Hemeroteca

Una ofensiva desbocada

El maig de l’any 2000, poc després que José María Aznar es fera amb la majoria absoluta, el govern valencià liderat per Eduardo Zaplana duia a terme una sèrie d’actuacions contra la seua oposició política que evidenciaven el seu tarannà. L’IVAM, la Universitat de València, el diari Levante-EMV, Lluís Llach, Acció Cultural del País Valencià... Ho explicava Joan Maria Oleaque en el número 831 del setmanari EL TEMPS.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha estat una setmana d'infart a València, uns dies en què el poder prenia la forma més testicular possible i tacava diverses proclames polítiques i periodístiques. Una setmana en què també altres polítics i periodistes no servidors dels designis de Presidència han contrariat la voluntat del PP valencià de satanitzar l'associació cívica Acció Cultural del País Valencià (ACPV). En realitat, la voluntat és la de demonitzar tota alternativa diferent a la seua manera d'entendre el fet democràtic.

Aquest procés començava el seu camí cap a l'apoteosi poc després que Aznar guanyara la majoria absoluta el 12 de març. Ho feia amb la destrucció en l'esplanada de l'IVAM de l'escultura L'esclau, de José Sanleón, que l'administració havia dipositat allí sense consultar els responsables d'un museu fora de les voluntats polítiques. La destrucció de l'escultura, avalada per l'administració, era la manera de vèncer el director de l'IVAM, Juan Manuel Bonet, que s'havia oposat a la ubicació arbitrària.

Poc després, a l'abril, Zaplana es negava a publicar els estatuts de la Universitat de València (un altre dels grans ens culturals fora de la seua òrbita) perquè aquests contenien un article que podia exigir als professors amb plaça coneixements de català. De pas, el president feia l'ullet als sediments blavers d'Unió Valenciana. Mentrestant, i també després, es van anar succeint els retrets institucionals de tota mena contra el diari Levante, molt crític amb la gestió del PP.

El president tractava de convertir els qui defensaven posicions distintes de les seues en enemics públics, i mantenia una lluita en què es reservava el paper de guerrer moral. De "bo" contra "els dolents" que volien dur el desastre a la societat perfecta que el PP havia creat. El combat, a més a més, desviava l'atenció pública dels distints escàndols econòmics amb què es relaciona el Consell des de fa temps. Cal dir que en totes aquestes maniobres hi havia implícit un punt personal, perquè el governant Zaplana no entén, segons molts dels qui el coneixen, punts de vista que el posen en dubte. Ni ho suporta. I no suporta Acció Cultural.

Un enemic perfecte

Ni tampoc suporta el seu secretari general, Eliseu Climent, sobretot des que l'any 1995, poc abans que Zaplana arribara al poder, ACPV va convocar una multitudinària manifestació en què advertia del risc que podia significar l'accés al govern d'una dreta política recalcitrant. De fet, el president ha reconegut que hi ha trets "personals" en els seus enfrontaments amb ACPV. I així, encara que el PP valencià ha mantingut contactes amb el Bloc, el nacionalisme apareix per a Zaplana com un enemic perfecte. Perquè li serveix per a pronunciar un anatema no sols contra Acció Cultural, sinó també contra els partits de l'oposició parlamentària (PSOE i Esquerra Unida), que en major o menor grau poden simpatitzar amb el nacionalisme. I encaixa bé amb la política antinacionalista del PP al País Basc i a Catalunya.

Així, a finals d'abril, amb l'ajuda de l'ex-falangista Fernando Giner, president de la Diputació de València, i del portaveu del PP a les Corts valencianes, Alejandro Font de Mora, el president emprengué el combat contra el Gran Enemic intentant impedir que Lluís Llach celebrara el seu espectacle Germanies 2007 el 6 de maig a la plaça de bous de València. Al capdavall la Diputació es va haver de sotmetre a la pressió política externa i va acabar cedint la plaça de bous a l'empresa de Lluís Llach. Tota una humiliació.

L'endemà, el 7 de maig, després d'unes celebracions que congregaren desenes de milers de persones, el PP va tornar a la càrrega. L'assassinat a mans d'ETA del periodista José Luis López de Lacalle, va servir perquè Giner (que es nega a cedir l'any vinent la plaça de bous per a actes d'ACPV) i Font de Mora arribaren a relacionar els assistents als actes del 6 de maig amb l'esperit etarra. Implícitament, quedaven inclosos en el sac els 650 regidors de tots els partits -també del PP- que es reuniren a l'Assemblea de Regidors de comunitats de cultura catalana que va tenir lloc el 6 de maig al Paranimf de la Universitat de València.

En principi, els populars anaven a carregar contra els suposats "actes vandàlics" dels assistents. Però el dia 8, Acció Cultural portà a la plaça de bous un notari que no va consignar més desperfectes que alguns grafits i uns seients separats de terra. D'aquests danys se'n farà càrrec l'entitat cultural, que, en canvi, no es fa responsable de l'enderrocament d'una escultura dedicada al torero Manuel Montoliu situada a l'entrada de la plaça (i per això, segons ACPV, fora de la seua responsabilitat). Aquests actes es produïren després que es cancel·laren les últimes actuacions en la plaça de bous per un avís de bomba.

De seguida que va quedar clar que els "actes vandàlics" no eren suficients per condemnar el nacionalisme, el Consell i el portaveu del PP en les Corts van difondre manifestos contraris a l'Assemblea de Regidors (vegeu a sota) en què la comparaven amb "el mateix que ha pretès fer el braç polític d'ETA al País Basc". Font de Mora va proposar en les Corts que tots els grups parlamentaris feren una declaració de condemna dels actes del 6 de maig, però es va quedar tot sol, perquè el PSOE i EU s'hi van negar. Ara impulsa una proposta de resolució contra aquests actes, la qual, més que presumiblement, secundaran només els parlamentaris del PP. Alejandro Font de Mora i el Consell relacionaven el conjunt dels manifestants convocats per ACPV amb proclames i pintades etarres, però l'entitat, en un comunicat va condemnar qualsevol vandalisme i, expressament, tot acte de violència relacionat amb ETA. I Font de Mora, en última instància, vol traure avant la seua proposta basant-se en una declaració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que fou signada per tots els grups polítics valencians. La declaració, a més de condemnar "actes vandàlics", apuntava que en el si d'aquesta federació "tenen cabuda tots els fòrums de debat del municipalisme valencià". No obstant això, EU ha matisat que, si bé el seu partit havia signat la declaració, no considerava que excloguera en absolut actes com ara l'Assemblea de Regidors, en la qual va estar representat.

Mentre el PP en el Parlament de Catalunya va boicotejar (el dijous 11 de maig) la visita del lehendakari del PNB Juan José Ibarretxe; mentre el líder popular català Alberto Fernàndez Díaz dóna suport al PP valencià, en oposició manifesta a les declaracions que sobre el conflicte han fet destacats polítics d'Esquerra Republicana, de Convergència i del Partit Nacionalista Basc; mentre el Bloc, que s'havia mostrat contrari a l'Assemblea de Regidors, també ha fet públic un comunicat en què considera la posició de Zaplana "extemporània i irresponsable"; mentre Acció Cultural estudia emprendre accions legals contra el PP i prepara al·legacions contra un expedient incoat contra el coordinador de l'entitat pel subdelegat de govern al País Valencià… Mentre cau tota aquesta pluja cal preguntar-se: és això el centre?

 

Declaracions de la portaveu del govern valencià sobre els actes organitzats per l'associació Acció Cultural

[Aquest comunicat va ser originalment escrit i emès exclusivament en castellà a tots els mitjans de comunicació valencians; en la traducció s'han respectat, però, els errors d'estil de la redacció.]

València, 9 de maig del 2000

El ple del Consell ha analitzat avui els esdeveniments que van tenir lloc el passat dissabte 6 de maig en els actes organitzats per commemorar el 25 d'Abril per part de l'associació Acció Cultural. A hores d'ara, amb les institucions d'autogovern consolidades, que vinguen regidors i responsables polítics d'altres comunitats a dir-nos en la Comunitat Valenciana el que hem de fer, i que els actes convocats vagen acompanyats d'insults a les nostres Institucions Valencianes i als seus responsables polítics, escollits democràticament pel poble, i que a més a més es cometen actes de vandalisme i crits a favor del terrorisme, és senzillament demencial, i ens pareix un insult al conjunt de la societat valenciana. Resulta impensable que actuacions d'aquest tipus tingueren empara en altres comunitats autònomes, i en el cas que ocorreguera, seria més impensable encara que dirigents polítics d'IU i PSOE de la mateixa comunitat, acudiren a donar suport a actes d'aquest tipus.

Que es cride a favor del terrorisme no és un fet aïllat en aquestes celebracions. Ha ocorregut sempre i per això el President de la Diputació dubtà a deixar per a això la plaça de bous. En definitiva, el que ocorre tots els anys és, sens dubte, vergonyós. El Consell no entrarà en cap qüestió perquè la realitat de la societat valenciana és una altra i viu al marge i allunyada d'aquests temes, que alguns grups molt minoritaris intenten traslladar, sense suport de les urnes. El nivell de convivència que es respira avui dia en la nostra societat valenciana, d'harmonia i d'estabilitat, és major que mai, i l'orgull de defensa de la nostra terra és avui, també, més elevat que mai. Per a alguns analistes polítics, censurar aquests fets no és correcte. Però sens dubte és perquè alguns se senten més còmodes amb els que defensen els Països Catalans i criden "gora ETA", que amb els que han portat un clima de convivència i pau social en la Comunitat Valenciana, en benefici de tots.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.