Eleccions 28A

«El PSOE no ha complert cap compromís aquests vuit mesos»

Provinent d'Iniciativa, Aina Vidal va entrar al Congrés espanyol com a diputada de Catalunya en Comú Podem la darrera legislatura. Ara, de cara al 28-A, és la número dos de Jaume Asens a la llista per Barcelona. Parlem amb ella dels pactes electorals, de la relació amb el PSOE, d'un possible referèndum d'autodeterminació o de la proposta d'il·legalitzar al Partit Popular.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb quin objectiu encaren aquestes eleccions des d'En Comú-Podem?


Nosaltres volem governar. Ens fa una alegria enorme poder ser decisius en un possible Govern estatal. Entre altres coses, sabem que al PSOE són moltes les coses en què els tremola les cames i no són capaços de tirar endavant. Nosaltres volem ser garantia de derogar la reforma laboral o de la reforma de les pensions. Volem també espai de diàleg per resoldre la qüestió catalana.

Tot això porta cap a un pacte PSOE – Podemos?


Sí. Nosaltres som conscients que en aquestes eleccions és el que és més probable i el que nosaltres desitgem més. Tots sabem que hi ha tres escenaris: un en el que pacta la dreta i la ultradreta; un que és el més probable, perquè el desitja una part del PSOE, que és un pacte entre socialistes i Ciutadans; el tercer és el que estem nosaltres i PSOE al Govern.

Això que diu contrasta, potser, amb l''assaltar els cels' que esgrimien en les primeres eleccions en què es van presentar al Congrés. Pecaven d'idealistes a les hores o són més pragmàtics ara?


No sé si més idealistes o més pragmàtics, en aquest cas el que tenim són les coses clares. Després de tres anys al Congrés dels diputats som més conscients que mai de la importància que té estar al Govern. Estar a l'oposició pot ser divertit en alguns aspectes, però també és tremendament frustrant. Nosaltres volem Governar i a fer les coses que sabem que el PSOE no farà.

Si hi ha risc d'un govern entre el PSOE i Ciutadans o del tripartit de dretes i tenen possibilitat d'investir Sánchez, rebaixaran expectatives per facilitar-ho?


En absolut i no crec que sigui necessari en aquest cas. Nosaltres anem sense línies vermelles, però amb uns principis molt clars. Sabem quin és el país que volem dibuixar i que és el que volem fer. No entenem per què el Partit Socialista ha renunciat als compromisos que havien adquirit amb nosaltres i el seu propi electorat. Hem tingut un Govern de vuit mesos que ens ha regalat molts titulars, però, sobretot en aspectes socials, no se n'ha concretat ni un sol.

Què faran per tal que ara el PSOE compleixi els compromisos que arriben amb vostès? Més, tenint en compte que les enquestes els pronostiquen un equilibri de forces més desfavorable.


En un moment en què totes les enquestes assenyalen que hi ha un 40% d'indecisos, tot pot passar, també en positiu. Sortim amb tota la intenció de validar resultats i tornar a guanyar a Catalunya. Si després ens trobem amb un escenari diferent, ja veurem com l'abordem. Però, d'entrada, no han guanyat.

Si el PSOE necessita els seus vots per governar, posaran la necessitat de fer un referèndum d'autodeterminació sobre la taula?


No només un referèndum. Volem posar sobre la taula moltes altres coses. Creiem que hem d'avançar cap a un pacte de claredat. Abans de posar sobre la taula del Govern espanyol el referèndum, crec que seria bo que al Parlament de Catalunya ens aclaríssim totes per tenir una proposta unitària i la poguéssim defensar unitàriament. Aquest és el marc on hem de treballar. Quan parlem de diàleg, cal dotar-lo de contingut i d'unitat. Això passa primer per recuperar-la al Parlament i d'allà, al Congrés dels diputats.

Aquesta proposta conjunta hauria de parlar d'un referèndum amb una pregunta binària?


No només. Crec que té a veure amb altres qüestions també. Té a veure amb posar sobre la taula quin model territorial volem o si avancem cap a un millor finançament per a Catalunya. Té a veure amb el tractament de les llengües, clarament el català està discriminat. Crec que són moltes qüestions que cal discutir.

Per tant, entenc que no és la màxima prioritat?


És una d'elles. A vegades, crec que ens obsessionem a situar el punt 1, el 2 i el 3. Crec que és de sentit comú defensar que els catalans puguem decidir quina relació volem amb la resta de l'estat. Això és el que creiem que hem de negociar amb la resta de l'estat.

Fins a quin punt se li pot exigir aquest referèndum a Pedro Sánchez?


Nosaltres no anem amb línies vermelles. Però sí que és un dels nostres principis. La situació a Catalunya no es pot desbloquejar si no hi ha un referèndum. Per tant, és un dels principis més importants del contingut d'aquest diàleg.

En Comú Podem donarà suport a un Govern de Sánchez que segueixi aplicant bloquejos com el de l'Open Arms o l'Aita Mari?


És una de les qüestions que nosaltres hem denunciat des del primer dia. També, des de l'Ajuntament de Barcelona, ja havíem posat a disposició les ciutats refugi. És molt important que des del Govern d'Espanya hi hagi un comportament diferent al voltant de la qüestió migratòria i d'allò relacionat amb els refugiats. És un dels temes que segur que serà sobre la taula.

Diu que no hi haurà línies vermelles. Això ho podria ser o assemblar-s'hi?


És un principi bàsic, sense dubte.

Tot el que hem parlat fins ara passa perquè vostès donin suport al partit socialista. Els preocupa que això traslladi la imatge a la població que són una força subalterna al PSOE?


En absolut. Per què, sols, el PSOE no fa el que toca ni el que ha de fer. Ningú s'estranyarà si dic que l'única garantia que es derogui la reforma laboral és que nosaltres estiguem al govern. De fet, ho diuen ells mateixos. Fa quatre dies va sortir el senyor Pedro Saura, portaveu econòmic del Partit Socialista, a dir que no derogarien la reforma laboral sense un acord amb la CEOE. Si hi ha alguna garantia, passa perquè nosaltres estiguem al govern. Té a veure també amb el tema de les elèctriques. Perquè no abaixa el preu de l'electricitat en aquest país? Potser té a veure amb el fet que hi ha exministres col·locats en consells d'administració.

Aina Vidal / EN COMÚ PODEM



Aquests vuit mesos, el PSOE ha complert els pactes als quals havia arribat amb vostès?


No. En absolut. Ells es van comprometre a complir amb la derogació de la reforma laboral i no l'han tocat. Es van comprometre a una reforma de les pensions i no l'ha tocat. Es van comprometre a derogar la llei mordassa i continua exactament igual. I podria continuar mitja hora. El PSOE no ha complert cap compromís. Això té a veure amb què els tremolen els peus en moments importants.

Per tant, si ni tan sols pactant amb vostès fan el que haurien de fer. Què poden confiar al PSOE?


Nosaltres vam pactar una part dels pressupostos i, probablement, una de les poques coses de les quals pot treure pit Sánchez és l'acord pel salari mínim interprofessional, que li vam arrancar nosaltres. És evident que no vam aconseguir que els pressupostos tiressin endavant. Entre altres coses, perquè altres forces polítiques van decidir anar a eleccions abans de tramitar uns pressupostos generals clarament favorables pels catalans i catalanes.

Una companya seva de grup fins fa poc, la senyora Sònia Farré, en un comunicat a les xarxes criticava que no havien estat "prou durs amb els incompliments d'acords que feia [el PSOE]". Creu que han sigut poc ferms denunciant això?


No vam perdre l'esperança que el Partit Socialista fes allò que havíem pactat que faríem. Veient, ara, que no han complert amb allò, podem dir que ha sigut una legislatura perduda.

Hi ha hagut ingenuïtat per part seva?


No. No em cansaré mai d'aspirar a fer que es compleixin els acords als quals arribem. Per això diem que tenim intenció de governar. No ens fiem que el PSOE sol faci el que ha de fer.

Volen entrar a govern de ple, oi?


Absolutament.

Si entren a Govern, pensen derogar el 135 i desobeir el límit de dèficit?


Nosaltres no compartim el 135. Ja ho vam criticar en el seu moment i ho seguim dient. És indecent que l'únic cop que s'ha modificat la Constitució sigui per passar per sobre dels nostres drets i posar els interessos de la banca per sobre dels de les persones. Creiem que aquest article ha de sortir fora de la Constitució. No deixa de ser una cotilla política que, d'alguna manera, il·legalitza la nostra manera de fer política.

Es poden comprometre a què, si entren a govern, retiraran aquest article?


És una de les moltes coses que volem fer. Però, crec que el debat constitucional és molt més ampli. Seria bo obrir un debat constituent en què es posés sobre la taula tota una sèrie de qüestions. No només el 135. De què ens ha servit que existissin drets com el de l'habitatge si no ha revertit en la població. Crec que val la pena veure com ho fem per garantir-los.

L'altre dia, Jaume Asens deia que demanarien la il·legalització del Partit Popular. És un brindis al sol o una cosa que realment esperen aconseguir?


Hi ha una sentència que diu que el PP és pràcticament una organització fundada per delinquir. Són centenars de casos de corrupció. Per això dèiem que hi ha principis legals que poden portar a demostrar que no poden jugar en un marc democràtic.

Quan presentaran aquesta petició?


Nosaltres seguirem insistint en tots i cadascun dels casos de corrupció. Jaume Asens és un bon valedor d'això. Ha estat un dels azots de la corrupció a Catalunya i Espanya.

De forma concreta, com vertebraran la petició per il·legalitzar el PP? Quins passos seguiran?


Crec que, bàsicament, és la sentència la que marca que aquest partit està al marge de la Constitució. És molt clar. És una organització criminal.

La sentència fa temps que hi és i no ha passat res. Què faran vostès perquè passi?


Nosaltres ens basarem en això. No és una qüestió immediata. És veure quines possibilitats hi ha de portar-los fora del marc democràtic.

Els darrers mesos hem vist com dos diputats de Catalunya en Comú passaven a les llistes d'ERC. Això dificulta que puguin arribar a qualsevol pacte amb ells?


ERC ha de ser conscient que no ajuda. El fet que acullin a les seves files a trànsfugues, a persones que han decidit que la seva continuïtat en política passa per sobre dels principis polítics, no ajuda en absolut. Crec que s'hauria de posar sobre la taula un pacte antitransfuguisme. És una vergonya, una estafa. Si la senyora Alemany o el senyor Nuet es volien presentar per un altre partit que s'haguessin presentat per ells. Si et presentes amb un partit, has de ser conscient, per molt que t'agradis a tu mateix, que el teu nom no pesa tant com el projecte que representes. No és vàlid, no és acceptable, i és democràticament execrable que marxis a un altre partit amb els vots de milers de persones. Paga la pena de fer una reflexió àmplia. En tot cas, passo la responsabilitat als partits.

No té dret a canviar de partit la gent?


Evidentment. El que no poden fer és utilitzar els vots de les persones que han votat un projecte polític.

De quina manera estan utilitzant aquests vots?


En el cas de l'Elisenda Alemany és claríssim. Per què no va abandonar l'escó? És un cas de transfuguisme evident. El denuncio en el nostre cas, però també en qualsevol altre partit.

Quina resposta creu que s'hauria de donar des del Govern de l'Estat al qual pugui passar al judici del Suprem?


D'entrada, denunciar la situació en la qual es troben. Hi ha hagut un abús evident de la presó provisional i que està interferint en els drets polítics d'aquestes persones. Tots ells haurien de poder estar fent campanya en igualtat de condicions. Partint d'aquí, no vull anticipar el que pugui passar. Desitjaria que rebel·lió i sedició caiguessin. Tenim clar i hem demanat una reforma del codi penal per modificar aquests supòsits. No pot ser que, avui en dia, s'estigui entenent com a delicte una manifestació pacífica. Volem que quedi claríssim que la rebel·lió va vinculada a l'ús d'armes. Això faria que, si se'ls imputen aquests càrrecs, caiguessin.

Els preocupa que el que està vivint el seu espai polític, especialment a la comunitat de Madrid, els pugui anar a la contra?


Estan essent unes eleccions dures per tots els partits. Et trobes que PSOE i PP han renovat el grup al 80%. És complicat fer aquest tipus de moviments. Però vull pensar que la raó s'imposarà i no hi haurà més problemes.

Per què creu que hi ha aquest soroll?


N'hi ha a tots els espais. Quan s'acosten eleccions, s'acosta un dels debats polítics més difícils que és fer les llistes electorals. Vol dir parlar de noms, de persones. És un debat feridor. Humanament hi ha aspectes que es poden entendre. Així i tot, m'agrada valorar el nostre projecte i la nostra llista.

Creu que pot anar lligat, també, a un esgotament de les expectatives i el cicle polític obert amb el 15M?


Crec que hi ha un cert cansament d'eleccions. Tinc la sensació de portar tres anys en un cicle continu d'eleccions. Ara ens n'anem cap a dues més i d'aquí poc trobarem les de la Generalitat. Hi ha un cert cansament. També que per part d'alguns no hi hagi la capacitat de tirar endavant acció de govern. El fet que la Generalitat estigui paralitzada i que tinguem un Govern incapaç de tirar endavant ni una sola mesura, no ajuda a recuperar esperança cap a la política. Quan els Governs es converteixen en institucions estèrils que no fan res, fan un flac favor a la política i les institucions.

Com valoren la decisió de la Junta Electoral Central de prohibir els llaços als ajuntaments i, en general, la seva intensa intervenció en campanya?


No ho entenc. No entenc per què la Junta Electoral Central entra al joc d'embrutar i generar soroll. No ajuda a fer política. La Junta Electoral hauria d'afavorir fer política i han anat en la línia contrària.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.