Campanya electoral

Ciutadans a les Illes: de l'optimisme a la depressió abans de les eleccions

En només dos mesos, Ciutadans ha passat a les Balears d'embocar cap a les eleccions autonòmiques en un clima d'optimisme, fins i tot d'eufòria, a fer-ho amb una severa preocupació per la seva desastrosa situació interna. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dos mesos i mig abans de les eleccions de 2015, el grup inicial que havia format la secció balear de Ciutadans va decidir elegir el cap de llista al Parlament balear. La direcció encapçalada per Albert Rivera, però, tenia altres intencions respecte del que volia fer a les Illes. Anul·là el procés electoral intern i imposà el candidat que volia el líder. Es tractava de Xavier Pericay, l’amic filòleg de Rivera que havia participat en la creació del partit a Barcelona i que per raons personals s’havia traslladat a Palma.

Ell era l’ungit per part del gran líder. Sense elecció interna ni congrés regional ni res semblant. La seva missió era enlairar Ciutadans. Per a les eleccions autonòmiques d’aquell any Pericay optà per una estratègia conservadora d’implantació i consolidació. No volia créixer sense control. A tal efecte renuncià a presentar candidatures a Menorca i a Eivissa. El partit només es presentà per Mallorca. Les enquestes li arribaren a donar 10 diputats, però al final el fet de concentrar tot l’esforç per una sola circumscripció reduí el botí a només 2 escons, sobre els 59 que té el Parlament. No va importar gaire a Pericay, perquè el vertader objectiu era créixer a partir de després dels comicis. Amb la vista fixada en el futur electoral 2019.

Ha arribat l’hora i el panorama és molt diferent al que se suposava ara fa quatre anys que seria. És un desastre absolut: sense líder, Pericay ha dit que abandonarà la política balear després del 28 de maig, ningú no sap qui dirigeix la formació a les Illes, la depressió s’ha instal·lat entre els dirigents, el cap de llista al Parlament és un desconegut que d’ençà que guanyà les primàries no se l’ha sentit dir res de res...

De tocar el cel a l’infern

Ciutadans ha passat en dos mesos de quasi tocar el cel a un infern del que no se sap com en sortirà. A finals de febrer la seva situació era bona. El líder, Pericay, i els seus companys de la direcció balear controlaven la formació sense cap problema. Havien dissenyat una estratègia que tenia per objectiu fer llistes a les eleccions locals de 2019 a les quinze localitats més poblades de les Illes –amb la intenció que arrosseguessin vot autonòmic cap el Parlament- i ho estaven assolint, no existien divergències internes, el liderat de Pericay semblava consolidat i l’expectativa electoral que tenia el partit per endavant era molt bona, no debades l’enquesta d’intenció de vot publicada el novembre passat –al diari Última Hora, realitzada per l’Institut Balear de Estudios Sociales- li atorgava 10 diputats, 8 més del que va sumar el 2015.

No obstant, tot començà a canviar de forma radical quan Rivera , a finals de febrer, anuncià que incorporaria com a “assessor” l’expresident balear José Ramón Bauzá. Pericay rebutjà la possibilitat que l’ex líder del PP a les Illes s’incorporés al partit a Balears. Reiterà, tal i com havia declarat abans, que “Bauzá no té el perfil adient” per incorporar-se a Ciutadans.

Tant Pericay com la resta de la direcció illenca visqué aquell episodi –culminat posteriorment amb la incorporació de Bauzá a la candidatura al Parlament europeu- com una ofensa de la direcció central en general i de Rivera en particular. Intentaren centrar-se en les Illes i oblidar-se’n de Bauzá. Almenys la situació local la tenien controlada. Ho pareixia, només.

Tal i com era previst, el mes de març Ciutadans obrí el procés de primàries per triar el futur cap de llista a les eleccions autonòmiques del 28 de maig. Pericay feu públic que s’hi presentaria. Tothom donava per fet que seria elegit gairebé per aclamació. Sobretot ell mateix i la direcció. Però les coses es començaren a tòrcer quan veren que quatre militants volien disputar-li la candidatura. Tres no eren més que aventures personals destinades al fracàs segur. La quarta, tanmateix, d’un empresari anomenat Marc Pérez Ribas, que es presentava com el ‘candidat de les bases’, semblava tenir més consistència, si més no havia muntat un mínim aparell i pareixia tenir suports. “No està passant res que no hagi passat a d’altres bandes”, digué Pericay, llevant importància als contrincants. Estava segur de guanyar. Com podria ser d’una altra manera? No hi havia ningú conegut que se li enfrontés, ell era el portaveu parlamentari, el líder orgànic, l’amic de Rivera... era impossible que pogués sortir res malament.

La sorpresa saltava el 9 de març, dia de les primàries. Pérez Ribas sumava 155 suports, Pericay 136, el tercer, Alberto Gracia, 12, i el quart i el cinquè, Martí Obrador i Vicente Garau, 10 cada un. Pericay, abatut, acceptà la derrota i anuncià que no participaria a cap llista i que després de les eleccions del 26 de maig pensaria sobre el seu futur a la política.

Amb posterioritat, anuncià a IB3 que pensava abandonar la política balear després del comicis autonòmics. “En finalitzar la legislatura donaré per acabada la meva carrera política aquí”, a Balears, va dir. No significa això que abandoni la política. Deixà oberta la possibilitat, si Rivera li ho demana, d’ocupar algun altre càrrec institucional, a més de conservar el lloc orgànic que té a la direcció central de Ciutadans, però en qualsevol cas “no serà a Balears”.

El partit ha entrat en una situació depressiva, estranya, en la que ningú acaba d’entendre què és el que està fent. Pericay és com si hagués desaparegut del mapa. La presència pública de la formació és mínima. La campanya electoral per al 28 d’abril està resultant molt grisa –amb un cap de llista, l’exsocialista Joan Mesquida, que no brilla gens ni mica. El cap de llista a Palma que volia Pericay, Josep Lluís Bauçà, que ha estat la cara i ulls taronja a l’Ajuntament de Palma aquests quatre anys, no serà finalment l’elegit sinó que el seu lloc l’ocuparà Eva Pomar, nova en política. El cap de llista al Parlament, Marc Pérez Ribas, no fa entrevistes ni convoca rodes de premsa, està desaparegut d’ençà que guanyà les primàries...

Tot plegat ha fet que en només dos mesos l’optimisme de Ciutadans hagi mudat a una estranya depressió, si bé és vera que com que el seu vot és en clau estatal poc o gens afectarà la situació interna al resultat del partit a les Illes el 26 de maig.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.