Municipals

Les desavinences amenacen l'espai dels comuns amb el 26-M a tocar

La divisió entre Catalunya en Comú i Podem en diversos municipis catalans fa perillar les aspiracions de canvi de l’esquerra ‘transformadora’.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2015 s’imposaren les alcaldies del “canvi” gràcies al desallotjament del PSC per part de partits emergents d'esquerra, tant d'àmbit estatal com de català. Sobretot, en diversos municipis catalans situats a les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Es tracta de localitats amb una forta importància demogràfica. L’alteració del mapa polític es va produir a causa del creixement de les quatre opcions polítiques d’esquerres proclius al dret a decidir: Catalunya en Comú-Podem, la CUP, i Esquerra Republicana.

En aquest sentit, en els passats comicis d’àmbit local, Sabadell, Ripollet, Barberà i Cerdanyola van ser conquerides per aquestes forces emergents. Concretament, a Sabadell mai no havia governat l’independentisme. En altres demarcacions, amb alcaldes de perfil independent i sota paraigües electorals municipalistes relacionats amb la CUP, com ara José M. Osuna a Ripollet i Carles Escolà a Cerdanyola, conqueriren la batllia. A Barberà del Vallès l'alcaldia fou presa per l'òrbita dels comuns i alguns escindits del PSC. Alhora, l'esquerra independentista passava a ser cap de l’oposició a Sant Cugat del Vallès, on tradicionalment guanya el sector de l’extinta Convergència. Passà el mateix a Badia del Vallès, encara dominat pels socialistes. El creixement d'aquests partits no tenia precedents. 

Quan resta una vintena dies pels comicis locals catalans de 2019 que coincideixen amb els europeus, el panorama per formacions com ara Catalunya en Comú i Podem, totes dues elementals en el canvi de 2015, és ben diferent. I és que la desunió de la “nova esquerra” fa perillar l’entrada o la continuïtat d’aquest espai polític en moltes alcaldies del Principat.

La responsable d’Organització de Catalunya en Comú, Susana Segovia, declarà ara fa un any que “no contemplem com a escenari anar separats enlloc", tot al·ludint a l’espai de confluència de comuns i Podem que, fins al moment, han concorregut conjuntament en conteses electorals. Gairebé un any més tard d'aquell pronòstic, els comuns assumeixen que Podem es presentarà per separat en molts municipis. 

Altrament, quan les eleccions municipals són a la volta de la cantonada, en ciutats importants del Principat com ara Terrassa, SabadellCerdanyola del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Rubí (Vallès Occidental) Girona (Gironès), Manresa (Bages), Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) Badalona, Sant Adrià de Besós, (Barcelonès) i Mataró (Maresme), Catalunya en Comú i Podem no han aconseguit entendre’s per concórrer junts en la mateixa candidatura. Per tant, es presentaran en llistes diferents. Parlem de municipis on hi ha entre 15.000 i 220.000 habitants.

La discordança entre comuns i Podem es deu, en bona part, a la discrepància entre dues estratègies ideològiques. Per una banda, la que reivindica un sobiranisme desacomplexat i que va defensar des del principi el compromís amb el referèndum l’1 d’octubre. L’exemple més destacat en aquest sentit és el de  l’exdirigent d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joan Josep Nuet, que ha participat en actes independentistes i recentment ha estat escollit diputat al Congrés per Esquerra Republicana. Per l’altra banda hi ha el sector que es va resistir a participar en l’1-O i que no comparteix les tesis independentistes. L’espai dels comuns ha estat navegant entre dues aigües i l’enfrontament entre les dues visions s’ha evidenciat. De fet, la passada legislatura ja va estar marcada pels conflictes entre els diputats d'Iniciativa i de Podem, que compartien grup al Parlament, a causa del posicionament envers el full de ruta independentista, sobretot el 6 i 7 de setembre, quan s’aprovaren les lleis de desconnexió. A dia d’avui, la fractura ideològica s’ha estès a diversos municipis. 

En alguns dels territoris on Podem i Catalunya en Comú es presenten en candidatures separades, un sector dels mateixos comuns s’ha distanciat per concórrer juntament amb la formació de Sobiranistes d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, agrupació que ha fet aliances amb la CUP i ERC a Badalona i només amb ERC a Barcelona. Així, la badalonina Dolors Sabater, independent i propera a la CUP, que va ser escollida alcaldessa el 2015,  ha acollit el sector més sobiranista dels comuns i ha unit forces amb ERC per presentar-se amb el nom de Badalona Valenta. Per tant, la fórmula En Comú Podem no es repetirà perquè mentre la direcció de Catalunya en Comú avala una llista al marge de Sabater, encapçalada per Aida Llauradó, d’Iniciativa per Catalunya, Podem Badalona ha decidit no presentar-se a les municipals d'aquesta ciutat del Barcelonès. I és que la direcció catalana de Podem els obligava a fer-ho amb la marca En Comú, quan la secció local badalonina ja havia pactat amb Dolors Sabater.

Terrassa, que juntament amb Sabadell exerceix la capitalitat del Vallès Occidental, també ha experimentat divisions al si d'aquest espai. En aquest cas,  han estat Iniciativa per Catalunya i EUiA les que han apostat per una llista al marge de l'oficial de Catalunya en Comú. En canvi, Terrassa en Comú i Podem Terrassa sí que aniran de la mà. En aquesta ciutat, l'esquerra emergent va quedar a prop el 2015 de fer fora el PSC de l'alcaldia, partit que ha dominat el consistori des de la recuperació de la democràcia. Els comuns, amb sis regidors, van explorar un acord amb Esquerra Republicana (quatre) i la CUP (un), que necessitava del suport extern de la llavors Convergència, que comptava amb tres regidors. El PSC, amb nou regidors de 27, no va ser apartat del Govern local. Aquesta possibilitat podria ser ara més remota amb la fragmentació esmentada de l'espai dels comuns, que el 2015 es va presentar amb una coalició unitària, Terrassa En Comú.

A Girona, els comuns es presentaran en dues llistes diferents de cara a les eleccions municipals del proper 26 de maig. Els comuns gironins tenen intenció de presentar-se amb Podem, però per altra banda existeix un corrent sobiranista que empatitza amb les tesis de l’ex-diputada al Parlament de Catalunya pels comuns, Elisenda Alamany, que ara es presenta a Barcelona juntament amb Ernest Maragall per ERC. De forma que, a la capital del Gironès, els comuns sobiranistes han anunciat que es presentaran amb Guanyem Girona, una proposta impulsada per partits com la CUP, MES i Pirates, entre altres.

D’altra banda, amb l’enforcall entre cupaires i comuns sobiranistes a Cerdanyola i Ripollet, tots dos espais aspiren a retenir la batllia. Una altra gran escomesa és mantenir l’Ajuntament de Sabadell, on ERC i la Crida (CUP) preveuen consolidar la batllia amb l’espai dels comuns dividit. I és que la unió entre Sabadell en Comú i Podem Sabadell s’ha bifurcat. I fruit d’això han sorgit tres llistes provinents del mateix espai:  Sabadell en Comú, Podem Sabadell i Ara Sabadell. L’última és la llista dels desencantats amb Podem.

Un altre municipi del Vallès Occidental on el pacte entre Comuns i Podem s’ha esbotzat és a Barberà del Vallès, on ambdues candidatures es presenten per separat, tot trencant el pacte que els dugué a ser la principal força de l’oposició. A Rubí, els comuns es presenten per separat d'EUiA, que avala la llista de la CUP.  I d’una altra localitat del Vallès Occidental, Palau-solità i Plegamans, han eixit tres llistes diferenciades del què va ser En Comú Podem a la demarcació el 2015. Per una banda es presenta Palau en Comú; per l’altra, Podem Palau; i per acabar Guanyem Palau Ecologistes.

Al municipi baixllobregatí de Sant Andreu de la Barca, amb poc més de 27.000 habitants, també hi ha tres llistes que provenen de l'espai dels comuns: l'escissió dels comuns Sí es Pot [sic], Podem i Catalunya en Comú. Al municipi baixllobregatí han trencat l’aliança que va obtenir un resultat històric amb cinc regidors, la segona llista més votada el 2015, només per darrere del PSC.  Un altre municipi del Baix Llobregat, Viladecans, protagonitza una ruptura múltiple. Fins a tres llistes viladecanenques han eixit de l’extinta unió entre comuns i podemites. Així doncs, al consistori es concorreran Podem Viladecans, Viladecans Sí que es pot i Viladecans en Comú

I a la vora del Besòs, la ciutat de Sant Adrià també ha estat testimoni de les discrepàncies tàctiques. A finals d’abril, l’assemblea local d’En Comú Podem va anunciar que es presentaria a les eleccions municipals com a Sant Adrià en Comú, tot coordinant-se amb Podem Sant Adrià. Però recentment una nova llista ha vist la llum: Movem Sant Adrià-En Comú Guanyem (MSA), que estarà encapçalada per l’actual regidor d’ICV-EUiA Gregorio Camacho.  Menys divisió hi ha al Prat de Llobregat, on comuns i Podem aniran per separat, tal com ja va passar el 2015, quan els primers van assolir 11 regidors -i l'alcaldia- i els segons dos.

Al Garraf, i més concretament a la capital, Vilanova i la Geltrú, concorren Som VNG (Podem) i Vilanova en Comú. També a Sitges hi ha dues candidatures, Guanyem Sitges i Comuns Verds de Sitges. Més al nord, a Manresa s’ha forjat una aliança entre CUP, EUiA i Som Alternativa, la formació de l’exdirigent de Podem, Albano Dante Fachín. El fenomen d’allunyament entre Podem i comuns es fa palès també a la capital del Bages, ja que ambdues formacions faran campanya pel seu compte. 

Al Maresme també hi ha hagut desunió de l’esquerra. Concretament a la capital comarcal, Mataró, atès que de la cohesió entre Comuns i Podem (Volem) ha fet brollar una nova llista que pertany a l’escissió independentista anomenada Som Alternativa. Enguany, l’espai que comanda al Principat Albano Dante Fachín és una nova oferta electoral. En canvi, Mataró en Comú Podem resta unificat. Val a dir que, en l’espai de l’esquerra independentista, la CUP Mataró i Som Alternativa finalment no han arribat a un acord per presentar-se junts.

Ara, amb la vista posada en els comicis del 26 de maig, les esquerres alternatives es pregunten quina és la millor forma d’abordar una cita electoral que es preveu positiva per l’embranzida del 28-A, però que queda mancada, en alguns casos, d'aliances estratègiques. De moment, el problema més gran amb què topa l’esquerra ‘transformadora’ és la falta d’unitat en diversos municipis, fet que propicia una oferta electoral molt ampla i, de retruc, la fragmentació del vot, tot provocant  una pèrdua d’edils substancial. Malgrat aquest factor, en molts municipis l'esquerra alternativa aspira a continuar creixent.

Les esquerres venen d’obtenir bons resultats i pot ésser que el 26-M es culmini amb èxit la tendència a l’alça, però a hores d’ara la possibilitat de sorpasso trontolla a dues setmanes i escaig de la jornada electoral. En primer lloc, pel desori que viu l’espai dels comuns a causa de l’onatge independentista que s’ha emportat el sector sobiranista. I en segon segon lloc, per les divergències estratègiques al si de l'esquerra. Tot queda obert fins el dia de les votacions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.