La Barcelona d'Ada Colau

Moviments i entitats socials de Barcelona −alguns dels quals han participat en el programa de Barcelona en Comú− expliquen a EL TEMPS quins haurien de ser els punts prioritaris de l’acció de govern de la pròxima alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

MODEL DE CIUTAT

Lluís Rabell

President de la Federació d’associacions de Veïns de barcelona (FaVb)

“Les coses principals són, enllà de les demandes, un debat sobre la participació ciutadana. S’ha de mirar com establir un nou
reglament de participació ciutadana, sobre reformes administratives, iniciatives legislatives populars, processos participatius i mecanismes que cal posar a l’ordre del dia i que permetin incidència real de la ciutadania en la governança de la ciutat, en les seves decisions, en els seus pressupostos o en els grans plans urbanístics. Això pot marcar el nou govern municipal. Que hi hagi noves eines de participació és molt important.

També hi ha unes primeres mesures d’urgència social que caldrà implemen tar. Fa temps que constatem una fractura social i qui ha guanyat les eleccions municipals ha parat molta atenció en aquestes desigualtats. Per tant, caldrà implementar mesures en habitatge, renda social i intervencions diverses per pal· liar les conseqüències de la crisi sobre els barris. Entre aquestes intervencions diverses s’ha anunciat ja un pla d’inversions per arrencar el mandat. Parlem·ne −recordem que els nous processos de participació són fonamentals− i concre· tem quins àmbits s’implementen. Més endavant haurem de continuar parlant perquè la reducció de les desigualtats té més a veure amb intervencions a llarg termini que no amb mesures urgents.

També fem una crida a la coresponsabilitat a les forces que han reclamat, en els seus discursos de precampanya, el suport de les classes populars (PSC, CUP, ERC). No és qüestió nostra dir com ho han d’articular, però han de
fer possible que puguin tirar endavant elements compartits en favor dels barris de Barcelona. Ens semblaria malament un bloqueig de manera que la majoria d’escons progressistes no es traduís en una governança a favor de les classes populars.”

 

HABITATGE

Lucía Martín
Portaveu de la PaH (Plataforma pels afectats per la Hipoteca)

“Al nou Ajuntament li demanem bàsicament el mateix que demanàvem a l’anterior: que apliquin la moció que va presentar la PAH a l’Ajuntament, i que es va aprovar, per aplicar la llei del dret a l’habitatge catalana de 2007. El que diu la moció és que, atès que l’Ajuntament no pot reallotjar la gent perquè no té pisos buits −cosa que és certa−, però conscients que els bancs sí que tenen pisos buits, que l’Ajuntament, d’acord amb l’esmentada llei, insti aquests bancs a posar els seus pisos buits en lloguer i, si no ho fan, que s’apliquin sancions.

L’Ajuntament de Convergència i Unió, en un any i quatre mesos, només ha estat capaç de trobar setze pisos buits a Barcelona. Això és ridícul perquè nosaltres, en una setmana, hem alliberat un bloc de la SAREB al barri de Sants que té dotze pisos buits. Per tant, es tracta de voluntat política i el que exigirem al nou govern municipal és que faci el que l’anterior no ha fet.

Basant·nos també en la llei catalana del dret a l’habitatge, aprovada pel Parlaement de Catalunya, demanem a l’Ajuntament que, en cas que es facin pisos de nova construcció, en reservi un percentatge −ja veurem quin− per a parc de lloguer social. Bàsicament, demanem a l’Ajuntament que compleixi la llei. Ara mateix hi ha famílies que es queden al carrer sense reallotjament i és l’Ajuntament qui hauria d’estar reallotjant aquesta gent.

A banda d’això, sabem que els desnonaments no són competència municipal però l’Ajuntament hi pot fer moltes coses. L’Ajuntament ha de fer de mitjancer quan es tracta de particulars −i no immobiliàries o especuladors− però si qui està desnonant és un banc, l’Ajuntament té moltes eines −no estrictament legals− per pressionar·los: o canviant els seus diners d’aquell banc o com sigui −això ja és cosa de l’Ajuntament. El que exigim és que l’Ajuntament pressioni perquè aquests desnonaments no succeeixin i, en el cas que succeeixi, que la família sigui reallotjada.

Ara estem presentant la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica i l’Ajuntament va aprovar una moció a favor d’aquesta ILP. Aviat aquesta ILP es votarà al Parlament i, en el cas que s’aprovi −que esperem que sí−, caldrà desenvolupar·la amb reglaments. De l’Ajuntament de Barcelona, com d’altres que també van aprovar mocions a favor de la ILP, esperem que sigui actiu en el moment de desenvolupar un reglament que faci que la ILP no es quedi només en paraules.”

 

 

ESCOLES BRESSOL 

Joan Medina
Portaveu de la Plataforma 0-3

“Les nostres reivindicacions es divideixen en tres blocs. Un té a veure amb recuperar el que ha estat model públic

d’escoles bressol de l’Ajuntament. Recuperar vol dir tres coses: recuperar el suport educatiu (més hores de suport educatiu), tornar a les ràtios que teníem fa quatre any (nombre d’infants per aula) i tornar a la gestió pública totes les escoles bressol. El govern municipal sortint va privatitzar tres escoles bressol que ja estaven construïdes i en va privatitzar la gestió. Continuen sent de titularitat municipal però les gestiona la privada (cuina, neteja, etc.). Això afecta ara mateix tres escoles bressol que funcionen i dos que començaran al setembre. Una demanda nostra és que tornin a la gestió directa, perquè no s’obri la via a un doble model de gestió directa i indirecta.

El segon bloc és la necessitat de construir nous centres educatius de manera que es puguin garantir places d’escola bressol. I també ampliar la xarxa, no només d’escoles bressol, sinó també d’espais per a la petita infància. Almenys construirne una per districte. Per això s’hauria de refer el mapa d’atenció a la infància. L’actual mapa està fet en el període de mandat del Jordi Hereu. Caldria fer·ne un altre. L’objectiu nal és que es pugui absorbir tota la demanda. Ara mateix s’ha acabat el termini de preinscripció a les escoles bressol i més de 3.000 infants s’han quedat sense plaça.

L’últim bloc té a veure amb la creació d’oferta pública. Cal posar a la precarietat laboral dels treballadors i les treballadores de les escoles bressol i oferir nova oferta pública. Actualment més de la és personal interí. Per meitat de la plantilla (338 treballadors) tant, la convocatòria és urgent.”

 

SENSE SOSTRE

Ferran Busquets
Director de la Fundació arrels

“La prioritat de qualsevol consistori hauria de ser que ningú dormi al carrer a Barcelona. Buscar alternatives perquè no hi hagi gent dormint al carrer. Ara es fan bastants coses, els diferents ajuntaments han anat tirant endavant diverses iniciatives, com el housing first, però queda molt camí per recórrer i caldria apostar per accions més contundents.

Cal que es facin habitatges individuals per a la gent que dorm al carrer, sobretot per a les persones que es troben en una situació més cronificada, que fa molt temps que són al carrer. Aquest ‘molt temps’ és difícil de quantificar, però volem dir aquells casos en què la reversibilitat es fa cada cop més complicada. L’alberg pot ser una situació per a persones que estan en un espai menys croni cat.

Si algú de nosaltres demà ens quedem al carrer, nosaltres tindríem molta facilitat per trobar algun suport i molt probablement ens en sortiríem ràpidament, però quan aquesta situació s’allarga molt de temps, és cada vegada més complicat.

Hem de partir del punt que ningú no vol dormir al carrer. Està molt estesa la creença que hi ha gent que vol dormir al carrer, però la veritat és que la gent que està al carrer és perquè no té altres opcions. Els habitatges individuals per a homeless són un canvi de paradigma a nivell mundial. És el que s’anomena housing first. L’Ajuntament és el punt de partida per donar una solució a la gent que està al carrer i després, quan ocupa l’habitatge, se li posen tres condicions: que, si té uns ingressos, els aporti per
la despesa que suposa el pis; la segona és que la persona accepti la visita d’un equip de suport de manera regular; i
la tercera, que la persona no provoqui conflictes amb els veïns. Es tracta de donar·li suport perquè tingui les eines per evitar que la situació el torni a abocar al carrer. En total, cal que es facin, primer, uns 400 o 500 habitatges.

Quan una persona està al carrer, fins que té prou con ança per anar a un habitatge, el temps que pot passar és molt llarg. Mentrestant, cal fer diferents espais on la gent pugui anar a dormir

i no només a dormir: un espai d’aixo pluc. El problema d’una ciutat gran com Barcelona és que aquesta gent no té facilitats en la mobilitat. Si han de venir a menjar aquí, anar a dutxar·se a l’altra punta de Barcelona i no sé què més a una altra punta, tot es fa molt costa amunt per a algú que no té ni títol de transport.

Abans de les eleccions, nosaltres vam fer unes propostes a tots els partits polítics que haurien de ser també les prioritats: d’una banda, saber quantes persones viuen al carrer; l’esmentada qüestió de l’habitatge i els espais d’aixopluc per a les persones que són al carrer.

Ja s’ha començat a fer l’anomenat housing first, que implica que l’Ajuntament garanteix que l’habitatge on s’instal·la aquella persona que ve del carrer sigui coherent.

Per últim, cal tenir una visió més àmplia i menys local de Barcelona, perquè, per ser coherent, s’ha de donar una resposta al problema a nivell metropolità o a nivell de Catalunya. Si no, des d’altres municipis poden pensar que la solució és enviar les persones sense sostre cap a Barcelona i això tampoc tindria sentit.”

 

SANITAT

Marcel·la Güell

Portaveu de Marea blanca i vocal de sanitat de la FAVB

“És cert que l’Ajuntament de Barcelona té unes competències en sanitat que només equivalen a un 40 per cent. Pel que fa a la plani cació de l’assistència a Barcelona, Ajuntament i Generalitat van crear el Consorci Sanitari de Barcelona, i cadascuna de les institucions té un 40 per cent de representació. A més, l’Ajuntament de Barcelona, per la Carta Municipal, té competències que no tenen altres ajuntaments en salut (salut mental, drogodependències, etc.).

Nosaltres exigim que, sobretot, no es continuï amb la privatització dels serveis públics i, si es pot, es desfaci el que ja s’ha privatitzat, com ara el Consorci del Clínic, que esperem que no es dugui a terme perquè és una privatització encoberta.

Sabem que la sanitat és principalment competència del departament però l’Ajuntament té l’Agència de Salut Pública. Li demanem que aquesta part que l’Ajuntament controla es baralli contra l’exclusió sanitària, cosa que teòricament està assumida pel programa de Barcelona en Comú. És cert que Barcelona no és la ciutat que més problemes posa per l’empadronament, la qual cosa sí que suposaria un risc d’exclusió sanitària, però cal un control sobre aquest tema i que la gent tingui més facilitat per empadronar·se. L’Ajuntament ha d’intuir perquè algunes coses canviïn. Ara mateix el departament fa contractacions amb hospitals com Sagrat Cor, quan moltes persones podrien −i haurien de− ser intervingudes en centres públics. En la mesura que li correspon, l’Ajuntament ha de fer valer la seva in uència per intentar modi car alguna d’aquestes coses.

El consorci del Clínic encara no ha resolt la seva gura jurídica i s’ha d’evitar la privatització. A l’Hospital del Mar els terrenys són de l’Ajuntament i ha fet un préstec a l’hospital per fer obres de remodelació a les urgències. Aquest hospital és important perquè és referència de tots els veïns i les veïnes de Ciutat Vella i Sant Martí i la seva capacitat està molt limitada, perquè fa molt temps que no hi ha inversions. L’Ajuntament ha fet un préstec per poder fer les obres necessàries a urgències. Però, a més, caldria una ampliació perquè l’Hospital del Mar té annex, que és l’Hospital de l’Esperança, a Gràcia i està una mica lluny. Si hi hagués capacitat su cient a l’Hospital del Mar, no caldria enviar gent a l’Esperança.

També ha de ser molt important la participació. Si hi ha una mínima participació en els consells de salut de districte és gràcies a la llei de participació. D’ara endavant hauria de ser una participació real perquè ara hi van i els informen de quatre coses però no els deixen participar realment. La gent coneix bé el seu barri i sap molt més les coses que s’hi poden millorar en l’àmbit de sanitat. Potser tenen molt a dir en plans de salut comunitaris i mesures d’aquest tipus.”

MOBILITAT

Ricard Riol

Portaveu de l’associació per a la Promoció del transport Públic (PtP)

“El que ha de fer Ada Colau és complir el seu programa. Nosaltres vam ser convidats a col·laborar·hi abans de

la redacció del programa i ho vam fer. Sempre ens hem ofert, però després tot depèn de la idiosincràsia de cada partit polític. CiU, per exemple, ens va fer cas quan era a l’oposició. però després no.

El primer que demanem és acabar de fer la nova xarxa d’autobusos sense retallades i donar un nivell de servei equivalent a tota la ciutat, a tots els barris. També volem que la xarxa tingui dimensió metropolitana (ha tornat a estar pensada només per a Barcelona). I el tramvia ha de passar per la Diagonal. Cal que es connecti el que arriba a Francesc Macià amb el
que arriba a la plaça de les Glòries. L’alcalde Trias proposava continuar aquesta connexió amb autobusos. No té sentit dotar d’alta capacitat els extrems de la Diagonal i que enmig no hi hagi tramvia.

També cal que l’Ajuntament sigui combatiu en la roda·
lia. Quan el departament exigeixi solucions per als trens de rodalia, l’Ajuntament hi ha de donar suport. Perquè la xarxa de Rodalies és la infraestructura d’Estat amb més crisi que cap altra. No es pot dir que siguin tercermundistes però són de segona i presenten molts més problemes que no pas la xarxa viària. Evidentment, són més importants que l’ampliació de la Ronda Litoral.

A més, cal una tarifació nova, de tipus ambiental, que sigui més atractiva per lluitar contra la contaminació ambiental. Un abonament de transport públic ha de servir no només per viatjar per la teva zona sinó també les tres zones i ha de ser plana, però per a trens, autobusos i metro. Com una T·Mes però per a tota l’àrea metropolitana.

Ja ho vam proposar nosaltres en les darreres autonòmiques. Vam donar un model de targeta a Artur Mas i a tots els altres líders polítics.

El primer tema podria ser la lluita contra la contaminació, que hem treballat també des de la Plataforma per la qualitat de l’aire. Caldrien mesures restrictives com les que han adoptat París o Londres ni que sigui per evitar les sancions de la UE.
Si no, més tard o d’hora ho acabarem pagant. Sobretot caldria una reducció del trànsit dièsel perquè és el més problemàtic per a la salut humana. La gasolina súper és problemàtica per l’emissió de CO2 però no està relacionat amb la qualitat de vida humana a la ciutat com el dièsel. Havien baixat les emissions per la crisi però l’any que ve tornaran a pujar perquè l’envelliment dels vehicles també augmenta les emissions.”

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.