Els Crítics

Sistema podrit, cinema necessari

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Es pot barrejar terror, humor, política i cine social? Sí, es pot. Es pot fer sense ser pretensiosament modern, sense concessions al hipsterisme o bé al mainstream més adotzenat i autocomplaent? Sí, es pot. Es pot fer una línia de diàleg memorable que contingui tot això en dues paraules? Sí, tot just a la meitat del metratge d’aquesta pel·lícula portentosa que és Us (Jordan Peele, 2019), quan Adelaide (Lupita Nyong’o) pregunta als protagonistes d’aquesta particular home invasion qui són. “Som americans”, responen.
Americans davant del mirall, en la seva deformitat, dels abismes entre el que són, el que fan, el que diuen i el que pensen. Miralls de la desolació que s’escampa pertot arreu, perquè el món està a punt del col·lapse, diuen a les notícies. No pas sense raó, afegeixen els reporters de la prevenció apocalíptica, perquè no som conscients d’un poder capaç d’aniquilar l’existència humana de la terra amb un simple espetec de dits. I això ens fa tenir por de la nostra capacitat de destrucció i de fer mal, en un dels horrors més estesos ara que el benestar consisteix a viure en un búnquer on puguem protegir-nos de l’amenaça i viure amb el mínim risc possible.

Magistralment, aquest és el riu que condueix el rumb d’Us, la segona pel·lícula d’un cineasta que ja ens va fer aplaudir amb gust i ganes a Déjame salir (Get out, 2015). Un talent que demostra que el cinema d’autor d’ara —el que té idees, discurs, i passió i recursos, i un discurs coherent i punxant— passa pel gènere del terror i la fantasia, que han deixat de ser d’àmbit marginal per ser els puntals d’un cinema inconformista, incòmode i original, amb unes habilíssimes capacitats de sorpresa i imaginació absents del tot en d’altres gèneres considerats de pes, gruix i prestigi.

Peele dona la volta definitivament al gènere i referma el que hem estat veient des de fa uns anys. A Us es val de multireferències cinèfiles —de Big a Els ocells de Hitchcock, passant per La invasió dels ultracossos— per crear un suspens perfectament mesurat, de principi a final, sense pics d’acció desenfrenada ni punts baixos, amb un guió que fa giragonses sense convulsionar, que explica (i resol) una història. I on intuïm que l’important no és això, sinó el que hi batega, soterrat. Serveixi d’exemple la imatge que marca la fi del film (no seguiu llegint si voleu evitar spoilers): som a Texas, Santa Cruz, en la frontera amb Mèxic, i una imponent cadena humana s’agafa de les mans, impassible i poderosa.

No podria ser altra cosa, amb l’auge al poder dels líders que manen amb ànsies de revenja i a cop de populisme, amb implacabilitat i amb promeses com la de construir murs per separar éssers humans, comunitats i llibertats. És així, el món desbocat d’uns nosaltres que lluiten contra uns ells, en la distinció més primitiva, a imatge i semblança de Caín i Abel. També la certesa del poder que no sabem que tenim, del poble que s’alça contra el poble i contra un món perfecte on no passa res, on tothom pot anar al parc d’atraccions, tenir parella i segona residència a la platja. On els amics són la falsedat d’allò que representa la societat insulsa i la doble moral.

Amb el colofó de saber, un cop vista la pel·lícula, que el millor de Jordan Peele encara ha d’arribar. No el perdeu pas de vista.
 


Us
Direcció: Jordan Peele

Títol estrena: Nosotros
Estats Units, 2019
Durada: 120 minuts
Guió: Jordan Peele
Fotografia: Mike Gioulakis
Música: Michael Abels
Repartiment: Lupita Nyong’o, Winston Duke, Elisabeth Moss, Tim Heidecker, Yahya Abdul-Mateen II, Anna Diop
Gènere: Terror. Thriller


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.