Premsa

Itàlia aboleix els subsidis a la premsa després d’anys propagant l’odi al periodisme

El govern populista d’Itàlia aboleix els subsidis a la premsa. És l’últim acte d’una lluita contra el periodisme que fa molts anys que dura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Naturalment, ens podem preguntar si Itàlia encara necessita un diari comunista com el Manifesto. Existeix des de fa gairebé 50 anys. La tirada es redueix cada vegada més, i no busquem ofendre els treballadors quan diem que el Manifesto ha deixat enrere els seus millors anys, aquells anys en què Dario Fo i Umberto Eco hi publicaven els seus textos. Això vol dir que és el final?

La redacció ha sobreviscut a algunes crisis i a un atemptat. L’any 2000 un neofeixista va activar una bomba davant la redacció el 22 de desembre, embolicada com si fos un regal de Nadal. Va explotar als peus del terrorista. El Manifesto té set vides, diu el director responsable Matteo Bartocci, «però ja n’ha perdut sis».

Bartocci sona fatalista, però té motius: el pròxim atac, i potser l’últim, contra el seu diari ve de l’Estat. El govern ha retirat al Manifesto un subsidi de tres milions d’euros, gairebé un 40% dels seus ingressos. Com se supleix una pèrdua com aquesta?

L’home responsable d’aquesta crisi de la premsa en particular, a qui a la redacció del Manifesto anomenen el Killer, és Vito Crimi, un home simpàtic de 47 anys. Seu entre mobles de fusta enormes al Palazzo Madama, el Senat a Roma. Crimi ocupa un càrrec al nou govern amb un nom avorrit però amb un poder enorme. És subsecretari d’Estat de Comunicació, responsable de la política relacionada amb els mitjans de comunicació. I això vol dir, per a Crimi i el Moviment 5 Estrelles, principalment responsable de la política antipremsa.

El govern va aprovar al desembre la llei corresponent, que inclou retallades que afectaran la major part dels subsidis a la premsa que fins ara s’havien concedit. Més de 50 milions d’euros reservats per a diaris petits i amb dificultats econòmiques desapareixeran cada any. En tres anys, a tot estirar, no en quedarà res. Fins a aquest moment, els ajuts per a centenars de diaris s’aniran suprimint a poc a poc.

Per a Crimi, això és només el primer pas. A llarg termini, vol suprimir també els ajuts econòmics indirectes, per exemple la reducció de l’IVA per als diaris. La Ordine dei Giornalisti, una escola de periodisme obligatòria per als futurs professionals que protegeix el col·lectiu, també acabarà desapareixent. Crimi fins i tot vol eliminar el terme periodista, ell prefereix parlar de professionals de la informació. Acabar amb tot i construir-ho de nou.

Crimi és militant del Moviment 5 Estrelles des del començament, i defensa la lluita contra els subsidis a la premsa com una «idea central» del seu partit. «Els diaris són els difusors més grans de fake news», diu Crimi. Aquest sempre ha estat el cas amb el Moviment 5 Estrelles. De les converses telefòniques amb Beppe Grillo, humorista, fundador i eminència grisa del partit, els diaris també havien citat constantment la frase: «Vull dir, com ho volen saber això?».

Per al mitjans afectats, es tracta d’una qüestió de supervivència. Diversos diaris que es venen per tota Itàlia, algunes dotzenes de diaris locals i una emissora de ràdio podrien ser les víctimes. Però, el que realment és una tragèdia, no és que un govern es baralli amb la premsa, sinó que gairebé ningú plori pel periodisme italià.

Les mesures de Crimi no només són populars entre els seguidors del Moviment 5 Estrelles. A Itàlia els polítics s’han adonat abans que a altres països que dir paraulades sobre els periodistes fa que guanyin punts entre la població. I així, agafant Itàlia com a exemple, es pot veure com evolucionen les coses quan l’odi a la premsa fa molt temps que es nodreix. Si els polítics titllen cada notícia que els molesta de bufala (farsa) i s’estilitzen com a víctimes d’una conspiració, nosaltres contra ells, govern contra premsa, la desconfiança arrelarà en algun moment entre els lectors i els votants, als programes de coalició i a les lleis pressupostàries. I llavors potser mor un diari darrere l’altre i a ningú li importa.

Durant els deu anys en què el Moviment 5 Estrelles ha obtingut èxit rere èxit, el periodisme italià ha anat costa avall. Les tirades dels diaris tradicionalment més dèbils s’han desplomat un 50%, milers de periodistes s’han quedat sense feina, desenes de milers de quioscs han tancat. El prestigi de la professió també s’ha reduït igual de ràpid: un 65% dels italians diuen que no confien en els periodistes. Els perruquers obtenen un millor resultat en les enquestes, i fins i tot els funcionaris, tot això a Itàlia.

Per al subsecretari Crimi retirar els diners als diaris és «una qüestió de credibilitat». Vol ajudar-los, diu, perquè ja ningú no confia en els «diaris de l’Estat».

De fet, la venjança contra la suposada premsa mentidera és un mite fundador del Moviment 5 Estrelles. Fins i tot hi ha una data exacta en què Beppe Grillo va declarar la guerra al periodisme: el 25 d’abril de 2008.

A Internet encara hi ha gravacions en vídeo d’aquell dia, en les quals es veu un home amb barba cridant a plens pulmons a la plaça major de Torí. Beppe Grillo rebufa i posa el crit al cel, a penes pot respirar, i, malgrat que el seu micròfon està sobrecarregat, milers es creuen totes les seves paraules. «Aquests llepaculs s’emporten els nostres diners», crida, i amb els aplaudiments alça els braços en l’aire com una estrella de rock.

Grillo ha declarat el «V2-Day», la segona edició de la protesta anual contra el establishment. La V ve de Vaffanculo (llepa’m el cul), però també una mica de vendetta. Grillo renya els periodistes i els editors, és una arenga contra la premsa. Parla dels «mitjans de l’Estat», de «mentides», i l’expressió «fake news» no hi està present només perquè Donald Trump encara no l’havia popularitzat. Grillo vol venjança contra els diaris italians, perquè escriuen sobre ell o l’ignoren. I hi ha portat xifres.

«Il Corriere Mercantile – 2,6 milioni», crida Grillo. «Vaffanculo», crida tothom. Està dret davant una taula gegant i brama els noms dels diaris l’un darrere l’altre cap al públic i després les contribucions que reben. «Il Manifesto – 4,4 milioni», mans en l’aire, «Vaffanculo!».

Un any i mig més tard, a l’octubre de 2009, es va fundar el Moviment 5 Estrelles. Deu anys després controla la palanca del poder. Vaffanculo cada dia.

Els qui donen suport al Moviment 5 Estrelles veuen la revolució com una gran neteja de primavera. Assenyalen els problemes històrics amb els subsidis a la premsa, els abusos que de vegades s’han comès. Expliquen com encara durant la primera dècada dels 2000 els diaris mantenien partits propis (i els partits, diaris propis). Un sistema que va facilitar que alguns editors fraudulents estafessin a l’Estat.

Les històries estan antiquades, no es poden comparar amb el sistema actual, però als partits del govern a Itàlia els agrada explicar-les. Funcionen, posen a la població en contra de la premsa. Això és només una tempesta que passarà? O és un trencament d’època? I què és el que queda quan s’ha perdut tant?

En un edifici que fa cantó a la Via Viminale, prop de l’estació central de Roma, Radio Radicale tem pel seu futur. L’emissora existeix des de 1976 i, a diferència del que indica el nom, no és cap agitadora política. La filosofia radical de Radio Radicale és la transparència. Congressos de partits, processos penals, jornades de Vaffanculo o debats al Senat: Radio Radicale ho retransmet sempre tot. 24 hores, set dies a la setmana, sense ànim de lucre.

A Itàlia, on els codis de vestimenta en política sempre han sigut més estrictes que l’ètica laboral, aquesta ràdio en directe va arribar com una revolució. Cada ciutadà podia controlar el Parlament a través d’ones ultracurtes. L’arxiu de l’emissora, 279.000 cassets d’àudio, conté cinc dècades de la història d’Itàlia.

Per exemple, la declaració del llavors ministre d’Afers Exteriors Giulio Andreotti l’any 1984: «Hi ha dos estats alemanys, i continuarà havent-hi dos». Una promesa que va provocar una crisi diplomàtica, i que el Ministeri d’Afers Exteriors italià de seguida va minimitzar. Andreotti només havia descrit la «situació actual». L’arxiu de Radio Radicale en va demostrar el contrari.

Per al govern, això no compta, diu la redactora en cap Ada Pagliarulo, «volen trencar amb el món antic». A la pantalla de Pagliarulo pipelleja un comunicat d’una agència del Piemont. Un home de 69 anys, diu, ha molestat els veïns amb debats parlamentaris a tot volum com a protesta contra el possible tancament de Radio Radicale. Altres van més lluny amb les seves protestes: el periodista i polític Maurizio Bolognetti fa més de 70 dies que fa una vaga de fam per Radio Radicale.

Aquesta emissora sense publicitat rebia fins ara catorze milions d’euros a l’any pel seu servei al públic. Ja se n’han suprimit cinc, i la resta anirà després. Pagliarulo diu que els costos estan coberts fins al maig, llavors Radio Radicale es quedarà sense diners.

Des de finals de març, el subsecretari Crimi ha convidat editors i periodistes a taules rodones organitzades amb regularitat per a parlar sobre el futur dels subsidis a la premsa. El Manifesto informa de les reunions, Radio Radicale les retransmet en directe, però ningú sap com acabarà tot això. Els fronts estan endurits, Crimi ja havia fet saber abans als mitjans afectats que res no canviaria amb les retallades. Pensa en un «sistema de cupons» per als lectors. Qui se subscriu per primera vegada a un mitjà rep una subscripció gratuïta a un segon i l’estat en paga la factura. Una proposta de pau?

Al Manifesto no volen esperar les conseqüències d’aquests cupons. Les dificultats econòmiques ja són massa grans. Per això, la redacció vol passar a l’ofensiva. Des de març el diari té vuit pàgines més, i suprimiran la barrera de pagament en la versió online. Per a la redacció és un joc d’atzar: ho poden perdre tot i rebel·lar-se per última vegada abans de morir. O tornar i trobar nous mercats. Probablement, aquest no sigui el cas.

Traducció de Jasmí Perez Montava

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.