Àustria

Així pressiona l'FPÖ els mitjans de comunicació a Àustria

El Partit Liberal d’Àustria (FPÖ per les seves sigles en alemany) critica els mitjans de comunicació i mostra tendència cap a l’extrema dreta. Però el canceller Sebastian Kurz continua regnant, impertorbable.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el dimecres 1 de maig desenes de milers de persones van sortir als carrers de Viena i els líders de la democràcia social van protestar contra l’atac als valors fonamentals de la democràcia davant l’ajuntament, què feia el canceller?

Sebastian Kurz feia com si tot anés perfectament. Llegia les novetats de la reunió matinal del Consell de Ministres, s’ho passava bé amb les famílies als jardins del Palau de Schönbrunn i semblava tan relaxat com al vespre anterior durant una entrevista en directe a Viena. Va admetre que evidentment hi ha hagut «moments amb el FPÖ durant els quals he pensat que no poden anar de debò». Però en el balanç final, els punts en comú són molt més forts. Sobre les «línies vermelles» en el discurs polític, diu que les continuarà vigilant.

El FPÖ, que governa el país en coalició amb el conservador Partit Popular d’Àustria (ÖVP per les seves sigles en alemany) del canceller Kurz, ara mira d’explorar els límits de la paraula durant la campanya electoral de les eleccions europees. A l’ajuntament hi ha penjats cartells electorals dels liberals amb el lema: «FPÖ voten statt EU-Asylchaoten» (voteu al FPÖ i no als extremistes europeus partidaris de l’asil). I a l’abril el vicealcalde del FPÖ va publicar un poema amb el títol de «Die Stadtratte» (la rata de ciutat) a Braunau, la ciutat natal de Hitler, en el qual havia escrit que l’immigrant—un «rosegador amb fons de claveguera»— ha d’«integrar-se en la nostra manera de viure o tocar el dos ràpidament».

Quan el periodista de la televisió pública austríaca (ORF) Armin Wolf va confrontar el secretari general i cap de llista del FPÖ, Harald Vilimsky, amb acusacions de racisme a la televisió, ell va reaccionar a crits davant les càmeres. Wolf va comparar el cartell electoral del FPÖ amb una caricatura de l’antic diari nazi Der Stürmer. Vilimsky, enfurismat, va qualificar la tècnica interrogativa de Wolf d’«últim recurs» i d’«un escàndol de la classe especial» i el va amenaçar en directe que hi hauria «conseqüències». L’endemà va exigir indirectament la substitució de l’estimat moderador.

No és una novetat que un partit del govern a Àustria intenti influenciar la cobertura informativa dels mitjans de comunicació, sobretot a la ORF. Ningú no ho sap millor que el seu director general, que abans havia estat cap de l’associació d’emissores socialistes. Els cristianodemòcrates i els socialdemòcrates sempre han actuat amb pressió a les redaccions. La cancel·lació d’anuncis lucratius als diaris i altres formes de distanciament del govern entre bastidors són habituals. Però mai un partit no havia seguit endavant amb un atac tan rigorós als mitjans de comunicació com ho ha fet el FPÖ. Els populistes de dretes fan campanya en contra de l’ORF i exigeixen que es suprimeixi el canon televisiu. L’expresident del FPÖ Norbert Steger, ara president del Consell Directiu de l’ORF, fins i tot va suggerir que Wolf es prengués un «any sabàtic».

Armin Wolf seu en una cafeteria del centre històric de Viena uns quants dies després de l’escàndol. Ha rebut molta solidaritat, sobretot dels companys alemanys que el veuen com l’última fortalesa («One Man Standing») contra els «enemics de la premsa» a Àustria. El moderador ho troba afalagador i cita Bruno Kreisky: «No sabeu quants elogis sóc capaç d’acceptar».

Però Wolf avisa abans que l’alarmisme s’estengui: «No se n’ha de fer un gra massa, aquí a Àustria cap periodista no ha estat perseguit, empresonat o amenaçat físicament, i encara menys assassinat. No som a Turquia, Eslovàquia o Malta». No obstant això, Wolf lamenta que el FPÖ vulgui perjudicar tant la radiodifusió pública. Vol dir que «estan llestos per a disparar contra una institució cultural central d’aquesta república».

La presidenta del Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ per les seves sigles en alemany), Joy Pamela Rendi-Wagner, insultada per un funcionari provincial del FPÖ que li va dir «gossa en zel», es queixa l’1 de maig que a Àustria s’està perdent «la decència política i moral». Les crítiques contra el govern provenen ara de les seves pròpies files. El predecessor de Sebastian Kurz com a líder dels conservadors, l’exvicecanceller Reinhold Mitterlehner, va avisar: Àustria es desvia cap al totalitarisme, l’ÖVP es sotmet cada vegada més a les exigències xenòfobes del FPÖ.

Però el canceller roman fidel al seu company de coalició. Si a Kurz, obsessionat amb el control, li molesta haver de comentar sempre els nous atacs dels polítics del FPÖ, no deixa que es noti. Kurz compta amb un avançat sistema de detecció anticipada per a coses que poden ser perilloses per a la seva popularitat. Només quan aquest sistema falla, intervé.

Sebastian Kurz, president d'Àustria / Der Spiegel

El canceller va protestar contra el poema racista de les rates de Braunau i, com a conseqüència, l’autor, de lFPÖ, va haver de dimitir. També quan es va saber que el grup dissident d’extrema dreta Moviment Identitari d’Àustria (IB per les seves sigles en alemany) va rebre una donació del genocida de Christchurch, a Nova Zelanda, Kurz va intervenir: va posar en joc una prohibició de l’IB i va exigir al FPÖ un distanciament i una «desconcentració». Segons l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució d’Àustria dotzenes d’afiliats i col·laboradors del FPÖ estan vinculats amb els identitaris. Encara que el president del FPÖ, Hanz-Christian Strache, nega la proximitat ideològica als defensors d’una cultura europea ètnicament homogènia, continua advertint en una gerga identitària sobre un «intercanvi de població» causat per la immigració cap a Europa.

Strache fa equilibrisme: intenta mantenir contents els seus militants d’extrema dreta amb missatges subtilment codificats mentre celebra, al mateix temps, la col·laboració amb Kurz. Ben a prop l’un de l’altre eren tots dos dimarts a la Cancelleria per anunciar que junts han aconseguit tenir un èxit enorme: la reforma fiscal de mil milions d’euros, que alleujarà sobretot els ingressos petits i mitjans.

Kurz i Strache saben que l’anterior govern de l’ÖVP i el SPÖ va fer que la població perdés la fe a través d’escaramusses constants. Tots dos ho intenten tot ara per tal d’evitar una disputa oberta. Però a internet, a través de Facebook i de Twitter, polítics i funcionaris deixen via lliure a la ideologia crua del FPÖ.

Als cercles del govern a Viena la discussió sobre els atacs a la llibertat de premsa es té per un simple simulacre de batalla. «Tot això no són més que refilets, un debat fantasma alimentat sobretot per Alemanya», ho condemna algú de l’entorn d’en Kurz: «qui allí aporrina el FPÖ i tota Àustria sovint només té por de l’ascens del AfD al seu país».

Les enquestes els donen la raó: primerament, la popularitat d’en Kurz es manté intacta després de gairebé un any i mig com a canceller. L’ÖVP i el FPÖ junts obtindrien quasi un 60% del total de vots. Això pot estar relacionat, entre d’altres, amb la bona situació econòmica: l’any passat, per primera vegada des de 1974, es va generar un superàvit pressupostari. El percentatge de deute i la taxa d’atur es van reduir, al 4’8%.

Fins i tot els que critiquen han d’admetre que el canceller ha frenat l’auge del FPÖ. Durant molt temps, el líder del FPÖ Strache va ocupar el primer lloc a les enquestes; sense el rapidíssim ascens d’en Kurz, és probable que ara fos ell el canceller. Mentrestant, sembla que Strache gaudeix del seu paper com a vicepresident i soci principal.

«Sebastian Kurz és el comunicador polític més hàbil amb qui m’he trobat en més de 30 anys de periodista, més hàbil també que Jörg Haider», diu el moderador Wolf. «Pot exercir qualsevol paper, no només d’oposició». Un «polític burgés i conservador relativament clàssic» es troba amb un altre que «vol recolzar els treballadors, però no els que considera “mandrosos” o que “ho fan de mala gana”».

No és clar si l’aliança desigual entre l’ÖVP i el FPÖ es tornarà fràgil abans del final del període de legislatura al 2022. Els que confien en Kurz a Viena diuen que el canceller està decidit a continuar governant de manera encara més calmada. Si en el futur les aventures del FPÖ s’acumulen, és probable que s’acabin convocant noves eleccions aviat.

Kurz, el jove cap de govern de 32 anys a la Ballhausplatz a Viena, obtindria una enorme victòria segons la situació actual.

Traducció de Jasmí Pérez Montava

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.