Economia

CaixaBank guanya 533 milions d'euros en el primer trimestre de 2019

L'entitat financera obté en el primer trimestre de 2019 uns beneficis de 533 milions d'euros, un 24,3% menys que en el mateix període de 2018. Les causes d'aquest descens vénen donades per la no atribució dels resultats de les participacions a Repsol i Viacer, que suposaven una injecció de 117 milions d'euros als comptes del banc. Sense aquests «impactes extraordinaris», com els denomina CaixaBank, els guanys aconseguits gràcies al negoci bancari creixen un 4,3%. El conseller delegat, Gonzalo Górtzar, ha demanat en la presentació dels resultats a València que el nou Govern espanyol mantinga el creixement econòmic, reduïsca el dèficit i les desigualtats, així com la taxa d'atur.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de la ressaca electoral dels comicis espanyols i valencians, la majoria de les grans empreses han presentat els seus resultats econòmics del primer trimestre de 2019. El Grup CaixaBank, que ha fet compte aquest dimarts dels beneficis obtinguts a València, ha aconseguit 533 milions d'euros, un 24,3% menys respecte al mateix període de 2018. Una reducció dels beneficis, però, que prové de la pèrdua dels «impactes extraordinaris», tal com els anomena l'entitat. És a dir, per la participació que comptava el banc en Repsol i Viacer -a través del BPI-, i que li reportaven una injecció de 63 i 54 milions respectivament. També per la reclassificació dels actius de BFA que li atorgaven 76 milions d'euros addicionals al grup financer presidit per Jordi Gual i en el qual Gonzalo Górtzar, n'ocupa el càrrec de conseller delegat.

Sense comptabilitzar els beneficis que en un passat podria treure d'activitats no lligades a l'activitat estrictament bancària, els resultats són positius per a CaixaBank, amb un augment del 4,3% respecte al primer trimestre de 2018. El negoci financer i assegurador, de fet, és el major generador de beneficis per a l'entitat amb una contribució de 415 milions d'euros. Les aportacions per les participacions que encara conserva CaixaBank sumen 118 milions d'euros, 58 dels quals provenen de les ostentades pel BPI.

D'aquesta manera, els guanys es fonamenten en el creixement dels ingressos core d'un 0,9%, que suposen 2.027 milions d'euros. També contribueix als beneficis l'augment del 2,9% en el marge d'interessos. Per aquesta activitat, obtenen 1.237 milions d'euros. Les comissions, amb tot, decreixen un 2,2%, ingressant només 612 milions d'euros per aquesta via. L'entitat financera, al seu torn, experimenta una baixada significativa en la ràtio de morositat i redueix els saldos dubtosos. Unes xifres força positives, i que mantenen la ràtio de cobertura estable.

«CaixaBank, a més, consolida el seu lideratge comercial en banca a particulars i en banca digital», ha assegurat el conseller delegat de l'entitat financera, Gonzalo Górtzar, durant la presentació dels resultats del primer trimestre de 2019 a l'antiga seu del Banc de València. No debades, el banc compta amb 4 milions de nòmines domiciliades, amb un increment de 350.000 només en el darrer trimestre i una quota del 26,9%, superior a la resta de competidors. En banca digital, CaixaBank ostenta 6,1 milions d'euros i acumula diversos premis de revistes de referència del món econòmic. Per augmentar en aquest àmbit comercial, «l'entitat segueix avançant en les iniciatives de digitalització», ha ressaltat Górtzar. La posada en marxa de 377 oficines Store i el desplegament del servei remot amb un gestor personal que identifica amb el rostre són algunes de les iniciatives més destacades que ha llançat darrerament CaixaBank.

Desigualtat, atur i dèficit

L'ambient postelectoral també ha estat present durant la presentació dels resultats. Preguntat pels periodistes, Górtzar ha qualificat de «sense sentit» l'impost proposat per Podem -qui podria entrar en un hipotètic govern amb el PSOE- amb l'objectiu de recuperar les ajudes a la banca. «No té sentit penalitzar a les entitats que han fet les coses bé pels errors d'altres entitats ja desaparegudes», ha expressat. I ha remarcat: «No existeix una única butxaca que es diu 'la banca', existeixen diferents entitats financeres que no són les responsables d'haver rebut ajudes. No podem pensar que la implantació d'un impost siga la fórmula per recuperar unes ajudes a unes entitats que ja no estan, o que si estan, ja no són dels mateixos propietaris».

Després de mostrar la seua preocupació pel panorama econòmic incert per riscos com ara «el Brexit, la situació dels tipus d'interès baixos, la guerra comercial o els conflictes geopolítics», ha demanat al futur Govern espanyol que treballe per crear les condicions amb les quals «el creixement econòmic es mantinga i, si és possible, s'accelere». També ha reclamat la reducció del dèficit, millorar el sistema educatiu, combatre les desigualtats i, especialment, reduir l'actual «taxa inacceptable d'atur». «Cal arribar a un acord de convivència positiu, encara que siga complicat», ha opinat sobre la situació actual a Catalunya, on ha demanat als diferents executius que profunditzen en el diàleg per solucionar la qüestió catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.