Judici 1-O

L’educació de Marchena i els testimonis més polítics

La catorzena setmana de judici ha estat marcada per les enganxades entre el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i els testimonis i advocats de Jordi Cuixart.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Del saber fer de Manuel Marchena se n’ha parlat gairebé més que del famón talante de qui fou president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. La gentilesa, a vegades sobreactuada, del president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, s’ha anat diluint mica en mica a mesura que avançaven les setmanes. I ja en van catorze, del judici als líders independentistes acusats d’organitzar el referèndum del primer d’octubre.

El desgast de les setmanes pesa, però, en tot plegat, també hi ha tingut un pes significant la combativitat d’alguns dels testimonis proposats per la defensa de Jordi Cuixart, els advocats del qual han protagonitzat les principals enganxades amb el magistrat durant el dos únics dies de judici que hi ha hagut aquesta setmana. Més enllà d’això, hem vist com també passaven per la sala Mossos d’Esquadra, votants de l’1 d’octubre, alts càrrecs de la Generalitat, líders sindicals i polítics de tota mena.
 

DILLUNS 13 DE MAIG

La primera sessió setmanal va començar amb els testimonis de tres persones que van anar a votar el primer d’octubre a diferents indrets de Catalunya. Com amb els altres testimonis d’aquesta mena, les defenses van cercar demostrar que en aquella jornada només hi va haver violència per part del cossos de seguretat. “Ens tiraven a terra després d’agafar-nos”, exposava Pilar Rodríguez, que va votar en un centre del barri barceloní d’Horta. També al final de la sessió hi hauria testimonis d’aquesta mena. Per exemple, el d’una voluntària que va ser al cordó de seguretat del dia 20 de setembre, en l’escorcoll al Departament d’Economia i Hisenda, que va afirmar que “l’ordre de fer un cordó al voltant dels vehicles de la Guàrdia Civil la va donar Jordi Sànchez”.

L’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, va ser el primer testimoni d’envergadura política de la sessió. La seva decisió resultaria una alenada d’aire fresc per a les defenses de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tal com van fer els presidents d’Òmnium Cultural i l’ANC, la nit del 20 de setembre de 2017 Boya també va pujar a dalt del Patrol de la Guàrdia Civil per fer una crida a desconvocar la manifestació. A diferència d’ells, ella no creia que fos necessari, i davant de Marchena va exposar que havien xocat per aquesta qüestió. Boya recordava que va “discutir amb Jordi Sànchez perquè estava convençudíssim que calia desconvocar la manifestació. Vam tenir un intercanvi de paraules apujat de to”.

Finalment, va accedir a fer un cop de mà la desconvocatòria no sense una contrapartida. “La condició que vam posar a Sànchez, Cuixart i als diputats de Junts pel Sí per desconvocar era emplaçar a l’endemà amb hora i lloc concret perquè la gent mostrara el seu descontent amb el que l’Estat espanyol estava fent a través de la Guàrdia Civil”, deia la cupaire a Marchena.

A ella la seguirien el seguit de disquisicions tècniques de Francesc Esteve, director del gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya; i Mercè Corretja, directora de contractació pública de la Generalitat de Catalunya, sobre la malversació. Marchena es faria un fart de demanar a l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia que agilitzessin amb noves preguntes. El president de la Sala escalfava a la banda abans d’enganxar-se de ple amb alguns advocats.L’advocat del president d’Òmnium Cultural, Àlex Solà -“don Àlex”, tal com li diu Marchena, va ser protagonista. Aquest havia preguntat al tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens sobre si el seu partit, Barcelona en Comú, se sentia copartícep de la convocatòria del referèndum. El president de la Sala entenia que aquesta qüestió no s’esqueia a la finalitat del testimoniatge “narrar, no fer valoracions” i vetava la pregunta, iniciant un seguit de protestes per vulneració del dret defensa. Asens, advocat amb trajectòria defensant víctimes de la violència policial, però, sí que va tenir temps d’afirmar que a l’escola Ramon Llull de Barcelona, on va perdre ull Roger Español, els agents de la Policia Nacional “disparaven sense previ avís i sense la distància suficient per fer-ho”.

Francesc Esteve, director del gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunyam, declara al Suprem / Efe

 

DIMARTS 14 DE MAIG

Per entendre la rellevància d’aquesta sessió cal retrocedir al mes de gener de 2010. A la sala de l’Audiència Nacional, la jutgessa Ángela Murillo pregunta a Arnaldo Otegi si condemnava rotundament la violència d’ETA. Ell es negaria a respondre la pregunta i la magistrada li etzibaria una frase no gens protocol·lària: “ja m’imaginava que no respondria”. El Tribunal Suprem acabaria anul·lant la condemna que havia caigut sobre el dirigent abertzale per “falta d’imparcialitat” de la presidenta de la Sala. Quelcom similar estava a punt de passar aquest dimarts a la Sala Segona del Suprem.

Abans, però, havia temps per la intervenció del portaveu del sindicat de mestres USTEC, Ramon Font, defensant la iniciativa Escoles Obertes i recriminant al fiscal que parlés “d’ocupació” dels centres, quan era una paraula que no s’havia utilitzat mai des de la crida que va obrir centres educatius el dia 1 d’octubre perquè es pogués votar.

La gresca començaria amb l’interrogatori de Benet Salellas, part de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, a la filòsofa Marina Garcés. Només començar, en preguntar el jutge si la testimoni tenia cap relació amb els acusats, aquesta ironitzaria afirmant que “en el cas de Jordi Cuixart tenim un cafè pendent des de fa un any i mig, però està essent una mica difícil”. Marchena arrufava el nas. Les respostes de Garcés el tensionaven fins al punt que, quan la filòsofa estava explicant com s’havia sentit durant l’1 d’octubre, el president de la Sala li va fer saber que ella no era al Suprem per “explicar el seu estat d'al·lucinació o febril". A partir d’aquí, Salellas s’embrancaria en una batalla dialèctica amb Marchena argumentant que als agents policials sí que se’ls havia permès expressar sensacions o percepcions durant el seu testimoniatge. El magistrat acabaria suggerint a la defensa que, si no tenia cap pregunta sobre fets concrets, donés per acabat l’interrogatori. L’advocat de Cuixart acceptava cloure el qüestionari i Marchena hi posava la darrera paraula: “molt millor”. A les xarxes, diversos juristes corrien a recordar l’evocada Ángela Murillo i la seva reacció amb Otegi. La conclusió podria sortir cara al magistrat en un judici que de totes totes acabarà recorregut davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

La filòsofa Marina Garcés declara al Suprem / Efe

Per si no en tenia prou el president de la Sala Segona, el següent testimoni, Lluís Matamala, un advocat present a les votacions de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), li demanava de parlar en català. La resposta era prou agressiva. "Si vostè entra en debat amb la Sala, immediatament serà expulsat, assumeixi les conseqüències".

I de patinada en patinada. La següent amb la declaració de Jordi Pesarrodona, regidor d'Esquerra Republicana de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), que té un procediment obert pel dia 20 de setembre, quan es va fotografiar amb un nas de pallasso al costat d’un agent de Guàrdia Civil que vigilava a les portes d’un dels edificis escorcollats. En ser preguntat protocol·làriament per la relació amb els acusats, Pesarrodona exposaria que els havia conegut arran d’estar, com ells, encausats. Marchena responia preguntant si eren “amics de repressió”, davant l’estupefacció de la sala.

La resta de la sessió la protagonitzarien votants de l’1 d’octubre i testimonis de la Mesa del Parlament citats per la defensa de Carme Forcadell. Entre els primers va destacar el relat d’una dona gran, de nom Maria Lluïsa Carrillo, que havia votat a l’escola Estel de Barcelona. Relatava, visiblement enfadada, com un agent de la Policia Nacional la va “estavellar contra el terra. Em va costar quatre mesos poder valdre'm per mi mateixa. No ho oblidaré mai més". Marchena li va proposar fer un descans si estava nerviosa, però ella li va retreure que només estava enfadada per la situació i que volia seguir endavant. Així, defensava la seva participació l’1-O en tant que se sabia “una ciutadana lliure i penso que la meva opinió ha de ser respectada. Jo vaig anar a donar una opinió”.

Per part de la defensa de Forcadell van testimoniar dos lletrats del Parlament, Pere Sol i Mercè Arderiu. Aquesta darrera va exposar que "la Mesa del Parlament té l'obligació d'admetre i qualificar totes les propostes". Una argumentació que va ser el nucli central de la declaració de Carme Forcadell. La seguiren dos membres que van compartir Mesa amb Forcadell. És el cas de Lluís Corominas i Anna Simón. El primer va explicar que el diputat del PP Enric Millo “va estar d'acord amb la comissió d'estudi" del referèndum, un dels motius pels quals s’investiga a Forcadell. Finalment, Simó va posar sobre la taula que ella mateixa va fer “constar en acta que només es votarien les parts dispositives de les resolucions del 27 d'octubre”, en relació a la sessió parlamentaria on es va fer la declaració d’independència a partir d’una moció que no la incloïa en la part dispositiva.

Per la setmana següent, la darrera de testimonis, hauran de declarar els altres tres membres de la Mesa que també van donar via lliure a la votació, Joan Josep Nuet i Lluís Guinó. A part d’ells, el dia 20 passarà per la Sala Segona del Suprem Pau Villòria, l’actual comissionat de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern, responsable d’investigar els efectes del 155 a la Generalitat. Caldrà estar atents al tracte que els dispensa Marchena.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.