Eleccions 28A

Comportament de l'esquerra urbana catalana

Els resultats de les últimes eleccions generals presenten dues novetats interessants: l’ascens d’Esquerra Republicana i la resurrecció del PSC. La comparació de les dades aconseguides per l’esquerra en aquestes eleccions i les de 2016 en les ciutats amb més de 100.000 habitants revela dues coses menys òbvies: una és que PSC i Podem han intercanviat les seves posicions en percentatge de vots; l’altra, que PSC, Podem i ERC formen un bloc compacte que es manté, amb poques variacions en eleccions a Corts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’anàlisi dels resultats de les dues últimes eleccions generals en les ciutats més poblades del Principat —les 11 que superen els 100.000 habitants—, ofereixen diversos patrons que es repeteixen i revelen una línia d’actuació més o menys homogènia dels votants d’esquerres en la societat urbana catalana. Només Barcelona, per la complexitat d’una metròpolis molt més poblada, i Girona es desvien d’un comportament que es repeteix a la resta de manera molt clara, a pesar de les variants locals.

En primer lloc, s’adverteix molt clarament la resurrecció del PSC —el temps dirà si temporal o més estable—. A les últimes eleccions generals va tocar fons i ara es recupera de forma clara i generalitzada. Aquesta recuperació del PSC es produeix principalment a costa d’En Comú Podem. En molts casos, fins i tot, s’han intercanviat les seves posicions, de manera que si mirem els percentatges, ara el PSC treu resultats molt semblants als que va treure Podem a les generals 2006 i a la inversa.

En segon lloc, es dibuixa clarament un bloc d’esquerres format per PSC, En Comú Podem i ERC que aconsegueix els mateixos percentatges, de 2016 a 2019 —amb un petit augment general d’entre el 2% i el 5%—. Aquest percentatge varia molt poc tot i que els resultats de les tres formacions hagin canviat molt en tres anys i independentment de si en una ciutat guanya ERC o PSC als últims comicis. Algú hi podria voler sumar el percentatge de Ciutadans, però el vot a aquesta formació es manté en general molt semblant als de 2016. Per contra, les altres formacions canvien molt els seus resultats i, malgrat això, creixen homogèniament com a bloc. En certa manera, s’hi endevina que funcionen com vasos comunicats en la majoria de casos (i sempre amb un creixement que sembla procedir, en general, del PP i beneficiar, només, el PSC).

És arriscat, i potser fal·laç, intentar treure, d’aquesta anàlisi, conclusions extrapolables a les eleccions municipals. En primer lloc perquè, entre el 2016 i el 2019 no hi ha hagut comicis als ajuntaments. En segon lloc, es fa difícil cap comparació amb les municipals de 2015, quan Podem no va deixar presentar llistes municipals amb el seu nom, i només en alguns llocs, com Barcelona, es van presentar candidatures afins.

Les lliçons d’aquesta anàlisi podrien ser més extrapolables al comportament de les candidatures d’esquerres en les eleccions europees, tot i que la previsible baixada de la participació podria desequilibrar les projeccions.

 

El·laboració pròpia amb dades provisionals del Ministeri de l'Interior // VANESA PRIETO

Podem-PSC i PSC-Podem

El pitjor moment del PSC es va materialitzar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya (2017), on va convèncer només el 13,90% dels votants. Era el punt àlgid del conflicte amb l’Estat, després d’un 155 gèlid, que havia tingut suport del PSOE de Pedro Sánchez. El partit venia d’una intensa davallada que començà amb el conflicte amb l’Estat, el creixement de Ciutadans, l’època de Pere Navarro, la seva substitució per Miquel Iceta a la secretaria general, l’entrada en joc de Podem i unes eleccions generals, les de 2016, on només va arribar al 16,12%.

Aquelles votacions van tenir com a guanyador a Catalunya En Comú Podem —amb Xavier Domènech de cap de cartell— que va collir el 24,51% dels sufragis.

Quatre anys després s’han girat les tornes per PSC i En Comú Podem. Deixant de banda, de moment, que ha guanyat ERC, amb el 24,50%; els números dels percentatges s’han capgirat: el PSC ha estat votat pel 23,21% i el suport a En Comú Podem ha baixat al 14,89%.

A les ciutats analitzades, les 11 amb més població de Catalunya, la sort d’Esquerra Republicana ha estat molt diversa: en unes ha guanyat i en altres ha quedat segona, tercera o quarta. En canvi, a la majoria s’ha produït aquesta inversió de percentatges de vot entre PSC i Podem. Hi ha alguns casos que són gairebé exactes, com el de Badalona: a la tercera ciutat del país, amb 218.000 habitants, el 2016 Podem hi va obtenir el 28,8% dels vots; ara el PSC n’hi ha guanyat el 28,9%. I el 2016, el PSC s’hi va quedar amb el 20,55% dels sufragis i aquest 2019, En Comú Podem hi ha convençut el 18,74%.

Les gràfiques (vegeu pàg. 31) permeten veure que aquest fenomen es produeix molt clarament a 6 de les 11 poblacions —amb petites desviacions de dos o tres punts—, com són Barcelona, Terrassa, Sabadell, Tarragona, Mataró o Girona, a més de Badalona (compareu les barres roges, del PSC, i morades, d’En Comú Podem).

També és cert que en altres la diferència és més pronunciada. Unes vegades perquè la victòria socialista és incomparablement més clara. És el cas de l’Hospitalet de Llobregat, on el PSC torna a treure resultats de majoria còmoda —que sí que fan preveure un èxit abassegador a les municipals—. Concretament, a l’Hospitalet, els socialistes hi han obtingut el 36% dels vots, molts més punts del que hi va aconseguir Podem el 2016 (29,06%). El cas de l’Hospitalet de Llobregat serà, en canvi, paradigmàtic per demostrar el bloc d’esquerres que es manté a totes les ciutats: a pesar del desequilibri PSC-Comuns i del fet que ERC hi és la quarta força més votada, aquestes esquerres avancen en bloc un 4%.

Jaume Asens, candidat d'En Comú Podem per Barcelona. Els seus resultats són molt semblants als que el PSC va recollir els 2016

El bloc d’esquerres

Si a les eleccions catalanes és molt fàcil dibuixar un bloc independentista (ERC+candidatures PDeCAT+CUP) que, en les últimes convocatòries, suma aproximadament un 47%, la cosa canvia a les eleccions a Corts espanyoles. Tradicionalment, els votants del Principat aposten per forces estatals (entenent PSC com PSOE i En Comú Podem com Podemos), més que per forces estrictament catalanes, tot i que CiU va guanyar una convocatòria (el 2011). Normalment, això provocava que aquest bloc independentista (o nacional, en l’època de CiU) es reduís considerablement a les eleccions al Congrés i Senat.

Aquestes últimes eleccions a Corts han estat singulars perquè, per primera vegada, les ha guanyat un partit independentista, ERC. Però això no ha impedit que el bloc nacional s’hagi aprimat com sempre. La suma d’ERC (24,59%), JxCAT (12,05%) i Front Republicà (2,74%) representa el 39,38% —vuit o nou punts menys que en unes catalanes la suma d’ERC, JxCAT i la CUP.

A més a més, aquestes votacions —i la comparació amb les de 2016— evidencien que s’ha consolidat un bloc d’esquerres que suma aproximadament el mateix percentatge a cada nova convocatòria electoral: un percentatge que en aquestes dues últimes eleccions a Corts suma majoria absoluta i creix una mica, tant a nivell global de Catalunya com a les 11 ciutats més grans.

Es tracta de la suma d’ERC, PSC i Podem, que el 2016 van obtenir uns resultats que sumaven el 58,80% i aquest 2019, un 62,69%. Aquest creixement s’ha produït a pesar d’uns resultats pràcticament invariables de Ciutadans i l’espai convergent. Els primers van treure un 10,94% el 2016 i han fet un 11,55% aquest 2019 (només 60 dècimes de diferència). Els convergents van fer el 13,9% el 2016 i ara JxCAT ha obtingut el 12,05% (1,85% menys). Els guanys en el percentatge del bloc d’esquerres semblen provenir, doncs, de JxCAT cap a ERC però sobretot de l’ensorrada del PP (–8,51 punts de 2016 a 2019) cap al PSC —ja que VOX, l’altra sagnia del PP, només ha aconseguit un 3,6%)— i de l’alta participació.

El fet és que aquest bloc d’esquerres PSC-Comuns/Podem-ERC es manté en 10 de les 11 grans ciutats catalanes —amb l’excepció de Girona— amb aquest moderat creixement d’entre 3 i 5%.

El cas de l’Hospitalet és, com s’ha esmentat, paradigmàtic perquè aquest bloc aconseguia el 63,91% el 2016 i ha convençut un 67,94% aquest 2019. Quatre punts de diferència tot i les diferències realment rellevants que presenten els partits en sengles convocatòries: Podem ha perdut 11 punts percentuals; PSC n’ha guanyat 10; ERC ha passat del 8% al 13% i el PP n’ha perdut també 10. Unes muntanyes russes sobre les quals només sembla estabilitzar-se (o estancar-se) Ciutadans, que passa del 12% al 13%.

Oriol Junqueras, candidato d'ERC per Barcelona, va haver de fer la roda de premsa des de la presó de Soto del Real on continua tancat 

Tot i que les altres ciutats no acostumin a tenir canvis tan dràstics, aquest bloc d’esquerres (representat amb grisos a les gràfiques) es repeteix a tot arreu amb la lleugera variació d’entre 3 i 5 punts més: a Badalona passa del 60,8 al 65; a Terrassa, del 61 al 64; a Sabadell, del 62 al 65; Lleida, Tarragona i Reus, del 54 al 58, i Mataró, del 57 al 62. Només Santa Coloma presenta un salt més extrem passant del 65 al 73 (8 punts més).

És a dir que, independentment del tipus de ciutat, el bloc d’esquerres creix: Lleida, Tarragona i Reus treuen resultats calcats i més baixos que els de les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Vallès o el Maresme. Però totes creixen de manera paral·lela. Tant se val que sociològicament Tarragona i Lleida siguin força diferents —una més industrial i turística; l’altra, més rural—; o que l’Hospitalet i Sabadell tinguin governs municipals molt diferents (la primera, sempre del PSC; la segona, amb un acord ERC-CUP i Unitat pel Canvi, que inclou Iniciativa i Podem).

Només Girona trenca aquesta tònica i manté el bloc d’esquerres però amb una petita davallada de 2,2 punts percentuals: ERC, PSC i En Comú Podem van sumar 55,54% el 2016 i han fet un poc menys el 2019, concretament el 53,30%. La raó més probable és que aquesta és l’única de les ciutats on JxCAT obté millors resultats (23,89%) que l’extinta CDC (22,62%) i que el Front Republicà suma un percentatge important que potser caldria sumar al bloc d’esquerres (4,89%).

Les eleccions municipals sovint responen a claus locals sobretot en ciutats on el vot es fragmenta molt. És difícil predir si els resultats en aquests comicis seguiran una pauta marcada pel 28 d’abril.

Les eleccions europees, per contra, poden seguir patrons més semblants als de les eleccions generals que als de les autonòmiques —lògic perquè és un àmbit més general i més allunyat de la ciutadania—. Això voldria dir recuperació del PSC, victòria d’ERC i baixada de Podem. Però a les europees novament entra en joc l’estratègia de Puigdemont de presentar-se al Parlament Europeu —i la posterior decisió dels jutges d’impugnar-les.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.