gràcies al fort increment de sufragis independentistes dels últims anys a la ciutat. Per contra,  la gran fragmentació de llistes independentistes a la capital del Segrià juga en contra dels interessos sobiranistes, ja que es presenten cinc candidatures explícitament favorables a la independència: ERC, JxCat, CUP, Primàries i Convergents, el partit de l’exconseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó.

I al sud del Principat, a Tarragona concretament, la CUP preveu bastir el seu fortí a Reus (Baix Camp) i a Valls (Alt Camp) i, de  retruc, refermar-se a la capital tarragonina a mans de Laia Estrada per superar els dos edils obtinguts en 2015. A la capital tarragonina, s’hi presenten 12 llistes de les quals quatre s’estrenen per primera vegada a la ciutat. Es tracta d'Assemblea per Tarragona (moviment veïnal), Centrats per Tarragona (partit catalanista i liberal), En Comú Podem Tarragona i l’ultradretana Vox. La CUP ha tingut un paper molt rellevant des que en 2013 van destapar el presumpte cas de corrupció Inipro, que ha esquitxat el batlle socialista Josep Fèlix Ballesteros. I durant els polèmics Jocs Mediterranis que se celebraren a la ciutat, la CUP també es va  mostrar molt crítica amb la gestió local. Cal destacar que els tres primers llocs de la llista tarragonina els ocupen tres dones, l’alcaldable Laia Estrada, Eva Miguel i Inés Solé.

Segons apunten fonts del partit, la predicció és la de consolidar-se allà on la CUP se sent més còmoda, en les comarques d’interior, i seguir fent forat per arribar a ser primordials en ciutats de l’àrea metropolitana com ja passa a Cerdanyola o a Ripollet. Hi confien, perquè creuen que és el moment d’una força àmplia que aglutini les diferents sensibilitats del sobiranisme. Per aquesta raó, en diverses localitats es presenten amb Esquerra Unida i Alternativa, tal com passa a Manresa (Bages) o amb ERC a El Vendrell (Baix Penedès). I a Ripollet (Vallès Occidental), com en altres localitats, ho fan amb Podem. Però aquesta tònica, com ja s’ha esmentat anteriorment, no es reprodueix en massa localitats.

Per a Lluís Orriols, el triomf de la CUP passa per superar el tòpic de ser l’esquerra més radical i connectar amb els sectors progressistes que en altres moments es decantarien pels comuns o Podem en una situació de menys anormalitat política. Un exemple és el cas badaloní. Per tal de arrabassar l’alcaldia a Xavier Garcia Albiol, la CUP ha format una aliança amb ERC tot atorgant a l’ex-alcaldessa, Dolors Sabater, el primer lloc a la llista. El resultat s’anomena Badalona Valenta i es reivindiquen com l’alternativa real i de progrés per a frenar les polítiques reaccionàries d’Albiol. Caldrà veure si la suma de les forces d’esquerres és superior a la del PP -amb la suma de Ciutadans, PSC o potser Vox- i si són capaces d'entendre’s per a governar. Cal tenir en compte que s’han trencat ponts entre l’esquerra sobiranista i el PSC arran de l’1-O, fet que esdevindrà un factor clau per a la confecció de pactes post-electorals a Badalona i arreu del territori català. La incògnita rau en si la formació de Sabater, integrada per dues forces explícitament independentistes, captarà suports fora de l’òrbita sobiranista ja que, enguany, els comuns han renunciat a sumar-s’hi. Val a dir, també, que la Badalona Valenta ha promogut una campanya d’àmbit social i ha deixat en segon pla el tema del procés. 

A Mataró (Maresme), la CUP es presentarà amb les seves sigles i amb Carme Polvillo com a cap de llista. I Juli Cuéllar, qui va ser el primer de la llista fa quatre anys, ara serà el segon. La CUP Mataró i Som Alternativa, l’espai que dirigeix Albano-Dante Fachín, no han estat capaços d’arribar a un acord  per presentar-se junts. A la capital del Maresme, la CUP ha anat creixent, poc a poc, però sense aturador. I si en 2011 tenien tan sols un edil, en 2015 van sumar-ne un altre. Ara, esperen continuar a l’alça.

A la vora del Besòs se situa una de les ciutats més poblades de Catalunya, Santa Coloma de Gramenet. Som Gramenet va quedar en segon lloc en 2015 amb sis regidors en una ciutat governada tradicionalment pel PSC. Malgrat que l’entesa entre Podem i CUP aconseguí uns resultats formidables, la formació lila ha triat com a soci els comuns, tot deixant en solitari la CUP en la cursa per l’alcaldia. Al Baix Llobregat, Alternativa d'Esquerres per Cornellà és la candidatura  que impulsa la CUP fruit de la separació que patiren cupaires i comuns en la legislatura passada. Cornellà EnComú-Crida per Cornellà es va convertir en la màxima força a l’oposició. Ara, presenten com a cap de llista Ángel Camacho, que ha estat regidor, número tres per Cornellà en Comú fa quatre anys. A la ciutat veïna de Sant Boi, la CUP i el sector crític dels comuns anomenat Sobiranistes uneixen forces amb  Som Alternativa per oferir a la ciutadania santboiana una nova forma de governar la ciutat. 

A la capital catalana, Anna Saliente és la cara visible encarregada de repetir els tres edils obtinguts en 2015. Si s’aconseguís la fita, es convertirien en objecte de desig, per formar govern ja que  Ernest Maragall i Ada Colau haurien de comptar amb la seva complicitat. A hores d’ara, tenen garantida la representació a Barcelona amb dos o tres regidors, tal com apunten els sondejos. En 2015, la CUP va aconseguir 51.000 vots a Barcelona amb María José Lecha de cap de llista i de cara al 26-M han renovat completament la seva candidatura. Tal com dicta el secretariat nacional, cap dels regidors no repetirà, com tampoc no ho farà Eulàlia Reguant, qui ja va renunciar a encapçalar el projecte per Barcelona. La nova cap de llista és ben poc coneguda en comparació amb altres candidats que opten a l’alcaldia, tot i que Anna Saliente compta amb un llarg historial de militància de base. El fet d’estrenar-se com a candidata no té perquè restar punts al partit. En el debat dels candidats de BTV va sobresortir per la seva capacitat argumentativa, tot essent la més ben valorada pels espectadors. Durant el mandat Colau, la CUP s’ha mostrat com  l’oposició d’esquerres més vigorosa, especialment amb el conflicte dels manters i amb les actuacions de la Guàrdia Urbana

Les eleccions del dia 26 seran la propera prova de foc per a la CUP, que mirarà d’augmentar la seva fortalesa en l’àmbit municipal, el que més ha fet créixer la formació anticapitalista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.