28A

Nivell rècord d'indecisos en unes eleccions poc previsibles

Les diferents formacions polítiques es veuen obligades a forçar la màquina per  atreure els votants que encara dubten.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sembla ser que les últimes setmanes han estat un preludi. La campanya “de debò” començà el dilluns amb els primers grans debats televisius, la lluita per endur-se el vots dels indecisos i el posicionament d’una vintena de províncies de l’Espanya “buidada”. Les zones de l’interior més despoblades poden ser la clau decantaran els resultats cap a un cantó o un altre. La major part dels discursos s’han fonamentat en la identitat nacional. Amb això, no és d’estranyar que el politòlegs titllin la campanya del 28-A com la més esquerpa i crispada dels últims anys.

I el to no deixa de pujar. Per una banda, el discurs de les forces conservadores ha estat contundent des de l’inici, però a mesura que s’apropa la data assenyalada la retòrica contra l’independentisme és més agressiva i, de retruc, contra Pedro Sánchez per ésser el seu “aliat”. Pel cantó esquerrà, el PSOE fa una crida al diàleg i a la mobilització massiva per no permetre que l’antecedent andalús es repeteixi. Podemos s’ha centrat a fer una campanya de caire social sense deixar de defensar l’autodeterminació. El seu paper està cridat a ser cabdal per a la governabilitat de l’Estat espanyol.

L’espectre polític espanyol i català té ben present que els comicis d’abril són determinants. El resultat pot marcar la dinàmica que es reproduirà en la pròxima contesa europea i local del 26 de maig. Per aquest motiu, no és estrany topar amb declaracions irades i intercanvis de retrets constants entre els candidats, malgrat que res no sembla que no s’hagi viscut en anteriors cites electorals. Enguany, el fet particular rau en l’existència d’una gran bossa de votants que no ha reaccionat a les crides de les diferents formacions polítiques. El 76,3% dels ciutadans espanyols assegura que votarà en les eleccions generals del 28 d'abril, segons el baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics (CIS) publicat a primers d'abril. D'aquest percentatge el 57,8% ja té decidit el partit al qual votarà, però hi ha un 41,6% d'indecisos a l’espera que disminueixi en els tres dies restants pel 28-A, en part gràcies als debats televisius que han ofert RTVE i Atresmedia.

Si mirem enrere, quan quedava menys d'un mes per a les eleccions generals de juny de 2016, un 72% dels electors ja tenia decidit que aquell dia acudiria a votar, tot i que un 25% encara dubtava quina papereta escolliria. Parlem de les eleccions estatals passades, les que van fer president Mariano Rajoy, expulsat de Moncloa amb la moció de censura el mes de juny de 2018. 

Avui, l’escenari és força diferent. A tres dies pels comicis del 28-A, 6’5 milions de votants d’arreu de l’Estat espanyol no saben ben bé quina papereta escolliran. La incertesa plana sobre una gran quantitat d’electors, fet que porta de cap tots els comitès de campanya. Davant d’això, les formacions polítiques opten per la sobreactuació, l’apel·lació sentimental, el retret o l’aclucada d’ull. Una altra eina que ha esdevingut cabdal per captar nous votants són les xarxes socials. La inversió en publicitat en les plataformes digitals ha marcat la campanya de principi a fi i, cada cop més, els polítics es deleixen per tenir el màxim nombre de seguidors a Twitter possibles. Dels cinc grans partits que es presenten, el que té major presència en xarxes socials és Podemos, amb més d'un milió de seguidors a Facebook i a Twitter, d'acord amb les dades de Statista. I el que menys, Vox, que no arriba a sumar 750.000 entre Facebook, Twitter i Instagram, encara que en aquesta última plataforma és el més destacat.

D’altra banda, és d’interès un  fragment de l’article “Indecisos?” que l’escriptor Vicenç Villatoro va escriure al diari Ara el passat 11 d’abril a tall de predicció. “Les eleccions les decidiran els qui dubten entre votar els seus o no votar ningú. Els comicis els guanya l’espai polític que convenç més els seus indecisos d’anar a votar. Intueixo la dreta espanyola més mobilitzada del que diuen les enquestes. I en l’espai independentista, l’èxit no vindrà de com es reparteixen els vots, sinó de quants se n’arrenquen a l’abstenció”.

El precedent andalús roman més viu que mai, i la possibilitat d’un govern encapçalat per PP, C’s i Vox no es pot descartar, ja que les enquestes prèvies no pronosticaven la irrupció de Vox amb dotze escons al sud peninsular. Tanmateix, es va acabar formant un govern de dretes amb el suport del partit ultra de Santiago Abascal. En aquest línia, a parer del politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Muñoz, una bona part dels indecisos és procliu a votar opcions de dretes ja que, sovint, els votants de Vox, C’s i PP no fan públiques les seves intencions. Ho denomina “el fenomen del vot ocult”. Sobre aquest mateix punt, el politòleg Albert Batlle apunta que la inseguretat electoral afavoreix la dreta perquè es tendeix a optar per opcions conservadores quan no es tenen clares les intencions. Pel professor de la Universitat Oberta de Catalunya, el creixement de Vox es pot atribuir directament a la cobertura mediàtica que ha rebut. A més, creu que la formació ultra pot entrar amb força a les corts espanyoles gràcies al seu missatge desacomplexat i reaccionari, cosa que pot provocar el repartiment d’escons a les petites circumscripcions de l'Espanya interior també amb VOX i no només entre PSOE i PP, com tradicionalment ha estat. Per contra, el professor de Ciència Política i Dret de la Universitat de Barcelona, Jesús Palomar, preveu una fèrria contenció del vot bipartidista de PSOE i PP a les zones de l’interior del territori espanyol perquè creu que Podemos i C’s són partits més urbans. Tot seguit, el professor Muñoz indica que el vot dels indecisos pot ser determinant, sobretot a les províncies petites perquè només 100 vots poden donar un escó a l'un o l'altre partit, amb l'escenari polític actual tan fragmentat.

En relació amb les opcions de les forces conservadores de guanyar, Jesús Palomar subratlla la fragmentació de PP, C’s i Vox com a principal obstacle. Per ell, que es divideixin en tres provoca que el PSOE en resulti beneficiat perquè “si has de distribuir els vots entre tres és més costós obtenir un bon resultat en termes absoluts i, com a conseqüència, es fa més difícil l’obtenció d’escons”. Després, el politòleg Jordi Muñoz fa saber que per les forces d’esquerres és important que hi hagi una alta participació. Així doncs, recorda que, tal i com va passar en els anteriors comicis andalusos, el gran nombre d’abstencionistes va afavorir les dretes. És per aquesta raó que les forces progressistes criden a votar “massivament”.

Les enquestes fan de far quan la incertesa és la tònica generalitzada. Ara bé, un panorama tan divers transforma els sondejos en armes electorals. De fet, les forquilles de diputats que els estudis d’opinió més recents atribueixen a les forces polítiques són molt amples. Així mateix, el ball d’escons que pronostiquen els sondejos palesen que és ben difícil predir el color de la futura majoria. Si bé la major part de les enquestes auguren la victòria del PSOE i la no majoria de la dreta trifàsica, els indecisos poden fer trontollar de valent qualsevol baròmetre. Sobretot perquè, segons el CIS, quasi bé la meitat dels indecisos declaren que definiran el seu vot en les últimes 36 hores abans del tancament de les urnes i una quarta part d'ells en el mateix instant de votar.  

Segons el politòleg Jordi Muñoz, els bons presagis pel PSOE i la percepció que les forces conservadores es distancien del poder  poden acabar perjudicant els socialistes. “El fenomen del ‘vot útil’ podria evaporar-se en favor dels partits que, a priori, compten amb menys avantatges com és el cas de les tres dretes, perquè des de l’inici s’ha fet creure que no guanyaran, cosa que pot fer esperonar votants de tendència que dubtaven, comenta el politòleg Jordi Muñoz.  No obstant, les dretes també poden sortir perjudicades, en aquest cas per l’aritmètica parlamentaria. Segons el politòleg Albert Batlle, si Vox no  arrabassa els vots suficients al PP per a entrar en la distribució d’escons en els districtes petits i mitjans, el PSOE en pot sortir molt beneficiat, ja que s’enduria el diputat que perd el PP a costa de Vox.

En clau catalana, Palomar expressa que la gent cada cop és més conscient que no pot haver-hi abstencionisme sobiranista. Segons ell, que una part de la CUP (formació que rebutja concórrer a eleccions espanyoles) emmarcada sota les sigles de Front Republicà decideixi presentar-se ja és un senyal. També insisteix en el fet que les forces independentistes, en condicions adverses, acaben traient bons resultats i que, de moment, en cap cita electoral han deixat de créixer. Jordi Muñoz hi suma el factor del judici, perquè creu que l’existència de presos polítics consolidarà el vot independentista. I Palomar considera que, al territori espanyol, el fet de coincidir el judici i les eleccions beneficiarà a Vox pel seu paper protagonista al Tribunal Suprem. A més, expressa que, en menor mesura, el PSOE en sortirà reforçat perquè creu que votants moderats de C’s no acaben de compartir les llargues condemnes de presó que demanen contra els dirigents independentistes que estan sent processats.

Quan el politòleg de la UB és preguntat per quina estratègia independentista pot seduir en major mesura els indecisos, si la d’Esquerra Republicana (pragmàtica) o la de Junts per Catalunya (legitimista), respon: “els indecisos dictaminaran quina és la forma de materialitzar la República més vàlida perquè la formació independentista més votada és la que portarà el timó”. Per ell, en el món independentista existeix un gran col·lectiu que dubta a causa del suport de Carles Puigdemont a la via unilateral sota el pretext de la unitat, cosa que, al seu parer, no ha funcionat. A més, per Palomar, l’espai que aglutinen les sigles de JxCat s’ha construït al voltant del personalisme envers el president a l’exili i, per tant, per molts, no ha ofert una alternativa real més enllà del simbolisme.

Amb tot, és comprensible que els indecisos que vertaderament no saben a qui votar siguin el centre de les proclames dels candidats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.