Annals de l'infrafinançament

València i les connexions embussades pel deute

L'Ajuntament de València l la Generalitat exigeixen diners al Govern espanyol per finalitzar obres d'infraestructures inacabades. Alhora, l'oposició acusa els governants valencians de traspassar els problemes que «ells han d'assumir». El cas és que la situació actual del trànsit a València és hereva d'un altre temps. I a curt termini només es contempla insolvència, paralització i recriminacions polítiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era l'any 1991. Rita Barberà accedia a l'alcaldia de València gràcies a un pacte amb Unió Valenciana que apartava els socialistes del consistori. Amb l'alcaldessa arribava també un jove Francisco Camps, que encara no havia fet els trenta anys i podia, perfectament, pentinar-se. Van ser els seus primers anys amb un càrrec polític rellevant, fent de regidor de Circulació i Transports fins l'any 1995.

Llavors, Camps va arribar a proposar en un plenari tallar el trànsit en cotxe pel centre de València entre les 7 i les 10 del matí. Era la seua alternativa a la contaminació: imitar els patrons europeus de responsabilitat ecològica, estimulant així l'ús del transport públic. La pressió de part de la ciutadania, però, va impedir l'aplicació de mesures com aquesta, que van restar al calaix de l'oblit. Més endavant, aquesta sensibilitat capgirà i va ser substituïda pels megaprojectes d'infraestructures de trànsit que obeïen a intencions faraòniques i de cobertura mediàtica. Molts d'ells s'estrenaren entre aplaudiments i expressions d'orgull. Ara, romanen inútils, símbols d'una esplendor efímera d'un passat recent.

La recessió va obligar a paralitzar molts d'aquells projectes que ara tracten de reviscolar sense èxit. Alguns d'aquests plans no comptaven amb els aires de grandesa com a tret definitori. De viabilitat discutible, tractaven de connectar distints punts de la ciutat, augmentant les línies de transport públic. Els diners necessaris, però, van anar adreçats als projectes d'envergadura, i les obres inacabades ofereixen la pobra imatge de l'abandonament.

És el que ha ocorregut amb la construcció de l'estació de la línia T2 de Metrovalència. Els mitjans locals l'han rescatada recentment, tot i estar paralitzada des de l'any 2010. Una festa improvisada de cap d'any va reunir vora 400 persones al túnel d'aquesta obra inacabada, que havia de servir per connectar el centre de València amb el barri de Nazaret, al sud marítim de la ciutat. La idea era que el trajecte es fera per l'exterior. La pressió de part de la ciutadania, novament, contrària a restringir l'ús del cotxe, va fer canviar d'idea als promotors del projecte, que plantejaren una part del recorregut per sota de Ciutat Vella, la zona emblemàtica del cap i casal. Aquest darrer tram no es va iniciar per la manca de fons econòmics.

Ara, arran d'aquella festa de cap d'any, els polítics també rescaten el debat sobre la part construïda d'aquesta infraestructura. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i l'alcalde de València, Joan Ribó, van exigir al Govern espanyol una ajuda per reprendre les obres. L'oposició va menysprear aquesta petició i va recriminar els governants valencians «tindre descuidada i oblidada» aquesta obra. Especialment crític es va mostrar Fernando Giner, portaveu de Ciudadanos a l'Ajuntament de València, que va acusar Ribó i Puig de «llançar balons fora».

Certament, els 140 milions d'euros necessaris per acabar la infraestructura de la T2 sembla que no arribaran mai. I en cas contrari, fonts de l'Ajuntament de València asseguren que hi ha unes altres prioritats abans d'acabar aquesta obra. De fet, el deute de l'Ajuntament de València impedeix dur a terme diversos projectes de mobilitat. Un d'ells és l'acabament de la T2. Un altre és el de formar un consorci municipal de transports, per la despesa econòmica que això suposaria. Els estira-i-arronsa amb el Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, pel manteniment de l'Empresa Municipal de Transports –que ofereix els serveis d'autobusos urbans– tampoc donen esperança al panorama.

L'alcalde de València, Joan Ribó arribant en bicicleta a l'Ajuntament / Miguel Lorenzo L'alcalde de València, Joan Ribó arribant en bicicleta a l'Ajuntament / Miguel Lorenzo

Fins ara, la Regidoria de Mobilitat Sostenible, liderada per Giuseppe Grezzi, ha suprimit el trànsit de cotxes a la Plaça del Mercat, que ha quedat oberta per als vianants; i està augmentant els camins per a ciclistes a la ciutat, així com també el nombre de vehicles no motoritzats oferits per l'Ajuntament. Entre els objectius també hi ha els de renovar la flota de transports públics augmentant el nombre de vehicles híbrids, que respecten més el medi ambient. Les mesures de restringir el trànsit de cotxes han trobat l'oposició de diversos agents locals, com alguns comerciants del Mercat Central de València, contraris a tallar el trànsit dels voltants. Crítiques a les quals s'ha sumat l'oposició política.

Alhora, el deute de l'Ajuntament de València i de la Generalitat fan impossible l'acabament d'algunes infraestructures i posen en entredit la possibilitat de mantenir unes altres sense l'ajuda del Govern espanyol. La Conselleria d'Habitatge ha demanat una aportació a l'Estat de 38 milions d'euros per poder tirar endavant la recentment creada Autoritat Metropolitana de Transport de València, que pretén, entre altres mesures, connectar amb autobús la ciutat de València i les localitats del seu voltant. La negativa del Govern espanyol a atorgar, de moment, els diners del contracte programa ha obligat el Consell i la Diputació de València a sufragar aquesta línia, davant les protestes dels municipis i la posició ferma de Ribó de no assumir la despesa. Aquests enllaços mitjançant el transport públic existien fins que el Govern valencià anterior va decidir suprimir-los.

Enfront de la insolvència i de la dependència econòmica, derivada del model d'infrafinançament autonòmic i del deute acumulat durant els anys del PP al capdavant de les institucions valencianes, el Govern valencià actual busca augmentar les connexions urbanes i fer més sostenibles els vehicles adreçats a aquesta tasca. La finalització de les obres inacabades quedarà per a temps futurs de major prosperitat que, sembla, encara tardaran a arribar. El finançament del transport valencià per part del Govern espanyol també es contempla difícil, donades les diferències polítiques entre les institucions. La conseqüència és la privació d'uns serveis municipals de transport adequats per als ciutadans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.