Tant el canvi en el sistema de partits com el procés independentista viscut a Catalunya produeix situacions d’incertesa quan ens enfrontem en unes eleccions. Les principals novetats d’aquest 28A han estat l’increment de participació i l’augment de vots d’ERC.
La participació aquests comicis s’ha elevat fins a un 77%. Una participació més alta que l’obtinguda en el context de mobilització del 2004 que va ser d’un 76,9%, just després dels atemptats de l’11M, i més de 10 punts de diferència amb les eleccions del 2016, quan només hi van participar un 63,4% dels catalans. Tradicionalment, la participació a les Corts Generals sempre havia estat més alta que la participació al Parlament. Entre altres motius, perquè les eleccions al Parlament es consideraven menys importants i generaven menys interès. Però els últims anys aquesta situació va canviar, i la participació al Parlament de Catalunya esdevé la més concorreguda. És a dir, l’abstencionista diferencial havia passat de ser una persona que no participava a les eleccions del Parlament de Catalunya a algú que no participava a les eleccions generals. De fet, s’observa que la participació a les eleccions generals de 2011 a Catalunya havia estat de 66,8%, al 2015 de 70,9% i al 2016 de 63,4%. En canvi, el nivell de participació del 28A s’assimila més a la participació del Parlament de Catalunya, on el 27S de 2015 va ser de 77,5% o del 21D de 2017, que va ser de 79%. A més a més, el perfil de l’abstencionista al Parlament de Catalunya era algú que havia nascut fora de Catalunya, que tenia un nivell d’estudis baix o poc interès en la política. En canvi, l’abstencionista al Congrés era una persona amb una identitat catalana més forta, amb més nivell educatiu alt i un interès en la política elevat. L’augment de la participació al Congrés dels diputats pot indicar que aquest abstencionista amb una identitat catalana més forta també s’hagi mobilitzat en aquestes eleccions.
Aquesta possible mobilització de l’abstencionista diferencial pot haver influït en l’increment de vots d’ERC a tot el territori, al mateix temps que s’ha mantingut JxCat. Això és remarcable, sobretot en un escenari tan fragmentat com el que som, amb una gran varietat de partits viables. En unes setmanes es veurà si aquesta hegemonia d’ERC és un punt aïllat o també continuarà a nivell municipal o europeu. Per què ha pogut canviar aquesta situació? Encara és difícil poder esbrinar quins han estat els factors decisius, però podem establir algunes hipòtesis: 1) Canvi d’escenari: les anteriors eleccions generals hi havia la possibilitat d’un sorpasso per part de Podem al PSOE, tampoc cap sector de la CUP s’hi presentava, per tant ECP va aglutinar molt vot estratègic que provenia del PSC, d’ERC i la CUP. En canvi, en aquests comicis, els ciutadans s’han mobilitzat per poder frenar un govern que incorporés l’extrema dreta. Per tant, un grapat de votants que possiblement havien votat a les eleccions del 2016 a En Comú Podem ha tornat a votar al PSC, i d’altres s’han aglutinat entorn d’ERC, ja que a la campanya electoral no va posar gaires línies vermelles per negociar amb altres partits d’esquerres per fer front a un Govern de dretes. 2) Però també aquestes eleccions s’han produït enmig del judici dels líders del procés d’independència. A més a més, a les llistes electorals es van incloure candidats que es troben a la presó per fer més visible aquesta situació. Per tant, ERC possiblement ha pogut agrupar ciutadans que potser no tenen posicions independentistes excessivament fortes, però rebutgen la repressió de l’Estat.
En definitiva, encara és d’hora per establir les possibles causes per a l’increment de vot d’ERC, però el que sí que és clar és el missatge que s’envia a les Corts Generals. La independència encara és una prioritat, es rebutja la repressió de l’Estat i les forces independentistes són necessàries per arribar a una certa governabilitat a l’Estat espanyol. Però encara hi ha moltes incògnites per resoldre.