Retorn a la Romanitat - 4

La misteriosa Via del Capsacosta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

F

a molts i molts anys, un mariner empordanès que tornava a port després de salvar-se d’una forta tempesta, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava, un rem, i decidí allunyar-se de la costa fins a un lloc on ningú no conegués què era l’objecte que traginava.

Així comença la llegenda del mariner de Sant Pau, popularitzada per Jacint Verdaguer. El mariner va fer camí cap a la Garrotxa, seguint el riu Fluvià, per Banyoles, Besalú, Argelaguer, Sant Joan les Fonts i Olot, i sempre que demanava què era l’objecte que portava tothom li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí. Deixà la plana de la Garrotxa per la vall de Bianya, i s’enfilà a la serralada del Capsacosta, darrere la qual es trobà amb el poblet de Sant Pau de Segúries, ja al Ripollès, on van prendre el seu rem per una pala de forner, la que s’utilitza per posar i treure el pa del forn. I allí es va quedar. Allà va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i “abans de morir plantà los fonaments i aixecà les primeres parets d’aqueixa superba masia que sempre s’ha anomenat lo Mariner de Sant Pau”, clou Verdaguer.

La masia del Mariner de Sant Pau existeix i el puig on està arrecerada s’anomena el Mariner Vell. Es troba a les envistes del poble, cap al nord, però dins del municipi fronterer de Camprodon. És una masia imponent, un casal gran amb aspecte de poblet inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que ha estat convertit en casa rural.

El mariner empordanès del rem va enfilar el camí tradicional i més ben fressat que li permetia saltar del pla de la Garrotxa a la ripollesa vall de Camprodon, la via del Capsacosta, coneguda ara com a Via Romana del Capsacosta, i denominada per alguns estudiosos com a Via Annia, un ramal de la Via Augusta que sortia de Figueres i travessava els Pirineus pel coll d’Ares.

El camí es va mig perdre i abandonar entre el 1928 i el 1929, quan es va acabar de construir una carretera entre la vall de Bianya i Sant Pau de Segúries, carretera que va tallar i malmetre molts trams de la Via. Aquesta carretera, millorada, ha tornat a ser la preferida per comunicar les dues comarques, amb la construcció dels túnels del Capsacosta. Precisament, quan es van obrir aquesta túnels, la concessionària, obligada a invertir un 1 per cent en bens culturals, va restaurar alguns trams de la Via.

Fins al 1929, la Via gaudia d’un manteniment que assegurava una bona circulació, però a partir de llavors aquestes obres es van deixar de fer perquè es va obrir la nova carretera. Aquest fet va provocar que ràpidament se n’abandonés l’ús principal, i quedés reduït a camí ramader.

A més a més, es van obrir noves vies de comunicació entre la Garrotxa i el Ripollès, com van ser la primera carretera d’Olot al Ripollès, que es bifurca per enllaçar amb Sant Joan de les Abadesses, pel coll de Santigosa, o bé amb Ripoll, pel coll de Canes i el poblet de Vallfogona del Ripollès, i ja no va ser l’única.

Una caminada popular anual ha ajudat a popularitza la Via. L’any passat, en coincidència amb el 25è aniversari de la caminada per la Via Romana del Capsacosta, l’Ajuntament de Sant Pau de Segúries va inaugurar un monument de benvinguda al poble, obra de l’escultor ripollenc Domènec Batalla.

La Via Romana del Capsacosta és un camí que ha estat transitat des de temps remots fins pràcticament els nostres dies i era la via de pas principal existent cap a la vall de Camprodon des de vall de Bianya, és a dir, que comunicava la plana de la Garrotxa amb els Pirineus. Per això la va enfilar el mariner de la llegenda.

El tram de tota la Via que s’ha conservat en molt bon estat transcorre entre Sant Pau Vell, al terme municipal de Sant Pau de Segúries, i el pas dels Traginers, a la vall de Bianya. La longitud total és de 8 quilòmetres i conserva intactes més de sis quilòmetres d’empedrat, juntament amb els murs de contenció, voreres, ponts, trencaaigües i la pedrera d’extracció per a la construcció de la via. La Generalitat hi ha realitzat importants obres de conservació i restauració.

La via sortia del poble de Llocalou i la Riba i Ca l’Enric, arribava a la casa de la Coromina, bo i coincidint amb la carretera actual. A partir d’aquest tram la carretera s’allunya del primitiu traçat romà, per la qual cosa el seu estat de conservació és òptim. Discorre per la Pineda, Can Pere Sastre, Can Climent i el Callís i s’enfila cap al Capsacosta.

Tot el tram que fem de la via romana està convenientment senyalitzat amb pals de ferro forjat. Podem començar la ruta a Sant Salvador de Bianya després de visitar el centre d’interpretació de la vall de Bianya. O bé a Sant Pau de Segúries. 

Del camí hi ha constància documental des del segle X, però no es parla que fos una via romana fins a l’època moderna.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.