Independentisme

L’ANC pressiona per la unitat i per una nova DUI

L’Assemblea Nacional Catalana celebra la seua setena assemblea a Tarragona per aprovar un nou full de ruta sustentat en dos eixos: unitat i unilateralitat. Amb la presència de tots els partits polítics i del president de la Generalitat, l’ANC torna a marcar el camí als partits independentistes per reiterar que, segons els eu parer, només a través d’una nova DUI efectiva es podrà assolir l’objectiu de la independència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va nàixer amb un objectiu clar: proclamar la independència de Catalunya quan abans, millor. En aquest sentit, la història de l’ANC no és sinó una història d’èxit, atès que la independència es va proclamar al Parlament de Catalunya cinc anys i mig després de la seua fundació. El que no es contemplava en aquell llunyà 2012 -no pel temps transcorregut sinó per la seriositat dels esdeveniments- és que una proclamació d’independència podia ser de conseqüències limitades. És per això que ara l’ANC marca en el seu nou full de ruta un objectiu clar: reactivar la DUI, però amb tots els efectes necessaris.

Així, els socis de l’ANC votaven en la setena assemblea anual al Tarraco Arena el full de ruta establert a curt termini per l’entitat independentista, que defensa clarament la via unilateral. En un auditori ple i amb la presència de representants de tots els partits polítics independentistes i del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, els socis apostaven novament per la unilateralitat. Concretament, el document s’adreça a la majoria del Parlament de Catalunya i a l’Assemblea de Càrrecs Electes -l’organisme impulsat per l’Associació de Municipis per la Independència per contrarestar una hipotètica anul·lació de les institucions catalanes- per fer la Declaració Unilateral d’Independència en cas que l’independentisme mantinga la majoria al Parlament.

Evidentment, aquesta tesi incorpora, necessàriament, el pronòstic que unes noves eleccions al Parlament de Catalunya se celebraran més prompte que tard. De fet, segons el mateix full de ruta, aquest és un escenari “molt possible” si després de la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents cívics i polítics independentistes, els partits independentistes continuen sense haver establert una estratègia comuna.

Precisament, aquesta “manca d’estratègia comuna” és un dels elements centrals del full de ruta de l’ANC, en tant que és criticada per l’entitat. Tant que l’ANC avança que donarà suport als partits que més aposten per aquesta manera de fer: pels que hagen “manifestat la disponibilitat sincera per arribar a acords i assolir la unitat d’acció”. No són cap secret les discrepàncies implícites entre l’entitat unitària i Esquerra Republicana de Catalunya. Malgrat que la presidenta Elisenda Paluzie seia al Tarraco Arena al costat del conseller d’Ensenyament Josep Bargalló, d’ERC, l’ANC no s’està de “posar en relleu que ampliar la base social no és una estratègia ni un escenari en si mateix”, diu el document estratègic en clara al·lusió a la tàctica del partit liderat per Oriol Junqueras. I matisa: perquè “encara que fóssim el 80%, la independència no ens vindria donada, sempre hauríem de situar-nos igualment en algun dels tres escenaris esmentats”.

Josep Bargalló i Elisenda Paluzie presencien junts l'acte / ANC

Pel que fa als escenaris possibles, un és clarament descartat per l’ANC: un referèndum pactat amb l’Estat, objectiu que l’entitat considera “ingenu”. L’altre seria el d’un referèndum imposat per la Unió Europea, que es preveu com a molt poc provable a excepció que la conflictivitat “sobrepassi el llindar màxim d’acceptació de vulneració de drets”. L’últim escenari, el més interessant segons l’ANC, seria la unilateralitat a través de l’alineació del Govern, el Parlament, les institucions i la ciutadania mobilitzada capaços de defensar una nova DUI, que hauria de ser publicada al Butlletí Oficial del Parlament i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, accions acompanyades de la retirada de la bandera espanyola del Palau i del Parlament i de demanar el reconeixement internacional.

No és estrany, en aquest sentit, que Josep Bargalló, el primer a intervenir en l’acte presentat per Clara del Ruste i Sergi Mateu, no esmentara aquest propòsit. El conseller d’Ensenyament es limitava a donar veu a les territorials tarragonines -ell mateix és de Torredembarra- de l’ANC i recordara les paraules d’un tarragoní il·lustre que va morir a l’exili de Perpinyà, Antoni Rovira i Virgili. Tot sense fer esment al full de ruta establert per l’entitat que li havia donat veu. Bargalló es va limitar a recordar l’objectiu republicà -sense parlar del com, precisament allò de què parla l’ANC- i reivindicar els presos i exiliats.

Després del temps que es prenien els socis per votar les propostes de l’ANC arribava el torn de les intervencions a distància. Des de Suïssa, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, deixava un missatge gravat per fer una crida a la unitat. “La repressió ens vol dividits i hem de seguir posant-nos d’acord. Només així avançarem per guanyar”. Cap esment, però, a la unilateralitat. Tampoc no el feia Toni Comín, que reivindicava el Consell per la República com a nou actor. La més determinada en aquest sentit era Clara Ponsatí, que feia una crida a “obrir una nova etapa de desobediència civil efectiva”. “Cal que ens preparem”, advertia.

Menció a banda mereix la intervenció de Carles Puigdemont des de Waterloo, qui era ovacionat quan apareixia en pantalla. Tot just després de recordar Carme Forcadell i Jordi Sànchez com a expresidents de l’ANC -una constant en l’acte-, reivindicava també “el patrimoni nacional” de l’1 d’octubre, “que podrem llegar amb molt d’orgull a les generacions futures”. “L’Estat espanyol té una única prioritat: que els catalans renunciem al que va representar l’1 d’octubre de 2017. Seria un luxe que no ens podem permetre”.

Carles Puigdemont intervé en l'acte a través de videoconferència / ANC

En el mateix sentit s’expressarien Pep Cruanyes, vicepresident de l’ANC, i Elisenda Paluzie, màxima representant de l’entitat. Paluzie, convençuda que “el full de ruta ens reafirma en el nostre objectiu fundacional”, la independència de Catalunya, s’enorgullia dels propòsits i recordava a l’Estat que la repressió “no ha servit de res”. L’economista reivindicava, també, el paper desenvolupat per l’ANC des que fa un any ella va accedir a la presidència, en tant que l’entitat ha “enfortit els sindicats independentistes”, ha treballat “pel consum estratègic” o ha impulsat “candidatures a les cambres de comerç”, tot recordant que fins dimecres dia 8 de maig es podrà votar en aquests comicis de l’àmbit empresarial. “Hem d’estar forts per al pròxim embat que vindrà”, deia Paluzie, que assegurava que l’entitat aprovarà “tants fulls de ruta per la independència com faci falta”. Alhora, també es desmarcava de treballar únicament pel referèndum acordat. “Ho venim demanant des del 2012, però això depèn de l’altra part i, si no ens l’acorda, què farem? Per això hem de treballar l’altra via”, deia referint-se a la unilateralitat, que “l’octubre de 2017 no va fracassar”.

Elisenda Paluzie s'adreça al públic en l'acte / ANC

Com a cloenda, Paluzie també advertia que si en unes pròximes eleccions al Parlament l’independentisme assolia més del 50% de suports -sense especificar si aquest percentatge es referia al nombre de vots o a la xifra de diputats escollits-, “ja no hi haurà excuses ni dubtes per treballar per la independència”.

Després d’haver estat una entitat clau per fer possible la consulta del 9 de novembre del 2014, per les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015, per promoure l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència, l’ANC vol culminar la feina feta amb l’assoliment de la independència de Catalunya a través de la unilateralitat. Un instrument que la tardor de 2017 va acabar fracassant. És per això que ara l’entitat promou una unilateralitat efectiva i innegociable, pronosticant unes eleccions anticipades al Parlament. El calendari dels esdeveniments acabarà o no donant la raó a aquests plantejaments.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.